Bernat marbrejat
Halyomorpha halys  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hemiptera |
| Família | Pentatomidae |
| Tribu | Cappaeini |
| Gènere | Halyomorpha |
| Espècie | Halyomorpha halys (Stål, 1855) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Pentatoma halys |
.svg){kind=icon}
El bernat marbrejat, també anomenat bernat marbrat marró[1] (Halyomorpha halys) és una espècie d'hemípter de la família dels pentatòmids, d'origen asiàtic (natiu de la Xina, el Japó, Taiwan i les Corees). És una espècie invasora als Estats Units i Europa. L'espècie va ser descrita per Carl Stål el 1855.[2] A Europa es va trobar per primera vegada a Suïssa l'any 2007. A Catalunya, el primer exemplar es va localitzar a la ciutat de Girona l'any 2016.[3]
Descripció
[modifica]Els adults fan 1,7 cm de llargada i d'amplada. Són de diferents matisos de marró del costat superior i inferior, amb marbrats de color gris, blanc trencat, coure i blau. Altres característiques d'aquesta espècie son bandes clares i bandes fosques a la vora exterior del ventre. Les potes són de color marró amb taques blanques o bandejades. Les glàndules pudents estan a la part inferior del tòrax, entre el primer i el segon parell de potes, i sobre la superfície dorsal de l'abdomen.[4] Es pot confondre per Rhaphigaster nebulosa.[1] En zones de clima temperat tenen una generació per any, en zones subtropicals fins a cinc o sis.[4] Si l'insecte es veu amenaçat, desprèn una forta i desagradable olor, el que va inspirar el nom anglès stink bug (xinxa pudent). No pessiga ni animals ni humans.[5] És un insecte volador que es pot disseminar juntament amb les seves plantes hostes i dispersar-se per via antròpica (transport, càrrega, productes de comerç, vehicles, etc.).[6]
Cicle vital
[modifica]-
Ous a una fulla -
Ous al moment del naixement -
Bernats acabats de néixer -
-
-
Última fase de la nimfa -
Adult -
Halyomorpha halys
.JPG)
.JPG)
Plaga i control
[modifica]H. halys és un herbívor generalista, capaç de consumir més de cent espècies diferents de plantes hostatgeres i provocar danys econòmics substancials. L'any 2010, per exemple, els danys en la cultura de pomes als Estats Units es van xifrar a 37 milions de dòlars. Afecta altres tipus de fruites, hortalisses i espècies ornamentals. Rosega fulles i fruites. Sobretot en facilitar l'entrada a fongs i altres paràsits, deteriora la qualitat i la quantitat de la fruita. Al Vèneto (Itàlia), a certes vinyes va infestar el raïm de tal manera que va caldre destruir tota la collita, atès que no hi havia cap manera d'eliminar-ne la pudor.[7] Als Estats Units, el bernat marbrat va capgirar els programes de control integrat per a múltiples espècies agrícoles. L'ús d'insecticides d'ampli espectre influeixen negativament en poblacions d'artròpodes beneficiosos i augmenten els brots de plagues secundàries.[8] Tot i que té enemics naturals a la Xina, es dubta si n'és convenient la introducció per limitar el risc que esdevinguin un problema nou, al tractar-se d'espècies invasores. Es fan recerques sobre espècies domèstiques que podrien servir per al control biològic.[7] Actualment, a Suïssa, es protegeixen els arbres fruiters a la primavera amb xarxes fines per barrar l'accés a les xinxes quan surten dels amagatalls d'hivern, amb el desavantatge que els pol·linitzadors tampoc no poden accedir-hi.[7]
Actualment, com que encara són força rars a Catalunya, cal abordar-los principalment amb mesures de prevenció de proliferació. Per evitar que entrin a l'habitació, cal instal·lar-hi mosquiteres i tapar-ne forats exteriors amb malla. Pot ajudar capturar periòdicament els insectes: es pot fer mitjançant un aspirador i buidant-ne la bossa en un pot amb aigua[9] i sabó. No s'han d'alliberar els insectes a l'exterior. Els tractaments amb insecticides a casa no són recomanables degut a la seva inefectivitat.[5][9] També s'ha assajat el buscar-los als seus refugis hivernals fent servir gossos ensinistrats.[9] En cas d'infestació, s'aconsella informar-ne el servei de sanitat vegetal més proper.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Goula, Marta; Marcos Roca-Cusachs, Victor Osorio. Els heteròpters de Catalunya. BRAU Edicions, 2019, p. 165. ISBN 978-84-15885-78-8 [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ «Després de l'eruga del boix arriba la nova plaga del bernat marbrejat». Nació Garrotxa, 27-08-2018. «Aquesta xinxa pot afectar, entre d'altres, conreus com el del blat de moro.»
- ↑ Batlle, Eva «Alerta per una xinxa invasora que causa molèsties i fa danys en jardins i conreus». Diari de Girona, 01-09-2018. «L'insecte busca refugi a partir de setembre i pot entrar a les cases i molestar per la forta olor que desprèn.»
- ↑ 4,0 4,1 Jacobs, Steven B. «Entomological Notes: Brown Marmorated Stink Bug» (PDF) (en anglès). Pennsylvania State University Department of Agriculture, 01-05-2009. Arxivat de l'original el 2011-10-07. [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 IRTA, 2018 (1), p. 2.
- ↑ IRTA, 2018 (2), p. 2.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Oppligger, Matthias «Er mieft, frisst unser Obst und es gibt immer mehr davon: Der Stinkkäfer erobert Europa» (en alemany). TagesWoche, 05-04-2018.
- ↑ Rice et alii, 2014, p. A1.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Acció Climàtica engega un pla pilot per detectar els refugis hivernals del bernat marbrejat amb gossos ensinistrats». [Consulta: 6 desembre 2023].
Bibliografia
[modifica]- IRTA. «Bernat marbrejat». Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient, 2018 (1). [Consulta: 14 octubre 2018].
- IRTA «Halyomorpha halys» (Pdf). Documents Plagues. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, núm. 76, 2018 (2), pàg. 2.
- Wyninger, Denise; Kment, Petr «Key for the separation of Halyomorpha halys (Stål) from similar-appearing pentatomids (Insecta : Heteroptera : Pentatomidae) occuring in Central Europe, with new Swiss records» (en anglès). Mitteilungen der Schweizerischen Entomologischen Gesellschaft, 3/4, 2010, pàg. 261–270.
- Rice, Kevin B.; et alii «Biology, Ecology, and Management of Brown Marmorated Stink Bug (Hemiptera: Pentatomidae)» (en anglès). Journal of Integrated Pest Management, 5, 3, 2014, pàg. A1–A13. DOI: 10.1603/IPM14002.
