Bernhard Grzimek

Bernhard Grzimek
	(1967)
Biografia
Naixement	24 abril 1909 ; Nysa (Polònia)
Mort	13 març 1987 (77 anys); Frankfurt del Main (Alemanya)
Sepultura	Cràter del Ngorongoro
Formació	Universitat de Leipzig ; Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Ocupació	zoòleg, director de cinema, veterinari, escriptor, presentador de televisió, fotògraf
Activitat	1954 -
Ocupador	Hessischer Rundfunk
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Membre de	Sturmabteilung ; KDStV Burgundia (en)
Família
Fills	Michael Grzimek
Premis
	(1969) Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya; (1968) Tie Man of the Year (en) ; (1958) Oscar al millor documental, per l'obra Serengeti Shall Not Die (en) ;
	Signatura

Bernhard Klemens Maria Hoffbauer Pius Grzimek (Neisse —actual Nysa—, 24 d'abril de 1909 – Frankfurt del Main, 13 de març de 1987)^[1] va ser un zoòleg, director de zoològic i conservacionista animal de nacionalitat alemanya.

Durant el període d'entreguerres va servir com a veterinari;^[1] posteriorment, va ser director del Zoològic de Frankfurt (1945-1974). Entre els seus projectes va estar la protecció del parc nacional Serengueti (Tanzània). Des de 1960 fins a la seva defunció, va editar la revista Das Tier, en col·laboració amb Konrad Lorenz i Heini Hediger. Va publicar algunes de les seves primeres obres sota el pseudònim de Clemens Hoffbauer.^[2]

Entre les seves obres cinematogràfiques destaquen El Serengueti no ha de morir (en alemany: Serengeti darf nicht sterben ; 1959), que va obtenir l'Óscar al millor documental llarg en la 32.ª lliurament dels premis de l'Acadèmia.^[3] El seu fill, Michael Grzimek —qui participava com a director de fotografia—, va morir durant el rodatge quan el Dornier Do 27 que pilotava va xocar amb un Voltor lleonat.^[4]

El canceller alemany Willy Brandt el va nomenar «defensor del medi ambient»; no obstant això, va dimitir en 1977, a manera de protesta contra les deficients mesures del govern per a la conservació de la naturalesa. La seva aparició en les memòries de Leni Riefenstahl ha portat a revisar la seva vida i obra.^[5]

Obres

Pel·lícules

1956. Kein Platz für wilde Tiere
1959. El Serengueti no deu morir (Serengeti darf nicht sterben)
1956-1980. Ein Platz für Tiere (sèrie televisiva)

Llibres

En alemany

1941. Wir Tiere sind ja gar nicht so! Franckh'sche Verlagshandlung
1943. Wolf Dschingis: Neue Erlebnisse, Erkenntnisse und Versuche mit Tieren, Franckh'sche Verlagshandlung
1951. Affen im Haus und andere Tierberichte, Franckh'sche Verlagshandlung
1952. Flug ins Schimpansenland: Reise durch ein Stück Afrika von heute, Franckh'sche Verlagshandlung
1956. 20 Tiere und ein Mensch
1956. Thulo aus Frankfurt - Rund um die Giraffe, Franckh'sche Verlagshandlung
1959. Serengeti darf nicht sterben (über die Arbeit am Film)
1960. Kein Platz für wilde Tiere
1961. Unsere Brüder mit den Krallen
1963. Wir lebten mit den Baule. Flug ins Schimpansenland
1965. Wildes Tier, weißer Mann
1968. Grzimeks Tierleben, 16 vol.
1969. Grzimek unter Afrikas Tieren: Erlebnisse, Beobachtungen, Forschungsergebnisse
1974. Auf den Mensch gekommen: Erfahrungen mit Leuten
1974. Vom Grizzlybär zur Brillenschlange: Ein Naturschützer berichtet aus vier Erdteilen, Kindler
1974. Einsatz für Afrika: Neue Erlebnisse mit Wildtieren, Kindler
1974. Tiere, mein Leben: Erlebnisse und Forschungen aus fünf Jahrzehnten, Harnack
1975. Grzimek's Animal Life Encyclopedia, 13 vol., Van Nostrand Reinhold Company, Nueva York [traducción al inglés de su publicación de 1968]
1977. Und immer wieder Pferde. Kindler
1988. Grzimeks Enzyklopädie der Säugetiere, Kindler Verlag, Múnich.
1990. Grzimek's Encyclopedia of Mammals, 5 vol., McGraw-Hill, Nueva York, ISBN 0-07-909508-9 [traducción al inglés de la publicación de 1988]
2004. Grzimek's Animal Life Encyclopedia, 2nd. ed., 17 vol., Thomson-Gale, Detroit, ISBN 0-7876-5362-4 [revisión de la publicación de 1975]

En francès

1953. Éducation donis singes. Denoël, París
1960. La brousse sous mes ailes - Serengeti ne doit pas mourir. Li Livre Contemporain, París
1971-1975. FONTAINE Maurice i GRZIMEK Bernhard (editors). Le Monde animal en 13 volumes. Editions Stauffacher, Zuric
- Tom I : Animaux inférieurs
- Tom II : Insectes
- Tom III : Mollusques & Echinodermes
- Tom IV : Poissons 1
- Tom V : Poissons 2 & Amphibiens
- Tom VI : Rèptils
- Toms VII, VIII i IX : Oiseaux 1, 2, 3
- Toms X, XI, XII i XIII : Mammifères 1, 2, 3, 4.

En castellà

1957. El último paraíso de los animales salvajes Labor, Bardelona
1961. Serengueti no debe morir: 367.000 animales salvajes buscan patria Noguer, Barcelona, México
1982. Wendt, Herbert i Bernhard Grzimek (prol.)El descubrimiento de los animales: De la leyenda del unicornio hasta la etología. Planeta, Barcelona^[6]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Times, John Tagliabue, Special To The New York «BERNHARD GRZIMEK, ZOOLOGIST AND WILDLIFE CHAMPION, DIES». The New York Times, 15-03-1987. ISSN: 0362-4331.
↑ Claudia., Sewig,. Der Mann, der die Tiere liebte: Bernhard Grzimek: Biografie. Lübbe, 2009. ISBN 9783785723678.
↑ (www.dw.com), Deutsche Welle. «El Serengueti - Migración sin rumbo fijo | Global Ideas | DW | 20.08.2013» (en castellà). [Consulta: 17 maig 2017].
↑ Torma, Franziska. Eine Naturschutzkampagne in der Ära Adenauer: Bernhard Grzimeks Afrikafilme in den Medien der 50er Jahre (en alemany). Martin Meidenbauer Verlag, 2017-05-17. ISBN 9783899750348.
↑ Antón, Jacinto «Columna | Grzimek y las nieblas del Serengueti» (en castellà). EL PAÍS, 16-05-2017.
↑ «Grzimek, Bernhard». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. [Consulta: 18 maig 2017].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernhard Grzimek

Professor Dr. Dr. Bernhard Grzimek by Alan Root (anglès)
Serengeti Shall Not Die by Bernhard Grzimek (anglès)
Página privada de Dirk Petzold en el Zoo de Frácfort (alemany)

[:0-1] 1,0 ^1,1 Times, John Tagliabue, Special To The New York «BERNHARD GRZIMEK, ZOOLOGIST AND WILDLIFE CHAMPION, DIES». The New York Times, 15-03-1987. ISSN: 0362-4331.

[2] Claudia., Sewig,. Der Mann, der die Tiere liebte: Bernhard Grzimek: Biografie. Lübbe, 2009. ISBN 9783785723678.

[3] (www.dw.com), Deutsche Welle. «El Serengueti - Migración sin rumbo fijo | Global Ideas | DW | 20.08.2013» (en castellà). [Consulta: 17 maig 2017].

[4] Torma, Franziska. Eine Naturschutzkampagne in der Ära Adenauer: Bernhard Grzimeks Afrikafilme in den Medien der 50er Jahre (en alemany). Martin Meidenbauer Verlag, 2017-05-17. ISBN 9783899750348.

[5] Antón, Jacinto «Columna | Grzimek y las nieblas del Serengueti» (en castellà). EL PAÍS, 16-05-2017.

[6] «Grzimek, Bernhard». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. [Consulta: 18 maig 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]