Bernhard Scholz

Bernhard Scholz

Retrat de Bernhard Scholz
Biografia
Naixement	30 març 1835 Magúncia (Alemanya)
Mort	26 desembre 1916 (81 anys) Múnic (Alemanya)
Nacionalitat	Alemanya
Activitat
Ocupació	Compositor
Ocupador	Musikhochschule de Munic Conservatori Dr. Hoch
Gènere	Òpera
Estil	Romanticisme
Professors	Ernest Pauer
Alumnes	Hermann Zilcher
Instrument	Piano
Família
Parents	Bernhard May, avi

Bernhard Scholz (Magúncia, avui Mainz, 30 de març de 1835 – Renània-Palatinat, 26 de desembre de 1916) fou un compositor alemany.

Fou deixeble de Pauer i Dehn i el 1856 aconseguí la plaça de professor de teoria de l'Escola Reial de Música; de 1859 a 1866 fou director de l'orquestra de la cort de Hannover; el 1871 es posà al front de la Societat de Concerts de Breslau; el 1883 succeí en Raff com a director del Conservatori del Dr. Hoch de Frankfurt, i des del 1884 també va dirigir el Rühlscher Gesangverein, retirant-se el 1908 i fixant la seva residència a Florència.

Va compondre gran nombre d'obres, les quals es distingeixen per l'excel·lent escriptura i correcte estil. Les principals són:

Òperes

• Carlo Rosa, (Múnic, 1858)
• Zietensche Husaren, (Breslau, 1869)
• Morgiane, (Múnic, 1870)
• Golo, (Nuremberg, 1875)
• Der Trompeter von Sackingen, (Wiesbaden, 1877)
• Der vornehmen Wirte, (Leipzig, 1883)
• Ingo, (Frankfurt, 1998)
• Anno 1757, (Berlín, 1903)
• Mirandolina, (1907)

Altres obres:

• Das Siegesfest, per a solo, cor i orquestra
• Malinconia, per a orquestra
• Wanderung, per a orquestra
• Das Lied von der Glocke, per a solo, cor i orquestra
• Ifigenia, obertura de Goethe
• Im Freien, obertura
• un Rèquiem,
• alguns lieder,
• Simfonia en si bemoll major,
• dos Quartets, per a instruments d'arc,
• un Quintet, per a instruments d'arc,
• Concert per a piano,

Se li deuen a més:

• Lehre vom kontrapunct und der Nachahmemg, (1897)
• Wohin treiben wir?, (1899)
• Musikalisches und Persönlisches, (1899)
• Verklungene Weisen, (1911)

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 54, pags. 1115-16 (ISBN 84-239-4554-5)