Bernice Johnson Reagon
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1942  comtat de Dougherty (Geòrgia) | ||
| Mort | 16 juliol 2024 (81 anys) Washington DC | ||
| Grup ètnic | Afroamericans | ||
| Formació | Universitat Howard Albany State University (en)  Spelman College Monroe Comprehensive High School (en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, compositora, historiadora | ||
| Activitat | 1966 - 2024 | ||
| Ocupador | Museu Nacional d'Història Americana, historiadora de la cultura, conservadora (1976–) Universitat Americana | ||
| Membre de | |||
| Gènere | A cappella i gòspel | ||
| Instrument | Veu i instrument de percussió | ||
| Participà en | |||
| 29 setembre 1994 | primera Furious Flower Conference |
||
| Família | |||
| Cònjuge | Cordell Reagon | ||
| Fills | Toshi Reagon | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | bernicejohnsonreagon.com | ||
     
| |||
Bernice Johnson Reagon (comtat de Dougherty, 4 d'octubre de 1942 - Washington DC, 16 de juliol de 2024) va ser una cantant, compositora i activista estatunidenca.[1]
Biografia
[modifica]Bernice fou membre fundadora del quartet The Freedom Singers.[2][3] L'any 1973 va fundar el conjunt a cappella Sweet Honey in the Rock, a Washington DC. També va ser part del Moviment d'Albany, una coalició de dessegregació iniciada a la ciutat d'Albany.[4] Reagon va dedicar la seva vida a reclamar la justícia social a través de la seva música i de l'activisme, cercant defensar els drets civils de les comunitats afroamericanes al seu país.[5][6][7]
Es va doctorar a la Universitat Howard i era membre emèrit de la Facultat d'Història de la Universitat Americana de Washington.[8] També va rebre un doctorat honorari de música del Berklee College of Music.[9]
L'any 1963 es va casar amb Cordell Reagon, que també formava part de The Freedom Singers. La seva filla Toshi Reagon també és cantant i compositora. Reagon va manifestar que «els desafiaments de la vida no han de paralitzar-te, suposadament són per a ajudar a trobar-te amb tu mateix. La comunitat negra ha creat el seu propi món. Els afroamericans han de fer ús de tot el seu territori a disposició. I aquest territori no es representa en una àrea, sinó en la cultura».[10]
Referències
[modifica]- ↑ Gabriel, Trip «Bernice Johnson Reagon, a Musical Voice for Civil Rights, Is Dead at 81» (en anglès). The New York Times, 19-07-2024. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Freedom Singers» (en anglès). New Georgia Encyclopedia. [Consulta: 27 gener 2023].
- ↑ «Albany Movement» (en anglès). New Georgia Encyclopedia. [Consulta: 27 gener 2023].
- ↑ Hayes, Eileen M. Songs in Black and Lavender: Race, Sexual Politics, and Women's Music (en anglès). University of Illinois Press, 1 d'octubre de 2010, p. 66. ISBN 9780252091490.
- ↑ «Bernice Johnson Reagon: Civil Rights song leader | Smithsonian Folkways» (en anglès). www.folkways.si.edu. [Consulta: 27 gener 2023].
- ↑ «Bernice Johnson Reagon | Album Discography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 27 gener 2023].
- ↑ «Bernice Johnson Reagon | Americans Who Tell The Truth» (en anglès). www.americanswhotellthetruth.org. [Consulta: 27 gener 2023].
- ↑ «Emeritus Faculty with the History Department at American University» (en anglès). www.american.edu. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Bernice Johnson Reagon on Freedom Fighting | Berklee College of Music» (en anglès). www.berklee.edu. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ Brown, Leonard. John Coltrane and Black Americas Quest for Freedom: Spirituality and the Music. Oxford University Press, 11 d'agost de 2010, p. 23–24. ISBN 0199779740.