Vés al contingut

Berta Alves de Sousa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBerta Alves de Sousa
Biografia
Naixement8 abril 1906 Modifica el valor a Wikidata
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 1997 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Porto (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCemetery of Agramonte (en) Tradueix, jazigo 2360/ 8ª secção Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Música de Porto Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, directora d'orquestra, pianista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Música de Porto (1946–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWilhelm Backhaus, Theodor Szántó, José Viana da Motta, Clemens Krauss, Pedro de Freitas Branco i Edgar Willems Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 255148893 Modifica el valor a Wikidata

Berta Alves de Sousa (Liège, Bèlgica, 8 d'abril de 1906 - Porto, 1 d'agost de 1997) fou una pianista i compositora portuguesa i una de les primeres dones a dirigir una orquestra a Portugal.

Biografia

[modifica]

Berta Cândida Alves de Sousa va néixer a Liège, Bèlgica, i va créixer a Portugal en la ciutat de Porto. Venia d'una família culta, la qual cosa li va permetre contactar amb escriptors, músics i pintors eminents.[1][2] La seva germana fou la violinista Leonor Alves de Sousa,[3] coneguda també com a Leonor de Sousa Prado,[4] una bona intèrpret que va rebre classes puntuals del violinista, compositor i director d'orquestra barceloní Joan Manén.

Va estudiar música amb Moreira de Sá, Luís Costa, Lucien Lambert i Claudio Carneyro en el Conservatori de Música de Porto. Va continuar els seus estudis a París i va rebre classes de piano de Wilhelm Backhaus i Theodor Szántó i de composició de George Mingot. També va estudiar composició en Lisboa amb José Viana da Motta i direcció d'orquestra amb Clemens Krauss a Berlín i amb Pedro de Freitas Branco a Lisboa.[5][1]

Després de concloure els seus estudis, Alves de Sousa va començar a treballar en el Conservatori de Música de Porto en 1946, com a professora de música de cambra (més tard ella va ser nomenada presidenta de la institució) i va actuar com a pianista, acompanyant i organitzadora de concerts.[1] Destaquen les presentacions que va fer amb Guilhermina Suggia, François Broos i Rui de Lacerda. El 1950 va dirigir l'Orquestra Simfònica de Porto esdevenint una de les primeres dones a conduir orquestres a Portugal. Va dirigir també l'Orquestra de Música Lleugera de la Ràdio Nacional portuguesa.[2][6][7][8][9]

També va treballar com a crítica musical al diari O Primeiro de Janeiro, de Porto.[10]

Al llarg de la seva carrera va treballar amb Fernando Lopes-Graçia, Bernardo Moreira de Sá i Maria Clementina Pires de Lima.[11]

Alves de Sousa va morir a Porto el 1997. El seu fons documental es conserva al Conservatori de Música de Porto.[12][1][13]

Premis i homenatges

[modifica]
  • 1941 - Va guanyar el Premi de Moreira de Sá, promogut per l'Orfeão Portuense[2][10]
  • 1969 - És homenatjada pel Conservatori de Música de Porto[8][14]
  • 1989 - Medalla del Mèrit de la Ciutat de Porto[15]

El seu nom consta en la toponímia de la ciutat de Porto.[16][17]

Obra

[modifica]

Alves de Sousa va compondre música de cambra, música coral religiosa i obres simfòniques. Va experimentar també amb la Simetria Sonora, un mètode desenvolupat pel compositor Fernando Corrêa d'Olivera. El seu treball segueix una línia impressionista, tot emprant diverses vegades la politonalitat.[1][2][10]

Entre les seves obres es troben:[2][10]

  • Alfabeto em música [18]
  • Teixeira de Pascoaes
  • Há no Meu Peito uma Porta, canto e piano
  • Canção Marinha
  • Três Prelúdios [19]
  • Tremor de terra
  • Canção de Embalar com versos de Pinto Machado[20]
  • Berceuse, Dança exótica
  • Scherzo-marcha – música de cambra
  • Avé Maria
  • Poema Sinfónico “Vasco da Gama”
  • São João de Landim – cor

En algunes de les obres va buscar la seva inspiració en la cultura popular i al folklore portuguès:

  • Rosa d’Alexandria
  • Variações sobre um cantar do povo
  • Variações sobre uma cantiga alentejana

Discografia

[modifica]

Els enregistraments seleccionats inclouen:

  • Compositors de Porto del Segle XX, Cant i Piano
  • Numérica 1999, Sofia Lourenço, Compositors Portuguesos Contemporanis[21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Compositor: SOUSA, Berta Alves de (1906 - 1997)». PMIC. [Consulta: 7 juny 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Berta Alves de Sousa». [Consulta: 7 juny 2020].
  3. ↑ «Leonor de Sousa Prado» (en portuguès). Meloteca. [Consulta: 14 novembre 2021].
  4. ↑ «The pianist Berta Alves de Sousa with her sister Leonor Alves de Sousa (violinist)» (en anglès). Google Arts & Culture. [Consulta: 14 novembre 2021].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Sadie, Julie Anne; Samuel. The Norton/Grove dictionary of women composers, 1994. 
  6. ↑ M.S, M Diário de Coimbra, 06-02-1947 [Consulta: 7 juny 2020].
  7. ↑ Fonseca, Ana Maria Liberal da; Marinho, Helena; Pereira, Sara Carvalho A.; Silva, Manuel Pinto Deniz «Còpia arxivada» (en anglès). Contribution to The First International Conference on Women’s Work in Music, 2017. Arxivat de l'original el 2020-06-07 [Consulta: 14 novembre 2021]. Arxivat 2020-06-07 a Wayback Machine.
  8. ↑ 8,0 8,1 «1917 - 2017: A tradição do Piano no Conservatório de Música do Porto. 100 anos de História - Conservatório de Música do Porto». Google Arts & Culture. [Consulta: 7 juny 2020].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ «Noticia de jornal sobre Berta Alves de Souza e a sua atividade de maestrina - Desconhecido». Google Arts & Culture. [Consulta: 7 juny 2020].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Harper, Nancy Lee. Portuguese Piano Music: An Introduction and Annotated Bibliography. Scarecrow Press, 2013-01-10. 
  11. ↑ «Centro de Investigação & Informação da Música Portuguesa». www.mic.pt. [Consulta: 7 juny 2020].
  12. ↑ «Compositor – Berta Alves de SOUSA (1906-1997)». Arxivat de l'original el 2012-07-23. [Consulta: 14 novembre 2021].
  13. ↑ «Berta Alves de Sousa». Google Arts & Culture. [Consulta: 7 juny 2020].[Enllaç no actiu]
  14. ↑ «Palavras ditas por Berta Alves de Souza no concerto de professores realizado em sua homenagem. - Berta Alves de Souza». Google Arts & Culture. [Consulta: 7 juny 2020].[Enllaç no actiu]
  15. ↑ «Medalhas Atribuídas após o 25 de Abril de 1974 pela Câmara Municipal do Porto». Arxivat de l'original el 2017-09-12. [Consulta: 14 novembre 2021].
  16. ↑ D, T. «ruas da minha terra - Porto: Rua BERTA ALVES DE SOUSA». ruas da minha terra - Porto, 21-07-2008. [Consulta: 7 juny 2020].
  17. ↑ «Código Postal». Código Postal. [Consulta: 7 juny 2020].
  18. ↑ «Alfabeto em Música». www.inetmd.pt. [Consulta: 7 juny 2020].
  19. ↑ Revista Portuguesa de Musicologia [Consulta: 7 juny 2020].
  20. ↑ «Programa do Recital pela Soprano Natália de Andrade». Conservatório Nacional de Lisboa, 1957. [Consulta: 7 juny 2020].
  21. ↑ «DISCOGRAFIA: Berta Alves de Sousa».

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Berta_Alves_de_Sousa&oldid=33771538»