Bertha Katscher

Bertha Katscher
Biografia
Naixement	12 juny 1860 ; Trenčín (Eslovàquia)
Mort	16 setembre 1903 (43 anys); Budapest (Hongria)
Residència	Hercegovina (1881–); Trenčín (1860–1881)
Religió	Judaisme
Activitat
Camp de treball	Pau, economia i maltractament animal
Ocupació	traductora, escriptora de literatura infantil, periodista
Nom de ploma	Ludwig Unga
Família
Cònjuge	Leopold Katscher
Parents	Rózsa Schwimmer, neboda
Cronologia
1881	matrimoni

Bertha Katscher, també escrit Berta; pseudònims: Ludwig Ungar, Albert Kellner, Ludwig Kölle, Ludmilla Kölle (Trenčín, Eslovàquia, 12 de juny de 1860 - Budapest, 16 de setembre de 1903), fou una escriptora hongaresa.

Filla d'una família jueva benestant, va ser instruïda per una tia seua, que se la va endur a Hercegovina, on el 1881 es casà amb el seu cosí Leopold Katscher, un conegut advocat, escriptor i activista per la pau.^[1] Des d'aquest any visqué a Londres, Berlín, Viena i Baden, fins que el 1897 s'establí a Budapest. Abans d'aquest matrimoni s'havia ocupat principalment en afers de la llar, però a instància del seu marit va iniciar una carrera literària. Els seus primers intents foren contes de fades per a nens, però aviat es va dedicar a defensar la pau universal i diverses reformes econòmiques, i va escriure també contra el maltractament als animals. Va publicar articles sobre una gran varietat de temes al Frankfurter Zeitung, Wiener Mode, Die Heimat, Münchener Allgemeine Zeitung, Kölnische Zeitung, etc., i també va traduir moltes obres, especialment novel·les, de l'anglés a l'alemany.^[2]^[3]

Va ser operada dues vegades d'un càncer al pit dret. Poc després de la segona operació, va patir de ceguesa de l'ull esquerre, per infiltració cancerígena de la coroide i despreniment parcial de retina a conseqüència del càncer. Amb el tractament, el procés cancerós va remetre, se li va restaurar la visió a dos terços del normal, i també va millorar la cicatrització del pit.^[4] Va morir a Budapest als quaranta-tres anys.^[2]

Obres

Die Kunst ein Mensch zu Sein (L'art de ser home), en col·laboració amb Edward John Hardy, 1887
Weinachtsgeschichte (Conte de Nadal), 1890
Aus Bädern und Sommerfrischen (Balnearis i llocs d'estiueig), 1890
Hermann Vámbérys Leben und Reiseabenteuer (Vida i aventures de Hermann Vámbérys), 1892
In der Löwengruber (En la fossa dels lleons), s.d.
Soldatenkinder (Nens soldats), 1897
Die Studentin (L'estudiant), 1900
Der Stychoos (1901)
Die schöne Polin (La bella polonesa), 1916

Referències

↑ Litoff, 1994, p. 272.
↑ ^2,0 ^2,1 «Leopold and Berta Katscher papers 1866-1939 [esp. 1873-1914]». New York Public Library. [Consulta: 28 maig 2016].
↑ Singer i Adler, 1906, p. 452.
↑ Dunster, Hunter i Foster, 1903, p. 335.

Bibliografia

Dunster, Edward Swift; Hunter, James Bradbridge; Foster, Frank Pierce. International Record of Medicine and General Practice Clinics. Public domain. MD Publications, 1903.
Litoff, Judy Barrett; McDonnell, Judith. European Immigrant Women in the United States: A Biographical Dictionary. Taylor & Francis, 1994. ISBN 978-0-8240-5306-2.
Singer, Isidore; Adler, Cyrus. The Jewish Encyclopedia: A Descriptive Record of the History, Religion, Literature, and Customs of the Jewish People from the Earliest Times to the Present Day. Public domain. Funk & Wagnalls Company, 1906.

[FOOTNOTELitoff1994272-1] Litoff, 1994, p. 272.

[archives.nypl.org-2] 2,0 ^2,1 «Leopold and Berta Katscher papers 1866-1939 [esp. 1873-1914]». New York Public Library. [Consulta: 28 maig 2016].

[FOOTNOTESingerAdler1906452-3] Singer i Adler, 1906, p. 452.

[FOOTNOTEDunsterHunterFoster1903335-4] Dunster, Hunter i Foster, 1903, p. 335.

[1]

[2]

[3]

[4]