Berthold Damcke
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 febrer 1812  Hannover (Alemanya) | ||
| Mort | 15 febrer 1875 (63 anys) París | ||
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 56 Grave of Damcke (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director d'orquestra, crític musical, compositor, mestre d'escola, violoncel·lista | ||
| Ocupador | Conservatoire de Paris | ||
| Instrument | Violoncel | ||
  
 | |||
Berthold Damcke (Hannover, 1811 - París, 1875) fou un compositor i violista alemany.
Als 20 anys ingressà en la capella reial com a viola, després fou director de la societat de música de Kreuznach, càrrec que ocupà també a Potsdam i a Königsberg, i, per acabar, es dedicà a l'ensenyament a Sant Petersburg, Brussel·les i París, on tingué entre altres alumnes en George Jean Pfeiffer,[1] Daniel de Lange[2] i René Lenormand.[3]
Fervent admirador de Berlioz, fou un dels executors testamentaris de l'il·lustre mestre i passà els últims anys de la seva vida ocupat en l'edició de les obres de Gluck.
Se li deuen:
- Deborah, oratori;
- música d'escena per al 'Faust', de Goethe;
- Kaetchen vom Hilbronn, òpera (1845);
- obertures, salms, i nombroses composicions vocals i per a piano, i nombroses composicions vocals i per a piano.
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berthold Damcke
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 17, pàg. 877 (ISBN 84-239-4517-0)
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 353 (ISBN 84-239-4544-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 29, pàg. 627 (ISBN 84-239-4529-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 29, pàg. 1603 (ISBN 84 239-4529-4)