Bertrand Barère de Vieuzac
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Nom original | (fr) Bertrand Barère  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 10 setembre 1755 Tarba (França) | ||
| Mort | 13 gener 1841 (85 anys) Tarba (França) | ||
| 7è President de la Convenció Nacional | |||
| 29 novembre 1792 – 13 desembre 1792 ← Henri Grégoire – Jacques Defermon des Chapelières → | |||
| Diputat de la Convenció Nacional | |||
| Conseller general | |||
 Membre del Consell dels Cinc-cents | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Periodisme i política | ||
| Lloc de treball | París | ||
| Ocupació | polític, periodista, advocat, jutge, diplomàtic, escriptor | ||
| Partit | Maraise | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Alexandrine Louise Boutinon de Courcelles de Guibert | ||
Signatura  | |||
Bertrand Barère de Vieuzac (Tarba, Bigorra, 1755-1841) fou un advocat i polític revolucionari occità. Fou advocat del parlament de Tolosa i diputat als Estats Generals (1788). Membre del tribunal de cassació i després diputat a la Convenció Nacional, de la qual esdevingué president (1792), evolucionà del moderantisme cap a una exaltació revolucionària que culminà en la designació com a membre del Comitè de Salvació Pública. No abandonà Robespierre fins a darrera hora, i fou deportat al Poitou el 1795. Més tard va fer missions diplomàtiques i d'espionatge per a Napoleó I, raó per la qual, quan Lluís XVIII de França restaurà la monarquia borbònica, fou desterrat a Brussel·les per regicidi. No va poder tornar a França fins al triomf de la Revolució de 1830, i pogué viure els darrers dies mercès a una pensió que li passà el nou govern de Lluís Felip I de França. Es dedicà després al periodisme i publicà obres literàries i polítiques.
