Vés al contingut

Beti Jai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Beti Jai
Imatge
Frontera del Beti Jai (2019) Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici i Long fronton (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJoaquín Rucoba Modifica el valor a Wikidata
Obertura29 maig 1894 Modifica el valor a Wikidata
Úsfrontó, comissaria, presó, taller i garatge Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1893 – 1894construcció
2015 – 2019conservació i restauració Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectòniceclecticisme Modifica el valor a Wikidata
Cost5.000.000 € Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMadrid, Chamberí (Comunitat de Madrid) i Almagro (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócalle del Marqués del Riscal, 7 Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 25′ 52″ N, 3° 41′ 28″ O / 40.431°N,3.69112°O / 40.431; -3.69112
Element de la Llista Vermella del Patrimoni
Data17 febrer 2009
Data de finalització18 maig 2018
Identificadorfronton-beti-jai
Bé d'interès cultural
IdentificadorARI-51-0007040-00000
Activitat
Propietat deAjuntament de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfrontonbetijaimadrid.org Modifica el valor a Wikidata

El frontó Beti Jai (que significa en català 'sempre festa') és un edifici madrileny ubicat al barri de Chamberí: inaugurat el 1894 com a rèplica a gran escala del frontó de Sant Sebastià, l'arquitecte Joaquín de Rucoba utilitzà tècniques i materials inusuals per a l'època; després de la prohibició de les apostes en 1918, el Beti Jai deixà d'oferir partits de frontó.[1]

Amb una planta de 3.609 metres quadrats, 1.800 construïts sense comptar la canxa: l'espai de joc, descobert, fa 67 metres de llarg per 20 d'ample i 11 d'alt.[2]

Les instal·lacions tingueren altres usos després de la Guerra Civil espanyola i amenaçaven ruïna; el 1977, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid començà a interessar-se per l'estat del conjunt fins que Fernando Chueca Goitia mamprengué la sol·licitud com a Bé d'interès cultural, que no s'aconseguí fins al 2010;[3] llavors, l'Ajuntament de Madrid el comprà l'any 2013 i en mamprengué la restauració el 2015.

Història

[modifica]

Construït per a ser lloc de trobada dels bascs a Madrid, de planta semi-el·líptica i amb capacitat per a quatre mil espectadors, el Beti Jai programà partits de pilota basca durant vint-i-cinc anys; durant la Guerra Civil serví de comissaria policial i presó i, durant la dictadura, de local d'assaig per a les cornetes i tambors de la Falange Espanyola; en la dècada del 1960 albergà un taller de reparació d'automòbils i l'any 1989 començà l'abandó de l'espai, del qual caigueren parts de l'estructura.[4]

  • El frontó en 1916
    El frontó en 1916
  • Estat de la canxa (2010)
    Estat de la canxa (2010)
  • Vista de la galeria (2010)
    Vista de la galeria (2010)

Restauració

[modifica]

Ja declarat BIC, l'any 2012 l'ajuntament decidí expropiar-lo —encara que, en 2004, el llavors alcalde Alberto Ruiz-Gallardón ja anuncià l'expropiació—, atés l'estat d'abandó en què el tenien els propietaris del 2008 ençà: l'ens públic Las Artes es mostrà a favor del procés per a salvar-lo de l'especulació immobiliària; la representant d'Izquierda Unida en l'ens, Milagros Hernández, afegí que la rehabilitació de l'immoble hauria de ser un revulsiu de cara a promoure el joc de pilota i, a més, un atractiu per a la candidatura olímpica Madrid 2020, encara que també instà el govern local a prioritzar la restauració de l'interior, molt deteriorat.[5] El 2013, ja feta l'expropiació, Hernández tornà a insistir en la urgència d'actuar sobre l'immoble, ja que la teulada i les galeries superiors s'havien deteriorat més encara per culpa de l'oratge.[6]

El 2015, el regidor del districte, comparegué en una visita oficial dels tècnics a l'edifici per a valorar l'estat, durant el qual anunciaren que els treballs estructurals de rehabilitació començarien el 2016, després dels quals es debatria l'ús final de la instal·lació, previst per a esdeveniments culturals i deportius.[7] Els treballs d'urgència per a assegurar la circulació de persones començaren el 9 de desembre del mateix any, amb un pressupost de tres-cents deu mil euros i un termini de cinc mesos en la primera fase, amb una segona prevista per l'any següent, de huit-cents mil euros, per a consolidar l'estructura i l'estanquitat de la teulada; la directora general d'urbanisme de l'ajuntament, Marisol Mena, avançà la intenció de fer un concurs públic d'idees per al lloc, pel qual s'havien interessat arquitectes com Norman Foster o entitats com la Federació Internacional de Pilota Basca.[8]

El 2016, a petició del Defensor del Poble, l'Ajuntament hagué d'informar periòdicament sobre l'estat de l'immoble i el transcurs de les intervencions.[9] El juliol s'obrí un procés participatiu per a determinar els usos finals del Beti Jai, amb la intervenció de les autoritats implicades per a donar compte dels treballs de rehabilitació i del marc d'intervenció.[10] Mentrestant, després de la retirada de la coberta original començà la segona fase de la consolidació en setembre del 2016, que es perllongaria fins a l'abril del 2017.[11] En octubre s'informà que s'obriria un concurs públic per a la concessió dels servicis del lloc, que a més de l'ús dotacional comptaria amb restaurants o zona comercial i per al qual ja hi havien quatre candidatures interessades;[12] més tard es descartà l'ús comercial però s'inclogué la possibilitat d'afegir una coberta i un aparcament subterrani.[13]

Oposició

[modifica]

Uns dies després, una representació de trenta associacions veïnals es concentrà a les portes de l'edifici per a protestar i arreplegar firmes contra el pla municipal: en declaracions del portaveu de la plataforma Salvemos el Frontón Beti-Jai, el pla especial estava pensat per a fer guanyar diners als adjudicataris amb la coberta i l'aparcament, i instaven l'ajuntament a restaurar-lo amb diners públics només i oferir la concessió en acabant, amb ús prioritari per a recuperar el joc de pilota.[14] Encara a finals del 2016, el Tribunal Suprem d'Espanya estimà un recurs d'una entitat privada que considerava la taxació de l'immoble incorrecta i condemnà l'ajuntament a pagar el preu just.[15]

El maig del 2017, l'ajuntament donà per acabada la primera fase de la restauració:[1] el 8 d'eixe mes s'obrí el recinte als mitjans en una presentació oficial a càrrec del delegat d'economia i hisenda, Carlos Sánchez Mato, i altres càrrecs, durant la qual donaren compte de la restauració de la frontera amb motles dels elements decoratius perduts, l'eliminació dels barandats que cegaven les graderies i el descobriment d'un arc neomudèjar i unes teules planes.[16] L'informe favorable de la Comunitat de Madrid augmentà l'edificabilitat un 10%, eximia l'edifici d'incloure l'aparcament obligatori a tot recinte esportiu i permetia la instal·lació d'una coberta translúcida:[17] l'alcaldessa, Manuela Carmena, defengué la instal·lació de la coberta front a les crítiques del PSOE local, que plantejà dubtes sobre la finalitat del recinte.[18] El 2 d'octubre del mateix any, El País publicà que l'alcaldessa planejava cedir l'ús a una empresa basca per a muntar un restaurant i partits de pilota, però Carmena desmentí la notícia i assegurà que es mantenia el compromís de sotmetre-ho a concurs públic.[3]

Concurs projectual

[modifica]

Al maig del 2018, Carmena anuncià la imminència del concurs d'idees, que es resoldria a partir de setembre, i l'execució del projecte guanyador durant el primer trimestre del 2019, alhora que informà de la restauració de les escales amb inversions financerament sostenibles.[19] Poc després, l'associació Hispania Nostra per a la conservació del patrimoni passà el Beti de la seua «llista roja» a la «llista verda» en reconéixer les actuacions mampreses per l'ajuntament.[4]

El concurs, convocat per l'Ajuntament i el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid, es presentà el primer de juny, amb quatre punts clau: garantir «l'accessibilitat universal de l'edifici, l'evacuació d'aforaments, la col·locació d'instal·lacions de climatització» i de nou la possibilitat de la coberta.[20] Els finalistes es feren públics el 22 de novembre: Bizitza berria, nueva vida para el Beti Jai, dels arquitectes Javier Coronado Palomero, Amelia Rodríguez de la Torre Somoza i la col·laboració de Renée Martínez, quedà en primer lloc, seguit dels projectes Tres mil de contracancha i Chiquito returns; el projecte guanyador —«vida nova» en basc— incloïa múltiples usos per al lloc, a més d'aspectes d'accessibilitat i sostenibilitat com l'arreplegada d'aigües pluvials i d'energia solar.[21] Però, el grup municipal del partit Ciudadanos recorregué la decisió del jurat per un suposat incompliment de les bases quant a la presentació requerida d'un pressupost d'execució material, per la qual cosa exigiren l'anul·lació o la reversió del concurs al moment en què Bizitza berria hauria d'haver sigut descartat.[22]

Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid estimà dos recursos presentats pel grup municipal del PSOE i l'associació Madrid Ciudadanía y Patrimonio i declarà nul el projecte;[23] l'ajuntament hagué de suspendre el concurs per decret per no dispondre de temps per a refer el projecte abans de les eleccions municipals espanyoles de 2019.[24] No obstant això, l'executiu en funcions oferí una jornada de portes obertes al públic en general en juny del 2019, atenent les nombroses peticions de visita.[25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «El Ayuntamiento concluye la primera parte de la rehabilitación del Beti-Jai». Madridiario, 07-05-2017. [Consulta: 14 març 2020].
  2. ↑ Laura Crespo. «El nuevo Beti Jai muestra su reforma a la espera de que el próximo Ayuntamiento decida sobre su futuro» (en castellà). Madridiario, 13-06-2019. [Consulta: 14 maig 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 «El Beti Jai vuelve a enfrentar a vecinos y Ayuntamiento» (en castellà). Madridiario, 02-10-2017. [Consulta: 25 març 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 Alba Cabañero. «Una segunda oportunidad para el Patrimonio de Madrid» (en castellà). Madridiario, 26-05-2018. [Consulta: 3 abril 2020].
  5. ↑ «El Ayuntamiento opta por la expropiación del frontón Beti Jai» (en castellà). Madridiario, 20-03-2012. [Consulta: 9 gener 2020].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ «IU exige al Ayuntamiento que actúe para salvar el Beti Jai» (en castellà). Madridiario, 08-12-2013. [Consulta: 20 gener 2020].
  7. ↑ Enrique Villalba. «El Ayuntamiento iniciará en 2016 la rehabilitación del Beti Jai» (en castellà). Madridiario, 05-10-2015. [Consulta: 22 gener 2020].
  8. ↑ «Comienzan los trabajos de rehabilitación de Beti Jai» (en castellà). Madridiario, 14-12-2015. [Consulta: 29 gener 2020].
  9. ↑ «El Ayuntamiento traslada al Defensor del Pueblo actuaciones para recuperar el frontón Beti Jai» (en castellà). Madridiario, 25-02-2016. [Consulta: 12 febrer 2020].
  10. ↑ «A debate el futuro uso del frontón Beti Jai» (en castellà). Madridiario, 12-07-2016. [Consulta: 21 febrer 2020].
  11. ↑ «Los trabajos de consolidación del frontón Beti Jai se prolongarán hasta abril de 2017» (en castellà). Madridiario, 18-07-2016. [Consulta: 24 febrer 2020].
  12. ↑ «La concesión del Beti Jai podría tener una zona comercial o de restauración» (en castellà). Madridiario, 10-10-2016. [Consulta: 2 març 2020].
  13. ↑ Enrique Villalba. «El Beti Jai tendrá cubierta y usos deportivos, culturales y educativos» (en castellà). Madridiario, 13-10-2016. [Consulta: 5 març 2020].
  14. ↑ «Concentración frente al Beti-Jai para protestar contra el plan de recuperación» (en castellà). Madridiario, 20-10-2016. [Consulta: 10 març 2020].
  15. ↑ «El Ayuntamiento, condenado a pagar el justiprecio del Beti Jai que el Supremo ha elevado» (en castellà). Madridiario, 24-11-2016. [Consulta: 12 març 2020].
  16. ↑ «El Beti-Jai recupera su fachada y graderío original» (en castellà). Madridiario, 08-05-2017. [Consulta: 16 març 2020].
  17. ↑ Julia S. Álvarez. «Los proyectos Edificio España, Mahou-Calderón y Beti Jai, desbloqueados» (en castellà). Madridiario, 01-08-2017. [Consulta: 18 març 2020].
  18. ↑ Hayda Ramos. «Carmena defiende la cubierta del Beti Jai, sin uso aún definido» (en castellà). Madridiario, 18-09-2017. [Consulta: 21 març 2020].
  19. ↑ Hayda Ramos. «El 'nuevo' Beti Jai, a partir de otoño'» (en castellà). Madridiario, 21-05-2018. [Consulta: 1r abril 2020].
  20. ↑ «'El concurso de ideas para el Beti Jai, en marcha» (en castellà). Madridiario, 01-06-2018. [Consulta: 6 abril 2020].
  21. ↑ «Versatilidad y sostenibilidad en el proyecto ganador para el Beti Jai» (en castellà). Madridiario, 22-11-2018. [Consulta: 10 abril 2020].
  22. ↑ «Ciudadanos recurre el concurso del proyecto del Beti Jai por incumplimiento de bases y pliegos y pide que se anule» (en castellà). Madridiario, 12-12-2018. [Consulta: 12 abril 2020].
  23. ↑ «Nuevo revés a la remodelación del Beti Jai: el TSJM declara nulo el proyecto» (en castellà). Madridiario, 17-12-2018. [Consulta: 19 abril 2020].
  24. ↑ «El Ayuntamiento anula el Plan Especial del Beti-Jai» (en castellà). Madridiario, 15-02-2019. [Consulta: 27 abril 2020].
  25. ↑ Chema Barroso. «Reabre (por unas horas) el Beti Jai: viaje al Madrid de los pelotaris» (en castellà). Madridiario, 13-06-2009. [Consulta: 28 abril 2020].

Enllaços externs

[modifica]
  • Madridiario Se alquila frontón, per Pedro Montoliú (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Beti_Jai&oldid=31181743»