Betsi Cadwaladr
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 maig 1789  Llanycil (Gal·les) | ||
| Mort | 17 juliol 1860 (71 anys) Londres | ||
| Causa de mort | còlera | ||
| Sepultura | Cementiri d'Abney Park | ||
| Formació | Guy's Hospital | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | infermera | ||
| Família | |||
| Pare | Dafydd Cadwaladr | ||
Betsi Cadwaladr (24 de maig de 1789 – 17 de juliol de 1860), també coneguda com a Beti Cadwaladr[1] i com Betsi Davis,[2] va treballar com a infermera durant la Guerra de Crimea al costat de Florence Nightingale, tot i que les seves diferències socials van ser objecte de constant enfrontament entre les dues.[3] Actualment, el seu nom s'associa a la Junta Universitària de Sanitat Betsi Cadwaladr (en gal·lès: Bwrdd Iechyd Prifysgol Betsi Cadwaladr), l'organització sanitària més gran de Gal·les. El 2016 va ser nomenada una "dels 50 gal·lesos més grans de tots els temps",[4] per davant d'altres gal·lesos destacats com el cantant Tom Jones, l'actor Anthony Hopkins, T.E. Lawrence i Ivor Novello.
Biografia
[modifica]Elizabeth "Betsi" Cadwaladr va néixer el 1789 a Llanycil, a prop d'Y Bala, Gal·les, filla del pastor metodista Dafydd Cadwaladr. Tenia 15 germans.[5][6] Va créixer a la granja de Pen Rhiw, Llanycil, i sa mare va morir quan ella només tenia cinc anys.[7] Poc després d'aquest fet, Thomas Charles, un rector metodista calvinista gal·lès, famós per haver-li donat una còpia de la Bíblia a la cèlebre Mary Jones, també li va obsequiar un exemplar a Cadwaladr, el que ella va acceptar amb entusiasme, doncs sentia que la seva vida tornava a tenir un propòsit.[3]
Primers treballs
[modifica]Cadwaladr va aconseguir feina local com a serventa a Plas yn Dre, on va aprendre tasques domèstiques, a parlar anglès i a tocar l'arpa triple. No obstant això, no es trobava a gust allà, i als 14 anys es va escapar per la finestra de la seva habitació fent servir llençols que havia amarrat. Després d'aquest incident, va decidir deixar Y Bala. Va aconseguir feina d'emprada domèstica a Liverpool.[3] En algun moment de la seva vida va canviar el seu cognom per Davis perquè era fàcil de pronunciar,[2] tot i que algunes fonts suggereixen que Elizabeth Davis era el seu nom de naixença.[8][9] Més tard tornaria a Gal·les però fugiria a Londres, on vivia una germana, per evitar contraure matrimoni. A Londres va tenir el seu primer contacte amb el teatre, una cosa que li va interessar molt.[10]
Va tenir l'oportunitat de viatjar arreu del món amb el seu sou de serventa i assistenta. Viatjar es convertiria en una de les seves grans passions. Va ser a França durant la batalla de Waterloo i va poder visitar el camp de batalla, on li va commoure la situació en què es trobaven els ferits. El 1820, amb 31 anys, va tornar a Y Bala, un lloc que ara considerava "avorrit",[10] pel que va aconseguir treball com a serventa d'un capità de vaixell i va viatjar durant anys, visitant llocs com Amèrica del Sud, Àfrica i Austràlia. De vegades interpretaria obres de Shakespeare a bord, i va conèixer personatges il·lustres com ara William Carey, el missioner, i Reginald Heber, l'escriptor de l'himne. En aquells temps, Cadwaladr no tenia entrenament com a infermera. Tanmateix, va haver d'atendre algunos malalts al vaixell i en més d'una ocasió va haver de fer de llevadora.[7] Malgrat la seva tossuderia i independència, la pròpia Cadwaladr reconeixeria més tard que durant els seus viatges en vaixell va rebre ofertes de matrimoni d'almenys 20 homes.[3]
Infermera
[modifica]
En tornar al Regne Unit, va decidir aprendre l'ofici d'infermera a Guy's, un hospital de Londres.[5] Com a part del seu entrenament, als 65 anys es va unir al servei militar d'infermeria amb el propòsit de treballar a Crimea, tot i que la seva germana Bridget va intentar dissuadir-la en diverses ocasions.[3] Florence Nightingale, qui provenia de la classe alta, no volia que Cadwaladr, gal·lesa de classe obrera, anés a Crimea, argumentant que si ho feia seria en contra de la seva voluntat i que Betsi seria derivada a un altre supervisor. Betsi li va respondre, "Creu vostè que sóc un gos o un animal per transferir-me? Tinc voluntat pròpia."[7] L'opinió de Nightingale sobre els gal·lesos estaria relacionada amb la publicació de tres informes – els coneguts «llibres blaus» – en què es descrivia els gal·lesos com mancats d'educació bàsica i moralitat.[11]
Cadwaladr va ser destinada a un hospital de Selimiye a Turquia, gestionat per Florence Nightingale. Cadwaladr va treballar-ne durant alguns mesos però va haver enfrontaments constants entre les dues; ambdues venien de diferents classes socials i hi havia un salt generacional entre les dues (31 anys). Nightingale insistia en l'aplicació de les regles i en la burocràcia, algunes de les quals imposava ella; a més, era també una coneguda estadística. Cadwaladr sovint sortejava algunes regles per reaccionar de forma més intuïtiva a les necessitats dels soldats ferits en combat.[2] Tot i que Nightingale va reconéixer la feina de Cadwaladr i els avanços que en va fer per millorar les condicions antihigièniques de l'establiment,[8] les discussions constants entre les dues van provocar que Cadwaladr, ara major de 65 anys, decidís deixar l'hospital per iniciativa pròpia, per establir-se a Balaklava.[2] Allà, a més del seu treball com a infermera i de supervisar les cuines de la caserna, tornaria a ser el centre d'atenció per les seves baralles amb la burocràcia per assegurar-se que les provisions necessàries arribessin a temps.[5] Nightingale va visitar Balaklava dos cops, i en veure les millores introduïdes pels mètods de Cadwaladr, li va donar el reconeixement que mereixia.[7]
Mort
[modifica]Les condicions extremes a Crimea van ressentir la salut de Cadwaladr, qui va agafar còlera i disenteria. Va tornar al Regne Unit el 1855, un any abans que acabés la guerra. Va viure a Londres, de nou a casa de la seva germana, i va aprofitar per escriure la seva autobiografia.[1] Va morir el 1860, cinc anys després del seu retorn, i les seves restes van ser enterrades a la zona d'indigents del cementiri d'Abney Park al nord de Londres.[5] Una nova placa commemorativa es va posar sobre la seva tomba a l'agost de 2012.[2]
Obra
[modifica]- Autobiography of Elizabeth Davis, 1857. Reeditada como Betsy Cadwaladyr: A Balaclava Nurse. Honno, 2015. ISBN 9781909983274
- Hart, JT (1971). "The Inverse Care Law". Lancet. 1: 405–12. doi:10.1016/s0140-6736(71)92410-x.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Welsh National Heroes by Alun Roberts, Y Lolfa, 2002
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 BBC News – Betsi Cadwaladr, Bala Crimean War nurse, given memorial
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Radio Cymru, a conversation with Lyn Ebenezer, published in the Cwrs Uwch, Bangor University, 2003
- ↑ «The 50 Greatest Welsh Men and Women of All Time» (en anglès).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 http://www.dailypost.co.uk/news/local-news/memorial-plans-honour-betsi-cadwaladr-2702621
- ↑ "Wales, Merionethshire, Parish Registers, 1538–1912", index, FamilySearch (https://familysearch.org/pal:/MM9.1.1/KCG2-WBD : consultat el 17 de juliol de 2018), Elizabeth Cadwaladr, 1789.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Health: Get the latest health and medical news from» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2018].
- ↑ 8,0 8,1 Betsi Cadwaladr University Health Board | Who Was Betsi Cadwaladr?
- ↑ «BBC – North West Wales Public Life – Betsy Cadwaladyr». Arxivat de l'original el 2010-07-03. [Consulta: 17 juliol 2018].
- ↑ 10,0 10,1 Discover Gwynedd – List Page
- ↑ How Betsi fought for the war wounded – Health News – News – WalesOnline
