Bettina Borrmann Wells
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1874  Nuremberg (Alemanya) | ||
| Mort | valor desconegut | ||
| Formació | Universitat de Ginebra Universitat de Colúmbia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | suffragette | ||
| Membre de | |||
Bettina Borrmann Wells (nascuda el 1874) fou una sufragette nascuda a Baviera que va recórrer els Estats Units com a organitzadora i conferenciant. Va rebutjar el terme "sufragista" per a la seua lluita, i en reivindicà "suffragette".
Primers anys i educació
[modifica]Bettina Borrmann nasqué a Nuremberg, Baviera, i es llicencià en la Universitat de Ginebra.[1] Va obtenir una llicenciatura i doctorat en economia i psicologia en la Universitat de Colúmbia.[2][3] La seua tesi es va titular La base econòmica del moviment feminista actual (1915).[4]
Suffragette
[modifica]Bettina Borrmann Wells pertanyia a la Unió Social i Política de les Dones.[5] Al novembre de 1908, la tancaren tres setmanes a la presó de Holloway, per «obstruir un policia» en una manifestació a Londres.[6][7] S'autoanomenà "suffragette", perquè, al seu parer, «una suffragette és una sufragista disposada a morir per la causa».[8] Al 1910 Bettina Wells s'havia allunyat de la branca d'Emmeline Pankhurst, i era molt activa en la de Manchester de la Women's Freedom League.[9][10] El 1911 un diari americà la va descriure com a cap del departament de propaganda de la Women's Federation League d'Anglaterra.[11]
Activitats als Estats Units
[modifica]
Als Estats Units, el 1908, Bettina Borrmann Wells, Maud Malone, Christine Ross Barker, Sophia Loebinger i altres promogueren aplecs a l'aire lliure de la Unió de Sufragi de Dones Progressistes a Madison Square, Wall Street, Harlem i Brooklyn, a Nova York, contra una important resistència dels residents i empresaris de la ciutat.[12][13][14] A la primavera del 1908, Bettina Wells i Maud Malone organitzaren una desfilada pel sufragi a Nova York, sense permís de les autoritats.[15] Aquell mateix any, Bettina Wells i altres tres sufragistes intentaren reunir-se amb Theodore Roosevelt a Oyster Bay (Nova York), però foren rebutjades pel Servei Secret dels Estats Units.[16]
Va recórrer amb el seu marit els Estats Units i el Canadà, amb activistes pel sufragi en diferents ciutats.[17][18] «Les dones només obtindran el vot quan facen creure als hòmens que van de debò, i pagaran el preu per això», digué a una audiència a Brooklyn, «no l'obtindran organitzant tes roses i basars grocs».[19] Al 1909 publicà un fullet, America and Woman Suffrage, en què es detallaven les activitats sufragistes a Wyoming, Utah, Colorado i Idaho.[20]
Escrigué cartes sobre el sufragi tant a Gran Bretanya com als Estats Units: «Admet que s'han aprovat millors lleis sense el vot de les dones», va concedir en una carta del 1908 al New York Times.[21] «També es pot arribar a Califòrnia a peu, però la majoria de nosaltres prefereix maneres més ràpides de viatjar.»[22]
Bettina Borrmann Wells viatjà a Washington al gener del 1917, com a «sentinella silenciosa» a la Casa Blanca.[23][24]
Vida personal
[modifica]Bettina Borrmann es casà amb l'empresari anglés Herbert James Clement Wells al 1900. Fou membre del Club del Liceu de Londres i de la Societat de Dones Periodistes de Londres.[25]
Referències
[modifica]- ↑ «Bettina Borrmann Wells 1908». The Inter Ocean [Chicago, Illinois], 07-04-1908, pàg. 3.
- ↑ Princeton University, Georgetown University. Catalogue (en anglés). C.U., 1918.
- ↑ N.Y., Columbia College New York. Catalogue of the Officers and Students of Columbia College, for the Year ... (en anglés). D. Van Nostrand, 1919.
- ↑ Bettina Borrmann Wells, The economic basis of the present feminist movement (Columbia University, master's thesis 1915)
- ↑ Mrs. B. Borrmann Wells, "The Suffragette Movement" New York Times (19 de febrer de 1907): 8. ProQuest.
- ↑ "Suffragists Invade Opposition Meeting" New York Times (December 5, 1908): 2. ProQuest.
- ↑ Allan L. Benson, "The Hopes of the Suffragette in America" New York Times (13 de desembre de 1908): SM7. ProQuest.
- ↑ «Bettina Borrmann Wells 1909». New-York Tribune [New York, New York], 02-04-1909, pàg. 8.
- ↑ «Bettina Borrmann Wells 1910». Montreal River Miner and Iron County Republican [Hurley, Wisconsin], 14-01-1910, pàg. 6.
- ↑ Elizabeth Crawford. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928. Routledge, 2 de setembre de 2003, p. 125. ISBN 1-135-43402-6.
- ↑ «Bettina Borrmann Wells 1911». The Central New Jersey Home News [New Brunswick, New Jersey], 24-03-1911, pàg. 8.
- ↑ "Suffragettes Protest" New York Times (30 d'abril de 1908): 16. ProQuest.
- ↑ "Wall St. Derides the Suffragettes" New York Times (28 de febrer de 1908): 7. ProQuest.
- ↑ «Bettina Borrmann Wells 1908». The Billings Gazette [Billings, Montana], 29-04-1908, pàg. 8.
- ↑ Lumsden, Linda J. Rampant Women: Suffragists and the Right of Assembly (en anglés). Univ. of Tennessee Press, 1997. ISBN 978-1-57233-163-1.
- ↑ «SuffragettesOysterBay1908». The New York Times [New York, New York], 06-08-1908, pàg. 5.
- ↑ «Bettina Borrmann Wells 1909». The Brooklyn Daily Eagle [Brooklyn, New York], 22-01-1909, pàg. 3.
- ↑ «Bettina Borrmann Wells 1908». The Pittsburgh Press [Pittsburgh, Pennsylvania], 23-04-1908, pàg. 1.
- ↑ «Bettina Borrmann Wells 1909». The Brooklyn Daily Eagle [Brooklyn, New York], 05-03-1909, pàg. 5.
- ↑ "Mrs. Wells Misquoted" New York Times (23 de febrer de 1909): 8. ProQuest.
- ↑ «WOMEN'S SUFFRAGE.|1910-02-12|Llandudno Advertiser and List of Visitors - Welsh Newspapers». [Consulta: 15 octubre 2023].
- ↑ Mrs. B. Borrmann Wells, "Votes for Women" New York Times (20 de desembre de 1908): 10. ProQuest.
- ↑ «Bettina Borrmann Wells 1917». The Washington Post [Washington, District of Columbia], 26-01-1917, pàg. 2.
- ↑ «Bettina Borrmann Wells 1917». Evening star [Washington, District of Columbia], 25-01-1917, pàg. 12.
- ↑ University, Columbia. Officers and Graduates ... (en anglés), 1916.