Vés al contingut

Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2018)
Infotaula d'organitzacióBiblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya
Dades
Nom curtBEG Modifica el valor a Wikidata
Tipusassociació voluntària
organització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1998
Activitat
Mida de la col·lecció o exhibició850.000 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Membres139 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Propietat deGeneralitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbiblioteques.gencat.cat… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: biblioteques.especialitzades X: BibliotequesBeg Modifica el valor a Wikidata

Les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG) són el conjunt de biblioteques especialitzades i centres de documentació de titularitat de l'administració de la Generalitat de Catalunya i de les entitats de dret públic que en depenen.[1] Tanmateix també s'hi inclouen biblioteques d'entitats diverses amb participació de la Generalitat. Aquests centres desenvolupen el paper de seleccionar, organitzar, conservar i posar a disposició de l'administració i de la ciutadania tota la informació necessària amb l'objectiu de donar suport a la presa de decisions. La majoria de les Biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya són de lliure accés.[2]

Història

[modifica]
Centre de Coneixement de la Seguretat
Biblioteca d'Empresa i Coneixement

Des de la seva restauració l'any 1977, la Generalitat de Catalunya anà creant progressivament diferents departaments, organismes i entitats per administrar el govern de la Comunitat Autònoma que, al seu torn, han creat biblioteques i centres de documentació especialitzats amb la missió de donar suport a les activitats pròpies de cada organisme.[3] El 9 de juny de 1998 fou aprovat l'acord de govern de la Generalitat de Catalunya sobre la “implantació d'un sistema interdepartamental per a la gestió de les biblioteques de la Generalitat de Catalunya”, amb l'objectiu de permetre l'automatització de biblioteques amb catàlegs manuals i la creació del Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya.[4]

Els objectius definits en el moment inicial van ser tècnics i de gestió del catàleg: compartir recursos, reduir costos i millorar els serveis oferts a la comunitat usuària. La Biblioteca de Catalunya fou responsable de la gestió bibliotecària i l'administració del catàleg fins a l'any 2008. Aquesta decisió es va basar en l'aplicació de la Llei 4/1993, de 18 de març, del Sistema Bibliotecari de Catalunya, que en els seus articles 43 i 45, estableix que les biblioteques especialitzades es coordinin amb la resta del Sistema Bibliotecari de Catalunya per mitjà de la Biblioteca de Catalunya, en referència a la catalogació, al préstec interbibliotecari i a la protecció dels fons de valor històric o cultural rellevant. Amb la gestió i administració del Catàleg BEG, la Biblioteca de Catalunya es responsabilitzava de la unificació de criteris de catalogació, de la formació contínua i de supervisar la qualitat del catàleg.[5]

A més de les accions de la Biblioteca de Catalunya, bona part de l'impuls necessari per dissenyar les estratègies de treball en xarxa va partir del grup de biblioteques més implicades en el projecte, les que havien defensat el model de catàleg conjunt. Van ser recolzades en tot moment per la Biblioteca de Catalunya i per l'Administració del Catàleg de les BEG. D'aquesta forma, el 2003, es constitueix una Comissió Gestora amb representants de nou biblioteques i de l'Administració del Catàleg, amb un doble objectiu: d'una banda, comença a treballar per definir els objectius del treball en xarxa i els mecanismes que facilitarien la resolució de conflictes, i per una altra, realitza una proposta per a la constitució formal de la Xarxa BEG. El resultat del treball de la Comissió Gestora és la presentació, el 2005, de la Proposta de Reglament de la Xarxa BEG, que, en cas de ser aprovada pel Departament de Cultura, dotaria a la Xarxa BEG d'entitat jurídica pròpia com a òrgan transversal de l'Administració.[5]

La Comissió Gestora va elaborar un Pla estratègic 2005-2008 que es va concretar en diferents accions planificades, en les quals els actors, en la seva major part, va ser la creació de grups de treball. Els grups de treball van començar a constituir-se el 2006 amb voluntaris de diferents BEG. Entre el 2006 i el 2009 van estar actius els grups: E-Informació, GRUFO (Formació i E-learning), Indexació, Préstec, Publicacions Periòdiques, Realitat Professional, Qualitat i Màrqueting i Web i Intranet.[5] Fruit de l'acció desenvolupada pel grup de Web i Intranet, l'any 2007, es va posar en marxa la intranet de les BEG mitjançant la plataforma de l'e-Catalunya.

A partir de l'aplicació del Decret de reestructuració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5170, de 10 de juliol de 2008), la responsabilitat de proporcionar suport tècnic a les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya correspon a la Secció de Cooperació Bibliotecària del Servei del Sistema Bibliotecari de Catalunya, integrat en la Subdirecció General de Biblioteques. La Biblioteca de Catalunya continua assignant personal per a l'administració del Catàleg fins al 2012 i, a partir de llavors, els grups de treball es reorganitzen en: Difusió, Migració, Serveis Bibliotecaris, Formació, Biblioteca Digital, Marc Legal i Xbeg.[5]

El 2011 el Catàleg de les BEG passa a administrar-se des de la Secció de Serveis Digitals del Departament de Cultura. A finals d'aquest any, es migra el Catàleg del programa VTLS a Millennium. Paral·lelament i després de la finalització de l'activitat dels anteriors grups de treball, n'entren en funcionament dos de nous: Préstec i Catalogació.

Llista de biblioteques

[modifica]

Llista de biblioteques que formen part de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya a finals de 2017:[6][7]

Biblioteca del Cinema (Filmoteca de Catalunya)
Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca
Biblioteca Joaquim Folch i Torres
Biblioteca Josep Benet
Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Biblioteca

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bosch Jorba, Elvira; Heidepriem Olazábal, Elena. «Les Biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya» ( PDF). 7es Jornades Catalanes de Documentació : les biblioteques i els centres de documentació al segle XXI, 2016. [Consulta: 6 gener 2018].
  2. ↑ «Biblioteques especialitzades». [Consulta: 31 gener 2024].
  3. ↑ Comissió Gestora de les BEG. Les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya: estat de la qüestió (primera part) (PDF). ítem, núm. 46 (2007), p. 67-80. Barcelona: Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya
  4. ↑ Fullà i Bohigas, Núria; Serra i Mina, Gemma «Les biblioteques dels departaments i altres organismes de la Generalitat de Catalunya: estat de la qüestió» ( PDF). Item: revista de biblioteconomia i documentació, Núm. 23, 1998, pàg. 49–58. ISSN: 1699-521X [Consulta: 6 gener 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Cuende, M. Bibliotecas Especializadas de la Generalitat de Catalunya: trabajando en red desde 1998. Xornada bibliotecas especializadas, Ribadavia, 2010. Ribadavia (Ourense): Museo Etnolóxico, 2010
  6. ↑ Martí, Rosa; Massaguer, Meritxell «Biblioteques especialitzades de la Generalitat: estat de la qüestió» ( PDF). DeCultura, 21, Maig 2015, pàg. 1-10. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. ISSN: 2385-3255 [Consulta: 16 gener 2018].
  7. ↑ «Biblioteques especialitzades de la Generalitat (BEG)». Biblioteques Públiques de Catalunya. [Consulta: 16 gener 2018].

Bibliografia

[modifica]
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Biblioteques_Especialitzades_de_la_Generalitat_de_Catalunya&oldid=33214246»