Vés al contingut

Múscul bíceps braquial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Biceps)
Infotaula anatomiaBíceps
Múscul bíceps braquial
Cap curt: Apòfisi coracoide de l'escàpula. Cap llarg: Tubercle supragenoidal.
Músculs profunds del pit i el braç.
Detalls
Llatímusculus biceps brachii
Part demuscle of anterior compartment of arm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OrigenCap curt: apòfisi coracoide de l'escàpula. Cap llarg: tubercle supraglenoidal.[1]
InsercióEn la tuberositat bicipital del radi.[1]
artèria braquial i artèria circumflexa humeral anterior Modifica el valor a Wikidata
venes braquials Modifica el valor a Wikidata
IrrigacióArtèria braquial.
InnervacióNervi del bíceps, branca del musculocutani.[1]
AccionsFlexió del colze i supinació de l'avantbraç (rotació externa).
AntagonistaTríceps
Identificadors
TAA04.6.02.013 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Grayp.443
EB Onlinescience/biceps-brachii i science/biceps-muscle Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics dels músculs

El bíceps braquial (musculus biceps brachii) és un múscul localitzat al braç. Té diverses funcions, encara que les dues principals són la flexió del colze i la rotació de l'avantbraç. Els dos caps sorgeixen en l'escàpula i s'uneixen per formar un sol ventre muscular que està unit a la part superior de l'avantbraç. Mentre que al bíceps creua l'espatlla i les articulacions del colze, la seva funció principal se situa en el braç, ja que flexiona el colze i supina l'avantbraç. Tots dos moviments s'utilitzen, per exemple, quan s'obre una ampolla amb un llevataps: primer bíceps descargola el suro (supinació), a continuació, es tira del suro (flexió).[2]

És un dels músculs més coneguts i més estudiats, atès que és força superficial i es marca en totes les persones, independentment de si són esportistes o no.

Terminologia

[modifica]

El terme bíceps braquial prové del llatí i vol dir 'dos caps del braç', en referència al fet que el múscul té dos orígens diferents, però una inserció comuna, propera al colze.

La paraula «bíceps» és utilitzada tant pel singular com pel plural: la forma bícep, encara que a vegades s'utilitza, és incorrecta (en llatí el plural seria bicipites, però no s'utilitza).

Anatomia

[modifica]

Proximalment, el cap curt del bíceps s'origina a l'apòfisi coracoide de l'escàpula. El tendó del cap llarg passa entre la càpsula articular del cap de l'húmer, originant-se a l'escàpula en el tubercle supraglenoidal.

Distalment, el bíceps s'insereix en la tuberositat radial, i donat que aquest os pot girar, el bíceps també supina l'avantbraç. El bíceps també s'uneix a la fàscia de part medial del braç, a l'aponeurosi bicipital (lacertus fibrosus).

Per sota del bíceps braquial trobem dos músculs addicionals: el múscul coracobraquial, que, igual que el bíceps, s'origina a l'apòfisi coracoide de l'escàpula, i el múscul braquial, que s'insereix en el cúbit i l'húmer.

Funcions

[modifica]

El bíceps és triarticular, és a dir, actua sobre tres articulacions. Les funcions més importants són la flexió del colze i la supinació de l'avantbraç.

Les articulacions sobre les quals actua i les seves funcions són les següents:

  • Articulació glenohumeral - Flexió.
  • Articulació del colze - Flexió.
  • Articulació radiocubital proximal - Supinació de l'avantbraç.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 23 març 2014].
  2. Lippert, Lynn S. Clinical kinesiology and anatomy. 4a ed.. Filadèlfia: F. A. Davis Company, 2006, p. 126–7. ISBN 978-0-8036-1243-3. 
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Imatges

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]