Vés al contingut

Múscul abductor llarg del polze

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaMúscul abductor llarg del polze
Múscul abductor llarg del dit polze
Músculs profunds de la cara posterior de l'avantbraç.
Detalls
Llatímusculus abductor pollicis longus
Part dedeep part of posterior compartment of forearm (en) Tradueix i set of extrinsic muscles of hand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OrigenEn la cara posterior del cúbit i radi.[1]
InsercióEn el primer metacarpià.[1]
IrrigacióArtèria interòssia posterior.
InnervacióNervi radial.[1]
AccionsAbducció del polze; abducció i supinació de la mà.[1]
AntagonistaAdductor del polze.
Identificadors
TAA04.6.02.049 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 38515 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.455
Termes anatòmics dels músculs

El múscul abductor llarg del polze o abductor llarg del dit polze (musculus abductor pollicis longus),[nota 1] és un múscul que es troba a la regió profunda de l'avantbraç, en la part posterior, immediatament per sota del supinador curt.

Ocasionalment produeix dos feixos prop de la seva inserció final, una que acaba en el trapezi i l'altra que es fusiona amb l'origen de l'abductor curt del polze.

Origen i insercions

[modifica]

L'abductor llarg del polze s'origina a la cara dorsal (posterior) de l'os cúbit, més avall de la inserció del múscul anconal, en els lligaments interossis i en el terç mitjà de la superfície dorsal del cos del radi. Des del seu origen, passa obliquament cap avall i cap a fora, acabant en un tendó. Aquest tendó corre per una ranura a la part lateral de l'extrem distal del radi, acompanyat pel tendó de l'extensor curt del polze, per acabar inserint-se en el costat extern l'os metacarpià.

La inserció es divideix dues parts: una part superficial distal i una part profunda proximal. La part superficial s'insereix amb un o més tendons al costat radial de la base del primer os metacarpià; la part profunda, més variable, s'insereix en l'os trapezi, la càpsula de l'articulació i els seus lligaments, i en el ventre de l'abductor curt o oponent del polze.[2]

Innervació i irrigació

[modifica]

El múscul abductor llarg del polze està innervat pel nervi interossi posterior, que és una continuació de la branca profunda del nervi radial; ho fa després de passar a través del múscul supinador. El nervi interossi posterior es deriva dels segments espinals C7 i C8.[3]

L'abductor llarg del polze està irrigat per l'artèria interòssia posterior.[4]

Variacions

[modifica]

Un tendó accessori de l'abductor llarg del polze apareix en més del 80% dels individus; i un ventre muscular separat s'observa en un 20% de les persones. En un estudi es detectaren aquests percentatges d'insercions del tendó accessori: en el trapezi (41%), proximalment a l'abductor curt (22%), i en l'oponent curt del polze (5%); tenia una doble inserció en el trapezi i els músculs de l'eminència tenar (15%), o en la base del primer metacarpià (1%).[5] En algunes ocasions puntuals s'han observat fins a set tendons.[6]

El fet que hi hagi múltiples tendons de l'abductor llarg del polze es pot considerar com un avantatge funcional, ja que tendons lesionats poden ser compensats amb l'activitat dels sans.[7]

Funció

[modifica]

La principal acció d'aquest múscul és abduir el polze cap a l'articulació carpometacarpiana, movent així el polze cap endavant. També ajuda en l'acció d'estendre i rotar el polze. Amb la seva acció continuada, ajuda a abduir el canell (desviació radial) i flexiona la mà.[4]

La inserció de l'abductor llarg del polze en el trapezi i l'origen també de l'abductor curt del polze en el mateix os és l'única connexió entre els músculs intrínsecs i extrínsecs del polze. A mesura que el polze es posa en acció, aquests dos músculs han de coordinar-se per mantenir el trapezi estable dins del carp,[2] la qual cosa és important per al bon funcionament del polze; és a dir, precisió i potència.[8]

En altres animals

[modifica]

Els únics primats a tenir un abductor llarg del polze completament separat de l'extensor curt del polze són els actuals éssers humans i els gibons.[9] En els gibons, però, aquest múscul s'origina proximalment en el radi i el cúbit, mentre que s'origina en la part mitjana d'aquests ossos en els macacos menjacrancs, bonobos i humans. En tots aquests primats, el múscul s'insereix en la base del primer metacarpià i, de vegades, en el trapezi (siamangs i bonobos) i en polzes sesamoides (macaco menjacrancs).[10]

En els ximpanzés, l'abductor llarg del polze flexiona el polze i no l'estén igual que en els humans. En comparació amb els canells dels ximpanzés, el canell humà (en comparació amb l'ancestre comú entre home i ximpanzé) deriva de músculs amb moments de força considerablement més llargs en el cas de diversos músculs de la mà. És possible que aquestes diferències es deguin a la posició de supinació del trapezi en els éssers humans que, al seu torn, és el resultat de l'expansió del trapezoide al costat del palmell.[11]

Un os sesamoide radial petit, amb forma de lent incrustat al tendó de l'abductor llarg del polze és un element primitiu, i es troba en tots els gèneres coneguts de carnívors excepte en els pandes vermells i els pandes gegants, i en el Simocyon, extint, on està hipertrofiat en un sisè dígit o "fals polze", un tret derivat que va aparèixer per primera vegada en els úrsids.[12] L'abductor llarg del polze sesamoide és present en tots els primats no humans, però només en la meitat dels goril·les i, normalment, estan absents en els éssers humans.[13]

Notes

[modifica]
  1. En el Diccionari enciclopèdic de medicina apareix la denominació múscul abductor llarg del polze. Al Termcat especifiquen que és un dit: múscul abductor llarg del dit polze. Vegeu TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 435 p. (Diccionaris terminològics) ISBN 84-88169-06-X.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 1r abril 2014].
  2. 2,0 2,1 van Oudenaarde & Oostendorp 1995
  3. «Abductor pollicis longus». GPnotebook. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: febrer 2012].
  4. 4,0 4,1 «Abductor pollicis longus». PT Central, 1998. Arxivat de l'original el 2012-02-04. [Consulta: febrer 2012].
  5. Bravo, Barco & Bullón 2010, Results. Per a un exemple amb disseccions vegeu Fig. 3 a Hazani et al. 2008
  6. Mehta et al. 2009, Discussion
  7. Mehta et al. 2009, Conclusions
  8. van Oudenaarde 1991, Introduction
  9. Aversi-Ferreira et al. 2011, Results and Discussion
  10. Michilsens et al. 2009
  11. Tocheri et al. 2008, The evolution of the hominin hand as evidenced by the fossil record
  12. Salesa et al. 2006
  13. Le Minor 1994, Abstract
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Bibliografia

[modifica]
  • Aversi-Ferreira, Tales Alexandre; Maior, Rafael Souto; Carneiro-e-Silva, Frederico O.; Aversi-Ferreira, Roqueline A. G. M. F. «Comparative Anatomical Analyses of the Forearm Muscles of Cebus libidinosus (Rylands et al. 2000): Manipulatory Behavior and Tool Use». PLoS ONE, 6, 7/e22165, 2011. DOI: 10.1371/journal.pone.0022165. PMC: 3137621. PMID: 21789230.
  • Bravo, Elena; Barco, Raul; Bullón, Adrian «Anatomic Study of the Abductor Pollicis Longus: A Source for Grafting Material of the Hand». Clin Orthop Relat Res., 468, 5, 5-2010, pàg. 1305–1309. DOI: 10.1007/s11999-009-1059-4. PMC: 2853646. PMID: 19760470.
  • Hazani, Ron; Engineer, Nitin J.; Cooney, Damon; Wilhelmi, Bradon J. «Anatomic Landmarks for the First Dorsal Compartment». Eplasty, 8, e53, 2008, pàg. e53. PMC: 2586286. PMID: 19092992.
  • Le Minor, JM «The sesamoid bone of musculus abductor pollicis longus (os radiale externum or prepollex) in primates». Acta Anat (Basel), 150, 3, 1994, pàg. 227–31. PMC: 7817720.
  • Mehta, Vandana; Arora, Jyoti; Suri, Rajesh Kumar; Rath, Gayatri «A Rare Quadruplicate Arrangement of Abductor Pollicis Longus Tendons — Anatomical and Clinical Relevance». Clinics., 64, 2, 2-2009, pàg. 153–155. DOI: 10.1590/S1807-59322009000200014. PMC: 2666473. PMID: 19219322.
  • Michilsens, Fana; Vereecke, Evie E; D'Août, Kristiaan; Aerts, Peter «Functional anatomy of the gibbon forelimb: adaptations to a brachiating lifestyle». J Anat., 215, 3, 9-2009, pàg. 335–354. DOI: 10.1111/j.1469-7580.2009.01109.x. PMC: 2750765. PMID: 19519640.
  • van Oudenaarde, E «Structure and function of the abductor pollicis longus muscle». J Anat., 174, 2-1991, pàg. 221–227. PMC: 1256056. PMID: 2032936.
  • van Oudenaarde, E; Oostendorp, R A «Functional relationship between the abductor pollicis longus and abductor pollicis brevis muscles: an EMG analysis». J Anat., 186, Pt 3, 6-1995, pàg. 509–515. PMC: 1167009. PMID: 7559124.
  • Salesa, Manuel J.; Antón, Mauricio; Peigné, Stéphane; Morales, Jorge «Evidence of a false thumb in a fossil carnivore clarifies the evolution of pandas». Proc Natl Acad Sci USA, 103, 2, 1-2006, pàg. 379–382. DOI: 10.1073/pnas.0504899102. PMC: 1326154. PMID: 16387860.
  • Tocheri, Matthew W.; Orr, Caley M.; Jacofsky, Marc C.; Marzke, Mary W. «The evolutionary history of the hominin hand since the last common ancestor of Pan and Homo». J Anat., 212, 4, 4-2008, pàg. 544–562. DOI: 10.1111/j.1469-7580.2008.00865.x. PMC: 2409097. PMID: 18380869.

Imatges

[modifica]

Disseccions en les que es pot observar el múscul abductor llarg del polze.