Bicol central

Bicol central

Bikol Sentral
Tipus	llengua, llengua viva i varietat estàndard
Ús
Parlants	2,5 milions
Parlants nadius	2.500.000  (1990 )
Rànquing	Setena llengua més parlada a les Filipines
Oficial a	Llengua regional a les Filipines
Autòcton de	Regió de Bicol
Estat	Filipines
Coordenades	13° 20′ N, 123° 30′ E
Classificació lingüística
llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües filipines llengües grans filipines centrals llengües filipines centrals bikol
Característiques
Institució de normalització	Comissió de la llengua filipina
Codis
ISO 639-3	bcl
Glottolog	cent2087
Ethnologue	bcl
IETF	bcl

El bicol central, o bikol central, és la llengua més parlada a la regió de Bicol del sud de Luzon, Filipines. Pertany al grup de bicol de la costa, junt amb el viracnon. Es parla a la part del nord i l'oest de la província de Camarines Sud, i el segon districte de Camarines Nord, part est d'Albay, part del nord-est de Sorsogon, la població de San Pascual de Masbate, i la part del sud-oest de Catanduantes. La seva àrea lingüística es basa en el dialecte canaman.

Dialectes del bicol central

El bicol naga, un dialecte del bicol de la costa basat en canaman, Camarines Sud i el fonament del bicol estàndard, junt amb bicol legazpi, basat en la ciutat de Legazpi, s'entenen completament per part dels parlants del bicol. Es parla en el primer i segon districte de Camarines Sud (excepte a Del Gallego, on els residents són majoritàriament parlants del tagal i a San Pascual, Masbate.

El bicol legazpi es parla a la costa oriental d'Albay i el nord de Sorsogon.

Altres dialectes comuns inclouen el bicol daet, que es parla a Daet i poblacions adjacents de Camarines Nord, i el bicol partido, que es parla al 4t districte de Camarines Sud i a Virac, San Andres i la part sud de Caramoran a Catanduanes.

Comparació dialectal del bicol central

Bikol central (dialecte estàndard del bicol de la costa a Canaman)	Dialecte bicol naga	Dialecte bicol partido	Dialecte bicol legazpi	Dialecte bicol virac	Dialecte bicol daet	Llengua rinconada bicol (bicol continental)	Llengua sorsoganon (bisakol)
Tàdaw tà dài luminayog an gamgam ni Pedro dawà na dai nin kandado an hawla?	Tâno daw tà dài naglayog an gamgam ni Pedro dawà na mayò nin kandado si hawla?	Hadáw tà ê naglayog an gamgam ni Pedro máski na mayò nin kandado su hawla?	Natà daw ta dai naglayog an bayong ni Pedro máski na warâ ki kandado su hawla?	Ngatà daw tà dài nagḽayog an gamgam ni Pedro máski na dàing kandado su hawla?	Bakin daw kayâ dài naglupad ang gamgam ni Pedro máski na mayong kandado si hawla?	Ta'onō/Ŋātâ raw ta diri naglayog adtoŋ bayoŋ ni Pedro dāwâ ədâ ka kandādo su awlā?	Nakay daw kay diri naglupad an tamsi ni Pedro maski na wara san kandado su hawla?

Com altres llengües filipines, el bicol compta amb un bon nombre de manlleus, principalment del castellà com a resultat dels 333 anys de domini espanyol de les Filipines. Es pot trobar per exemple suerte (sort), karne (carn), imbestigador (investigador), litro (llitre), pero (però) i krimen (crim). Una altra font de manlleus lingüístics és el sànscrit, amb paraules com ara hade (rei) i karma.

Gramàtica

Pronoms

	Absolutiu	Ergatiu	Obliquo
1a persona singular	akó	ko	sakuyà, sakô
2a persona singular	iká, ka	mo	saímo, sìmô
3a persona singular	siyá	niyá	saíya
1a persona plural inclusiva	kitá	niyatò, tá	satuyà, satô
1a persona plural exclusiva	kamí	niyamò, mi	samuyà, samô
2a persona plural	kamó	nindó	saindó
3a persona plural	sindá	nindá	saindá

Partícules

Com moltes altres llengües filipines, el bicol té un conjunt ric de partícules discursives.

• bagá – expressa dubte o vacil·lació
• bayâ – per donar una oportunitat a algú; insistència cortès
• dàa – (tagalog: daw) cita d'informació d'una font secundària
• daw – (tagalog: ba/kaya) partícula interrogativa
• garó – (tagalog: mukhang, parang) semblança o similitud. Català: «Se sembla a, és com si.»
• gáyo – «exactament»
• daing gáyo – «no exactament, en realitat no»
• gayód / nanggayod – (tagalog: bakâ) «potser»
• giráray / liwát – (tagalog: [m]uli) «un altre cop»
• kutâ (na) – «Desitjo que (passi alguna cosa/no passi alguna cosa)» ; «Si almenys ... (condicionalitat d'esdeveniments passats)
• lámang, lang / saná – (tagalog: lang) «sols, just
• lugód – desig que alguna cosa passarà, o expressió de rendició
• man – (tagalog: din, rin) «també» o «mai» (per exemple ano man «qualsevol cosa» o siisay man «qualsevol persona»)
• mûna / ngûna – (tagalog: muna) «primer» o «encara»
• na – (tagalog: na) «ara» o «ja»
• naman – (tagalog: naman) «un altre cop»
• nanggad – (tagalog: talaga, nga) «realment, veritablement, absolutament» (afegeix un sentit de certesa)
• niyakò – «Jo ho vaig dir»
• nganì – expressa fe («Això no té remei») o un prec a d'altri perquè no insisteixin
• ngantig – informa de quelcom que hom ha dit a una tercera persona
• ngapit – «llavors», «en cas», «durant/mentre» (lapse de temps)
• ngayá – cortesia en demanar informació («a veure...»)
• pa – (tagalog: pa) «encara»
• palán – (tagalog: pala) expressa sorpresa o assabentar-se sobtadament
• pò – (tagalog: po) marcador de cortesia, tabì en alguns dialectes bicol
• túlos (-túlos) – (tagalog: agad-agad) «immediatament, de seguida»

Enllaços externs

• Traductor anglès-bicol