Bidet (cavall)
|
Per a altres significats, vegeu «Bidet». |
 Bidet bretó de sella  | |
| País d'origen | França |
|---|---|
Bidet era la denominació francesa d'un cavall robust i rabassut, que s'utilitzava indistintament per a muntar, per a càrrega o per al tir. L'equivalent català seria, aproximadament, quartau.[1][2][3] A França, la majoria de bidets eren de Bretanya o de Morvan. El bidet d'ambladura era un cavall de ruta per anar al pas d'ambladura.[4] A l'exèrcit francès el bidet de compagnie portava el materiali i el bidet de poste era la muntura de les oficines de correus.[5][6]
Races
[modifica]- El bidet de Cornualla (o "bidet doble") és un antic tipus de cavall Bretó particularment robust i resistent. Raça, molt apreciada, va ser utilitzada durant diversos segles abans de desaparèixer amb la mecanització, igual que moltes races de treball. Va ser àmpliament utilitzada en els exèrcits napoleònics.
- El bidet Bretó és un altre antic tipus de cavall bretó que s'emprava per anar al pas i va ser anomenat "bidet d'allure". Igual que el seu predecessor, ha desaparegut.[7]
- El cob normand de vegades es descriu com descendent del bidet de poste, igual que la subespècie de bretó anomenat postier breton.
- El cavall de Morvan, o bidet de Morvan, era un bidet exclusiu d'aquesta regió.[8]
Races similars
[modifica]William Ridgeway, estudiós de les variants equines, afirmava que els cavalls de Morvan eren “absolutament idèntics” als cavalls d’Auvèrnia i els cavalls de Merens.[9]
Un quartau famós
[modifica]- 1558: Le Greq. A les memòries de Jean de Mergey (sieur Jean de Mergey) es pot llegir que un dels cavalls del rei de França Enric IV (Henri IV) anomenat "Le Greq" o "Le Grec" li fou lliurat per a acomplir una missió. Jean de Mergey estava al servei del comte François III de Rochefaoucauld, que era protestant, i es convertí ell mateix al protestantisme. (El comte de Rochefaoucauld fou assassinat a la massacre de Sant Bartomeu, del tot terrible i injustificable). Tornant al cavall, aquell "Le Greq" es descriu com un quartau ("courtauld", "courtaud"). El millor i el més bell del seu temps.[10]
Referències
[modifica]- ↑ DCVB: Quartau.
- ↑ Despuig, C.; Coll, E.Q.. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011, p. 77. ISBN 978-84-9883-435-2.
- ↑ de Cervantes Saavedra, M.; Aribau, B.C.. Obras de Miguel de Cervantes Saavedra (en castellà). M. Rivadeneyra, 1860, p. 199.
- ↑ Richard, A.; Firmin-Didot (Firma) Dictionnaire raisonné d'agriculture et d'économie du bétail suivant les principes des sciencies naturelles appliquées: définition des termes techniques d'agriculture... (en francès). Firmin Didot Frères, 1855, p. 201.
- ↑ Imbs, Paul. Gallimard. Trésor de la langue française: Badinage - Cage. 4 de Trésor de la langue française: dictionnaire de la langue du Plantilla:Sp-, Institut de la langue française (France), 1975, p. 1166. ISBN 2222017149.
- ↑ Bernard Denis, "Les races de chevaux en France au XVIIIe siècle. Et les idées relatives à leur amélioration", In Situ, 18, 2012, mis en ligne le 31 juillet 2012.
- ↑ (francès) (bretó) Mikael Bodlore-Penlaez et Divi Kervella (préf. Lena Louarn et Jean Ollivro), Atlas de Bretagne - Atlas Breizh : géographie, culture, histoire, démographie, économie, territoires de vie des Bretons - douaroniezh, sevenadur, istor, poblans, ekonomiezh, tiriadou, buhez ar vretoned, Spézet, Coop Breizh, mars 2011, Plantilla:Unité × Plantilla:Unité, p. 50-51 ISBN 978-2-84346-496-6
- ↑ Mavré, Marcel. France Agricole Éditions. Attelages et attelées : un siècle d'utilisation du cheval de trait (en francès), 2004, p. 223. ISBN 9782855571157.
- ↑ Ridgeway, W. The Origin and Influence of the Thoroughbred Horse. Cambridge University Press, 2015, p. 324. ISBN 978-1-107-50223-9.
- ↑ Jean Joseph François Poujoulat. Nouvelle collection des mémoires pour servir à l'histoire de France: depuis le Xiiie siècle jusqu'à la fin du XVIIIe; précédés de notices pour caractériser chaque auteur des mémoires et son époque; suivis de l'analyse des documents histoiriques qui s'y rapportent. Éditeur du Commentaure analytique du Code civil, 1838, p. 567– [Consulta: 30 novembre 2010].Cavall Le Greq.