Bifosfamita
 Bifosfamita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (NH₄)H₂(PO₄) |
| Epònim | fosfat monoamònic |
| Localitat tipus | Murra-el-elevyn Cave, Cocklebiddy Roadhouse, Dundas Shire, Austràlia Occidental, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AD.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AD.15 |
| Dana | 37.1.4.1 |
| Heys | 19.1.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,494Å; c = 7,340Å; Z = 4 |
| Grup puntual | 4 2m - tetragonal escalenoèdrica |
| Color | blanc, groc pàl·lid o incolor; incolor sota la llum transmesa |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
| Lluïssor | cerosa, mat, terrosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,04 g/cm³ (mesurada); 1,99 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,525 nε = 1,480 |
| Birefringència | δ = 0,045 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1870 |
| Símbol | Bpam |
| Referències | [1][2][3] |
La bifosfamita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser descrita per primera vegada per Charles U. Shepard l'any 1870.[4] El seu nom és un mot creuat entre bifosfat (H₂PO₄-) i amoni (NH₄+), ions que formen aquest mineral.
Característiques
[modifica]La bifosfamita és un fosfat de fórmula química (NH₄)H₂(PO₄).[5] Cristal·litza en el sistema tetragonal en cristalls de fins a 2 mm.[2] És de color blanc, groc pàl·lid o incolora. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1 a 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la weilita pertany a «08.AD - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb 29 minerals més, entre els quals es troben: archerita, fosfamita, monazita-(Sm), monetita, nahpoïta, weilita, xenotima-(Y), xenotima-(Yb) i ximengita.
Formació i jaciments
[modifica]La bifosfamita es forma com un producte d'alteració de la fosfamita present en el guano mitjançant la pèrdua de NH₄+ i també com a subproducte de la reacció entre la fracció líquida del guano de ratpenat i urea.[2]
S'han trobat jaciments de bifosfamita a la cova Wooltana, Austràlia del Sud, i Dundas Shire, Austràlia Occidental, Austràlia; Illa de Watling, Bahames; Ngamiland, Botswana; Cordillera de la Sal, Xile; Virù, Trujillo, Perú; i a la cova Hibashi, Mintaqah Makkah, Aràbia Saudita.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Bifosfamita». Webmineral. [Consulta: 29 setembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Bifosfamita». Handbook of Mineralogy. [Consulta: 29 setembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Biphosphammite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Shepard, Charles U. Notice of the Guanape Island Guano. The Rural Carolinian, 1870, p. 469-471.
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 615-620 [Consulta: 24 novembre 2019].