Vés al contingut

Bingshan shang de laike

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bing shan shang de lai ke)
Infotaula de pel·lículaBingshan shang de laike
冰山上的来客 Modifica el valor a Wikidata

Bust de la protagonista al Changchun Movie Wonderland. Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
ProductoraEstudi de cinema de Changchun Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1963 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalmandarí Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt6635034 Letterboxd: visitors-on-the-icy-mountain TMDB.org: 667050 Modifica el valor a Wikidata


Bingshan shang de laike (xinès simplificat i tradicional: 冰山上的来客, pinyin: bīng shān shàng de láikè, literalment El visitant de la muntanya de gel) és una pel·lícula musical xinesa dirigida per Zhao Xinshui i produïda el 1963 per l'estudi de cinema de Changchun.[1] Entre els actors participants hi trobem Bai Dezhang, En Hesen i Gu Yuying, i la cançó principal s'anomena Huaer Weishenme Zhe Yanghong,[2] creada expressament per a la pel·lícula però inspirada en el folklore tadjik.[3] Juntament amb Wu duo Jinhua, la pel·lícula és un exemple del cinema xinés referent a les minories del país, on els personatges són representats d'una manera simpàtica i folklòrica,[4] ballant i cantant tot i que el rerefons de la trama siga fosc.[5]

Bing shan shang de laike conta la història de dos joves tadjik de Xinjiang, un d'ells soldat de l'Exèrcit Popular d'Alliberament, i l'altra una bonica jove que realment estava interpretada per una actiu uigur.[4] Tot i la trama romàntica, el rerefons de la pel·lícula parla d'espionatge, ja que l'estimada que el jove Amir creu haver retrobat, ha estat suplantada per una espia del Guomindang.[6]

En l'aspecte musical, predomina l'ús del rawap, un instrument típic de la zona on es desenvolupa la trama.[7] En la pel·lícula es van reproduir sis cançons originals, compostes per Lei Zhenbang però inspirades en la tradició musical local.[8] La cançó principal, Huaer Weishenme Zhe Yanghong, va ser molt popular arreu de la Xina Popular en els anys 1960, i és una de les més famoses en la història del cinema del país.[3] En la dècada del 2010 es van adaptar les cançons i la trama de la pel·lícula en una òpera de gran format,[8] amb molts actors en escena, efectes teatrals espectaculars,[9] i amb Lei Lei, filla de Zhenbang, com arranjadora de les cançons originals i compositora de les noves peces.[8]

Referències

[modifica]
  1. Zhang, Yingjin. Encyclopedia of Chinese film. Londres: Routledge, 1998. ISBN 9780203195550. 
  2. Fanfare - Page 322 2009 "Why Are the Flowers So Red," from Visitors on the Icy Mountain (1963) and set for violin and piano,
  3. 3,0 3,1 Ren, Meng. WHY ARE THE FLOWERS SO “RED”: SCHOLARSHIPAND POLICY CHANGES ON HUA’ER (FLOWER SONGS) IN NORTHWEST CHINA (tesi). UNIVERSITY OF PITTSBURGHDIETRICH SCHOOL OF ARTS AND SCIENCES, 2012. 
  4. 4,0 4,1 Tsung, Linda. Minority Communities and Languages. Londres: Palgrave Macmillan UK, 2009, p. 7–33. DOI 10.1057/9780230234406_2. ISBN 9780230234406. 
  5. Frangville, Vanessa «The Non-Han in Socialist Cinema and Contemporary Films in the People's Republic of China». China Perspectives. Mao Today: A Political Icon for an Age of Prosperity, 2 2012.
  6. Kuoshu, Harry H. Celluloid China: Cinematic Encounters with Culture and Society. SIU Press, 2002. ISBN 9780809324569. 
  7. Funnell, Lisa; Yip, Man-Fung. American and Chinese-Language Cinemas: Examining Cultural Flows. Routledge, 2014-09-19, p. 81-82. ISBN 9781317910251. 
  8. 8,0 8,1 8,2 «Familiar songs as ’60s film to stage as opera». Shanghai Daily, 29-01-2015.
  9. Kim, Jae Kyoung. International Theatre Olympics: The Artistic and Intercultural Power of Olympism. Springer, 2016-11-07, p. 131. ISBN 9789811025730.