Bioquímica clínica
La bioquímica clínica (també anomenada com química clínica, patologia química o bioquímica mèdica) tant es pot considerar com una disciplina cientificotecnològica que com una especialitat de les ciències de la salut. A la formació postgraduada d'aquesta especialitat hi concorren llicenciats o graduats en biologia, bioquímica, farmàcia, medicina i química.
Des del punt de vista cientificotecnològic, la bioquímica clínica és la branca de les ciències de laboratori clínic que, mitjançant les tècniques de la química i de la biologia, estudia in vitro les magnituds i altres propietats bioquímiques dels líquids corporals (principalment sèrum o plasma), el valor de les quals és útil per a la prevenció, diagnòstic, pronòstic, control del tractament i coneixement de les malalties.[1][2]
Aquesta disciplina es va originar a finals del segle xix amb l'ús de reaccions químiques simples per a estudiar diversos components de la sang i l'orina. En les dècades posteriors, s'han aplicat altres tècniques a mesura que la ciència i la tecnologia han anat avançant, com per exemple, l'activitat enzimàtica, l'espectrofotometria, l'electroforesi i l'immunoassaig. Actualment, la majoria de laboratoris estan automatitzats i tenen una àmplia gamma de proves.
Aquesta àmplia gamma de proves es pot classificar en subespecialitats de:
- Química general o rutinària: química de la sang (per exemple, proves de funció renal o hepàtiques)
- Química especial: tècniques elaborades com l'electroforesi.
- Endocrinologia clínica: estudi de les hormones i diagnòstic de trastorns endocrins.
- Toxicologia: estudi de drogues i altres productes químics.
- Monitorització de fàrmacs terapèutics: mesurament dels nivells de medicació terapèutica per a optimitzar-ne la dosificació.
- Anàlisi d'orina
- Anàlisi de matèria fecal
Referències
[modifica]- ↑ Bioquímica Clínica a simeg.org
- ↑ «Laboratorio de bioquímica clínica». Arxivat de l'original el 2016-11-19. [Consulta: 15 octubre 2016].
Bibliografia complementària
[modifica]- Fuentes-Arderiu, Xavier «Systematic terminology for specialities and disciplines related to clinical laboratory». Clinical Chemistry and Laboratory Medicine (CCLM), 43, 6, 01-01-2005. DOI: 10.1515/CCLM.2005.115. ISSN: 1434-6621.
- Fuentes Arderiu, Xavier. Fonaments de les Ciències de Laboratori Clínic (pdf). Barcelona: Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic, 218.
- Burtis, Carl A.; Ashwood, Edward R.; Bruns, David E. Tietz textbook of clinical chemistry. 4. Saunders, 2006, p. 2448. ISBN 978-0-7216-0189-2.
Enllaços externs
[modifica]- American Association of Clinical Chemistry
- Association for Mass Spectrometry: Applications to the Clinical Lab (MSACL)
- Orden SCO/3252/2006, de 2 de octubre, por la que se aprueba y publica el programa formativo de la especialidad de Bioquímica Clínica
- Reial Decret 183/2008, de 8 de febrer, pel qual es determinen i classifiquen les especialitats en ciències de la salut i es desenvolupen determinats aspectes del sistema de formació sanitària especialitzada