Bisíl·lab
Un bisíl·lab o disíl·lab és una paraula que té dues síl·labes. Vet aquí alguns exemples: en·llaç, lle·tra. En català hi ha moltes paraules bisíl·labes. En contrast amb els monosíl·labs, que només poden ser aguts, els bisíl·labs poden ser aguts i plans. Les paraules bisíl·labes acostumen a ser de quatre o cinc lletres. La més petita té només dues lletres: e·ó. Les més grans superen les set: fron·ters, tren·cats. Alhora de comptar les síl·labes per localitzar els bisíl·labs, cal tenir en compte que en català en una síl·laba hi pot haver una o més vocals. Quan hi ha dues o tres vocals en contacte poden formar un diftong o triftong, és a dir, agrupar-se en una mateixa síl·laba, però, si no formen diftong, encara que les vocals estiguin en contacte, formen síl·labes diferents, això s'anomena hiat. Per exemple:
- e·ó té dues vocals fortes i, per tant, no pot formar diftong, és a dir, que forma un hiat. Així doncs, cada vocal serà part d'una síl·laba diferent, la síl·laba e i la síl·laba ó, dues síl·labes, un bisíl·lab.
- iot té una vocal feble a l'inici de paraula seguida d'una altra vocal. Això forma un diftong i, per tant, una sola síl·laba. És a dir, que no serà un bisíl·lab.
Altres exemples de bisíl·labs són els següents:
No són bisíl·labs els següents mots:
MÈTRICA CATALANA
En la Mètrica Catalana d'Art menor podem trobar-hi un poema tipus de dues síl·labes que rep el nom de
(2 Síl·labes) BISÍL·LAB Exp.
La lluna,
la bruna
vestida
de dol,
son pare
la crida,
sa mare,
no vol.
(Popular)
Bibliografia
[modifica]- Bargalló Valls, Josep (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
- Oliva i Llinàs, Salvador (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
- Parramon i Blasco, Jordi (2000): Diccionari de Poètica. Edicions 62. Col·lecció El Cangur Diccionaris, núm. 265. Barcelona.
- Serra i Baldó, A i Llatas, Rossend (1986): Resum de Poètica Catalana. Mètrica i Versificació. Ed. Barcino. Col·lecció Popular, núm. 75. Barcelona.
