Bisbat de Brandenburg

El Bisbat de Brandenburg fou una diòcesi catòlica establerta per Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic el 948, incloent-hi el territori entre l'Elba a l'oest, l'Oder a l'est, el Schwarze Elster al sud, i la Uckermark al nord. La seva seu era Brandenburg an der Havel. Una part de la diòcesi fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic sobre el qual el bisbe fou príncep-bisbe amb poder temporal, probablement des de vers 1161/1165, però mai va aconseguir guanyar control sobre un territori significatiu, sent eclipsat pel marcgraviat de Brandenburg, que tenia el seu centre a la mateixa ciutat. El Capítol i catedral, envoltada per altres institucions eclesiàstiques, estaven situats al Dominsel (illa Catedralicia), que formava un territori amb immunitat de domini episcopal en condició de prínceps-bisbes, diferenciat de la ciutat de Brandenburg. Només el 1929 l'antic districte episcopal es va incorporar a la ciutat mateixa.

Història

La diòcesi fou originalment sufragània de Magúncia, però el 968 quedava sota la jurisdicció arquebisbal de Magdeburg. La revolta dels luticis el 983 pràcticament va aniquilar la diòcesi; els bisbes es continuaren nomenant, però eren merament titulars, fins que l'ensulsiada del wends en el segle xii i l'Ostsiedlung (assentament alemany a l'est) a l'antiga regió de la diòcesi, va reactivar el bisbat.

El bisbe Wigers de Brandemburg (1138-60) fou el primer d'una sèrie de bisbes de l'ordre dels premonstratencs, que fou escollit pels habitants de la seu fins al 1447; en aquell any una butlla del papa Nicolau V donava el dret de nominació del bisbe al marcgravi i Elector de Brandenburg, amb qui els bisbes estaven lligats en una estreta relació feudal.

Com governants d'immediatesa imperial, regnant en un territori, tanmateix, dispersat i repartit en quatre batllies (alemany: Ämter), les de Brandenburg/Havel, Ketzin, Teltow i Ziesar, els prínceps-bisbes van residir a la seva fortalesa a Ziesar. L'últim bisbe amb poder temporal fou Matthias Von Jagow (mort el 1544), que va prendre partit per la Reforma, es va casar, i de totes les maneres va promoure els drets de l'Elector Joaquim II.

Hi va haver dos bisbes més merament nominals, però a petició de l'últim d'aquests, el príncep elector Joan Jordi de Brandenburg, es va procedir a la secularització del bisbat, malgrat procediments legals per reafirmar la immediatesa imperial del bisbat dins del Sacre Imperi Romanogermànic a fi de conservar de la mateixa manera la diòcesi catòlica, que a continuar fins al segle xvii.

Bisbes de Brandenburg

949–968: Dietmar
968–980: Dodilo
980–1004: Volkmar I
992–1018: Wigo
1022–1032: Luizo
1032-1048: Rudolf
1048–1051: Dankwart
1068–1080: Dietrich I
1080–1092: Volkmar II
1100–1122: Hartbert
1124–1137: Ludolf
1137–1138: Landbert
1138–1160: Wiggar
1160–1173: Wilman
1173–1179: Sigfrid I
1179–1190: Baldran
1190–1192: Alexius
1192–1205: Norbert
1205–1216: Baldwin
1216–1220: Sigfrid II
1221–1222: Ludolf von Schanebeck (pretendent no entronitzat)
1221–1222: Wichmann von Arnstein (pretendent no entronitzat)
1222–1241: Gernot
1241–1251: Rutger von Ammendorf
1251–1261: Otto von Mehringen
1261–1278: Heinrich I von Osthenen (o Ostheeren)
1278–1287: Gebhard
1287–1290: Heidenreich
1290–1291: Richard, va rebutjar el nomenament
1291–1296: Dietrich, no entronitzat
1296–1302: Vollrad von Krempa
1303–1316: Friedrich von Plötzkau
1316–1324: Johann I von Tuchen
1324–1327: Heinrich II de Barby, no entronitzat
1327–1347: Ludwig Schenk von Reindorf (o Neuendorf)
1347–1365: Dietrich II Kothe
1366–1393: Dietrich III von der Schulenburg
1393–1406: Heinrich III von Bodendiek (o Bodendieck)
1406–1414: Henning von Bredow
1414: Friedrich von Grafeneck, Príncep-bisbe d'Augsburg
1415–1420: Johann von Waldow, Bisbe de Lebus
1420: Friedrich von Grafeneck, segona vegada
1421–1459: Stephan Bodecker
1459–1472: Dietrich IV von Stechow
1472–1485: Arnold von Burgsdorff
1485–1507: Joachim I von Bredow
1507–1520: Hieronymus Schulz (o Scultetus), després Bisbe de Havelberg
1520–1526: Dietrich V von Hardenberg, Luterà
1526–1544: Matthias von Jagow, Luterà
1544–1546: seu vacant
1546–1560: Joaquim II de Münsterberg-Oels
1560-1569/71: Joan Jordi de Brandenburg, Regent (Verweser)
1569/71: Joaquim Frederic de Brandenburg

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Brandenburg

Jackson, Samuel Macauley, ed. (1914), New Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Knowledge (3a ed.), Londres i Nova York: Funk and Wagnalls