Vés al contingut

Bisbat de Hrodna

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Hrodna
Dioecesis Grodnensis Latinorum
Imatge
La catedral de Hrodna
Tipusbisbat catòlic Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 53° 40′ 42″ N, 23° 49′ 49″ E / 53.678332°N,23.830183°E / 53.678332; 23.830183
Província eclesiàstica catòlicaprovíncia eclesiàstica de Minsk-Mahiliou Modifica el valor a Wikidata
Parròquies195
Població humana
Població1.043.681 (2019) Modifica el valor a Wikidata (41,75 hab./km²)
Llengua utilitzadabelarús Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Diòcesi (província eclesiàstica de Minsk-Mahiliou) Modifica el valor a Wikidata
Superfície25.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació13 d'abril de 1991
PatrociniNostra Senyora de la Porta de l'Aurora
CatedralSant Francesc Xavier
Organització política
• BisbeAleksander Kaszkiewicz

Lloc webgrodnensis.by

Facebook: Grodnensis.by Modifica el valor a Wikidata


El bisbat de Hrodna (belarús: Гродзенская дыяцэзія, llatí: Dioecesis Grodnensis Latinorum) és una seu de l'Església Catòlica a Belarús, sufragània de l'arquebisbat de Minsk-Mahiliou. Al 2016 tenia 573.215 batejats sobre una població de 1.052.800 habitants. Des de 1991 el bisbe n'és Aleksander Kaszkiewicz.

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn el voblasc' de Hrodna, a la part nord-occidental de Belarús. La ciutat de Hrodna, on es troba la catedral de Sant Francesc Xavier, n'és la seu episcopal.

El territori s'estén sobre 25.000 km². Està dividit en 195 parròquies, agrupades en setze vicariats: Astravyets, Ašmjany, Byerastavitsa, Hrodna ovest, Hrodna est, Dzyatlava, Iuye, Lida, Masty, Navahrudak, Radun', Sapotskin, Slonim, Smarhon', Shchuchyn i Vawkavysk.

Història

[modifica]

La diòcesi va ser erigida el 13 d'abril de 1991, mitjançant la butlla Qui operam del papa Joan Pau II. Va incorporar territori de l'arquebisbat de Vílnius i en part del bisbat de Lomza.

El 25 de novembre de 1993, mitjançant la constitució apostòlica Probe novimus, Joan Pau II confirmà la Mare de Déu, venerada sota el títol de Mater Misericordiae, patrona principal de la diòcesi, i els sants Casimir de Cracòvia i Maksymilian Maria Kolbe com a patrons secundaris.[1]

El ocasió del 25è aniversari de la fundació, la diòcesi allotjà el congrés eucarístic nacional de Belarús (maig de 2016), amb la presència de l'enviat especial del papa Francesc, el cardenal Zenon Grocholewski.

Cronologia episcopal

[modifica]
  • Aleksander Kaszkiewicz, des del 13 d'abril de 1991[2]
any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1999 670.000 1.150.000 58,3 140 74 66 4.785 72 185 163
2000 665.000 1.135.000 58,6 150 84 66 4.433 73 180 165
2001 659.000 1.078.000 61,1 159 94 65 4.144 71 160 165
2002 637.000 1.022.000 62,3 169 105 64 3.769 69 175 169
2003 634.000 1.015.000 62,5 169 107 62 3.751 67 177 169
2004 630.000 1.010.000 62,4 182 120 62 3.461 68 173 170
2006 600.000 980.000 61,2 185 135 50 3.243 53 185 170
2013 582.540 1.058.346 55,0 202 148 54 2.883 55 143 194
2016 573.215 1.052.800 54,4 211 160 51 2.716 51 120 195

Referències

[modifica]
  1. Carta apostòlica Probe novimus, AAS 86 (1994), p. 226. (llatí)
  2. Cheney, David M. «Grodno (Diocese)» (en anglès). Catholic-Hierarchy. [Consulta: 2 agost 2022].

Bibliografia

[modifica]