Bisbat de Lübeck

Escut del bisbat

Mapa de situació, en blau els dominis eclesiàstics, en color més fosc el principat-bisbat de Lübeck el 1648.

El Bisbat de Lübeck fou una diòcesi catòlica i un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Història

Escut del príncep-bisbe a Siebmacher, 1605. Després la mitra va passar a ser part de l'escut que més tard va canviar el color gules per atzur

La diòcesi original fou fundada vers 970 per l'emperador Otó I a la Marca dels Bil·lungs o Marca Bil·lunga a Oldenburg de l'Holstein (Aldinborgo Starigard), l'antiga capital de la tribu pagana dels wagris. Oldenburg fou llavors una diòcesi sufragània de l'arquebisbat de Bremen, destinada a cristiniatzar als obotrites. Tanmateix durant la revolta eslava de 983, els wagris es van lliurar de la supremacia Imperial i el 1038, els bisbes van ser impedits d'entrar a la seva diòcesi. El 1052, les diòcesis de Ratzeburg i Schwerin se segregaren d'Oldenburg i cap bisbe no s'hi va nomenar després de 1066.

Després que el comte saxó Enric de Badewide hagués fet campanya a Wàgria a l'est de la frontera (limes) de Saxònia el 1138/39, un nou bisbe d'Oldenburg, Vicelinus fou nomenat el 1149. Enric el Lleó, duc de Saxònia, ca traslladar la seu de la diòcesi d'Oldenburg a Lübeck el 1160. Quan el ducat de Saxònia es va dissoldre amb la deposició d'Enric el 1180, el bisbat va obtenir immediatesa imperial i va passar a ser un estat de l'Imperi (reichsunmittelbar), un principat-bisbat.

Els conflictes van sorgir després que la ciutat de Lübeck guanyés immediatesa imperial el 1226; el territori de l'estat eclesiàstic es va centrar al voltant d'Eutin, ciutat que el 1309 va esdevenir la residència dels bisbes.

Catedral de Lübeck

El bisbat no va intentar combatre la Reforma Protestant. El 1531 la ciutat lliure de Lübeck, a instàncies de Johannes Bugenhagen, s'havia tornat protestant, i va impedir la predicació catòlica a la part de la diòcesi de Lübeck sota domini de la ciutat. I el 1535 el capítol de la catedral de Lübeck i subsegüent tots eles seus territoris diocesans adoptaren la confessió luterana. El príncep-bisbe va passar a ser elegit pel Capítol; des de 1586, tots els administradors del principat-bisbat foren membres de la casa de ducs de Holstein-Gottorp una branca de la casa d'Oldenburg. Després de la pau de Westfàlia de 1648, Lübeck fou un dels dos principats-bisbats protestants de l'Imperi (juntament amb Osnabrück, que era alternativament dirigit per un bisbe protestant i un bisbe catòlic).

Principat i regió de Lübeck

Amb el Reichsdeputationshauptschluss de 1803, el principat-bisbat fou secularitzat i mediatotzat i va esdevenir el Principat de Lübeck que fou donat al Ducat d'Oldenburg, del qual l'últim príncep-bisbe, Pere I de Holstein-Gottorp era també príncep regent. El 1803 el principat comprenia 9,5 milles quadrades alemanyes amb 22.000 habitants i la seva capital era Eutin.

Els exclavaments d'Oldenburg: el Principat de Lübeck a partir de 1868 (a dalt) i el Principat de Birkenfeld (sota).

Escut del Principat de Lübeck a partir de 1829.

Entre 1810 a 1814 el principat fou annexionat a França com a part del departement de les Boques de l'Elba, abans que fos restituït al Ducat d'Oldenburg. El Ducat d'Oldenburg, que portava el nom de la seva capital Oldenburg, compartia el seu nom amb la ciutat d'Oldenburg a Holstein, la seu original del bisbat, només per una coincidència.

Escut del districte d'Eutin.

Després de la Guerra Austroprussiana el 1867 el principat fou ampliat amb la batllia (abans de Holstein) d'Ahrensbök, com a compensació per reclamacions hereditàries de l'Casa d'Oldenburg a Holstein. Després que Oldenburg es convertís en una república el 1918 l'àrea de l'antic principat romania un exclavament de l'estat lliure d'Oldenburg ara anomenat "Regió de Lübeck".

El 1937 la regió fou incorporada a la província prussiana de Schleswig-Holstein per un redesplegament territorial segons l'Acta del Gran Hamburg. La Regió de Lübeck llavors va esdevenir el sistricte d'Eutin, que fou fusionat amb el districte veí d'Oldenburg a Holstein per formar el nou districte de Holstein Oriental o Ostholstein el 1970.

L'Església luterana, des de la Reforma Protestant comprèn la majoria dels habitants, romasos una entitat separada, anomenada Església Estatal Luterana Evangèlica de la Regió Oldenburgiana de Lübeck (alemany. Evangelisch-Lutherische Landeskirche des oldenburgischen Landesteils Lübeck, presidit per una personalitat de L'església estatal Luterana Evangèlica de Lübeck fins que es va fusionar amb la veïna Landeskirchen per formar l'Església Evangèlica Luterana del Nord de l'Elba el 1977.

Geografia

L'estat tenia una àrea de 541 km²; la ciutat imperial de Lübeck no en feia part, i la seva única ciutat de rellevància era Eutin.

Bisbes d'Oldenburg (Aldinborg/Starigard) i Lübeck

Bisbes d'Oldenburg (970-1160)

Bisbes d'Oldenburg (970-1160)
Bisbes	Vida	Govern	Notes	Imatge	Escut
Bisbes d'Oldenburg (Aldinborg/Starigard)
Mareus		952–968	també Marcus, Marko
Ekward		968–974
Wago		974–983
Egizo		983–988
Volkward		989–990
Reginbert		992–1013
Bernat		1013–1023	alemany: Bernhard
Reinald		1023–1030	alemany Reinhold
Meinher		1030–1038
Abelin		1038–1048
Ehrenfried		1051–1066
seu vacant		1066–1149
Vicelinus	vers 1090–1154	1149–1154	després de la destrucció d'Oldenburg a Holstein pels danesos el 1149 la seu episcopal provisionally es va trasllada a l'església de Sant Pere a Bosau, construïda el 1151	Vicelinus
Gerald		1155–1163	El 1156 Gerald va començar a constrïr la catedral de Sant Joan a Oldenburg. El 1160 la seu es va traslladar a Lübeck

Prínceps-bisbes catòlics de Lübeck (1160-1535)

Prínceps-Bisbes catòlics de Lübeck (1160–1535)
Bishops	Life	Reign	Notes	Image	Coat-of-arms
Bishops of Lübeck
Gerald of Oldenburg (Lübeck)		1155–1163	In 1156 Gerald started the construction of St. John's Cathedral in Oldenburg. In 1160 the see moved to Lübeck
Conrad of Riddagshausen as Conrad I		1164–1172	under his reign Lübeck's St. Peter's Church, the city's second main church, was established
Henry of Brussels as Henry I		1172–1182	on his Holy Orders Duke Henry the Lion laid the cornerstone for the Lübeck Cathedral

Prínceps-Bisbes catòlics de Lübeck (1180–1535)

Prínceps-Bisbes catòlics de Lübeck (1180–1535)
Prínceps-bisbes	Vida	Govern	Notes	Imatge	Escut
Enric de Brussel·les com Enric I		1172–1182
Conrad II		1183–1184
Teodoric I		1186–1210	alemany Dietrich I
Bertold		1210–1230	alemany Berthold
Joan I		1230/1231–1247	alemany Johannes I
Albert Suerbeer com Albert I	nascut vers 1200	1247–1253	abans arquebisbe d'Armagh (1240–1246), Administrador de la diòcesi de Chiemsee (1246–1247), després Príncep-Arquebisbe de Riga (1253–1273)
Joan de Diest com Joan II		1254–1259	alemany Johannes II, també Dyst o Deest, + 21 de setembre de 1259
Joan de Tralau com Joan III		1260–1276	alemany Johannes III, també Tralowe, + 4 de gener de 1276; Rodolf I el va investir amb el principat; va fundar el castell episcopal a Eutin
Burkhard of Serkem	nascut vers 1236	1276–1317		Burkhard of Serkem
Heinrich Bochholt com Enric II		1317–1341		Heinrich Bochholt
Johannes Mul com Joan IV	nascut vers 1291	1341–1350	alemany Johannes IV, també Muel o Muhl	Burkhard of Serkem
Bertram Cremon		1350–1377	+ 5 de gener de 1377	Bertram Cremon
Nicolaus Vollkrathen com Nicolau I	?–1392	1377–1379	alemany Nikolaus I, també anomenat Ziegenbock, des de 1379 Bisbe de Meissen
Conrad de Geisenheim com a Conrad III		1379–1386	també Gysenheim, Giesenheim, Beymondi; nascut a Geisenheim, + 30 de maig de 1386 a Lübeck.
John of Klenedenst com Joan V		1386–1387	alemany Johannes V, també Clendenst, Kleendienst, o Kleindienst, nascut a Lübeck, + 3 d'agost de 1387
Eberhard Attendorn com Eberard I		1387–1399	també Everhardus d'Atendorn, Evert von Attenderen, Athendorn; nascut a Lübeck, + 21 de març de 1399.
Johann Hundebeke com Joan VI		1399–1420	alemany Johannes VI, també Dülmen, Johann Dulmen, nascut a Dülmen, + 1 de gener 1420 a Lübeck
Johannes Schele com Joan VII	nascut vers 1385/1390	1420–1439	alemany Johannes VII
Nicolaus Sachau com Nicolau II	nascut vers 1385	1439–1449	alemany Nikolaus II, també Czachow
Arnold Westphal	nascut 1399	1450–1466
Albert Krummendiek com Albert II	nascut 1417/1418	1466–1489	també Krummediek; va donar la creu triomfal creada per Bernt Notke a la catedral de Lübeck el 1477	Albert II
Thomas Grote	nascut vers 1425	1489–1492
Dietrich Arndes com Teodoric II	nascut 1442	1492–1506	també Diderich Arnd, Theodorich Arndes, Arends
Wilhelm Westphal	nascut 1443	1506–1509
Johannes Grimholt com Joan VIII	vers 1450	1510–1523	alemany Johannes VIII, també Grymmolt o Grymmelt	Johannes Grimholt
Heinrich Bockholt com Enric III	nascut 1463	1523–1535	també Bokholt, Buchholtz; des de1531 la ciutat de Lübeck va adoptar el Luteranisme i va prohibir la predicació catòlica

Prínceps-bisbes catòlics i luterans de Lübeck (1535–1586)

Prínceps-bisbes catòlics i luterans de Lübeck (1535–1586)
Prínceps-Bisbes	Vida	Govern	Notes	Imatge	Escut
Detlev von Reventlow	nascut vers 1485	1535–1535	també Ditlev; primer príncep-bisbe luterà, iniciador de la reforma a Lübeck
Balthasar Rantzau	vers 1497	1536–1547	confirmació papal
Jodokus Hodfilter	nascut 1500	1547–1551	també Hodefilter, confirmat pel papa
Theodor von Rheden com Teodoric III	nascut 1492–1556	1551–1554	també Theodorich, Dietrich von Reden, confirmat pel papa, va renunciar
seu vacant		1554–1556
Andreas von Barby	nascut 1508	1556–1559	sense confirmació papal
Johannes Tiedemann com a Joan IX		1559–1561	alemany Johannes IX, confirmació papal	Johannes Tiedemann
Eberhard von Holle com Eberard II	nascut 1531/1532	1561–1586	confirmació papal; va completar la Reforma	Eberhard von Holle

Administradors Luterans del Principat-Bisbat (1586–1803)

Administradors Luterans del Principat-Bisbat
Administradors	Vida	Govern	Notes	Imatge	Escut
Joan Adolf, Duc d'Holstein-Gottorp	1575–1616	1586–1607	també Administrador del principat-arquebisbat de Bremen (1589–1596) i co-governant del ducat d'Holstein-Gottorp i Schleswig-Holstein-Gottorp (1590–1616)	Joan Adolf de Holstein Gottorp
Joan Frederic duc d'Schleswig-Holstein-Gottorp	nascut 1579	1607–1634	també administrador del Principat-Arquebisbat de Bremen (1596–1634) i del Principat-bisbat d'Erden (1631–1634)	Joan Frederic
Joan X d'Schleswig-Holstein-Gottorp	nascut 1606	1634–1655	alemany Hans	Joan X d'Schleswig-Holstein-Gottorp
Cristià Albert d'Schleswig-Holstein-Gottorp	1641–1695	1655–1666	co-duc (1659–1695)	Cristià Albert
August Frederic d'Holstein-Gottorp	nascut 1646	1666–1705
Cristià August d'Holstein-Gottorp	nascut 1673	1705–1726		Cristià August
Carles August d'Holstein-Gottorp	nascut 1706	1726–1727		Carles August
Adolf Frederic, Duc d'Holstein-Gottorp	1710–1771	1727–1750	rei de Suècia des de 1751	Adolf Frederic
Frederic August I d'Oldenburg	b. 1711	1750–1785	pel Tractat de Tsarskoye Selo el 1773 també governava el Ducat d'Oldenburg	Frederic August
Pere Frederic Lluís, Duc d'Holstein-Gottorp	1755–1829	1785–1803	el 1803 el principat-bisbat fou secularitzat i convertit en el Principat de Lübeck fins del Ducat d'Oldenburg; també duc d'Oldenburg (1823–1829)	Pere Frederic Lluís

Personalitats de l'Església Evangelica Lutherana de l'Estat a Lübeck (Eutin) (1921–77)

El duc Frederic August i successors van servir com a summus episcopus de l'Església Evangelica Lutherana del ducat d'Oldenburg, incloent el Principat de Lübeck. Després de l'abdicació del duc el 1918 l'església luterana al principat es va constituir en església evangèlica luterana de la regió de Lübeck dins de l'estat lliure d'Oldenburg amb efectes de 19 de maig de 1921.
Personalitat d'Església Evangèlica Luterana de l'Estat a la Regió de Lübeck (Eutin)
Prebosts/Bisbes	Vida	Govern	Notes	Imatge	Escut
Paul Rahtgens	1867–1929	1921–1929	primer Superintendent i després Prebost
Wilhelm Kieckbusch	1891–1987	1930–1978	Prebost (1930–61), després Bisbe
L'1 de gener de 1978 l'Església Evangèlica Luterana de l'Estat es va unir a la veïna Landeskirchen en la nova Església Evangèlica Luterana del Nord de l'Elba, que va crear una posició de bisbes del districte d'Holstein-Lübeck (Sprengel Holstein-Lübeck) entre 1978 i 2008.

Fonts

• Friedrich Wilhelm Ebeling, Die deutschen Bischöfe bis zum Ende des sechzehnten Jahrhunderts - Biographisch, literarisch, historisch und kirchenstatistisch dargestellt, vol. 1, Leipzig 1858, S. 562-589.
• Ernst Friedrich Mooyer, Verzeichnisse der deutschen Bischöfe seit dem Jahre 800 nach Chr. Geb., Minden 1854, S. 56-57.
• Hermann Grote, Stammtafeln, Leipzig 1877
• At Meyers Konversationslexikon, 4th ed., 1885-92