Biscarbó

Biscarbó

Tipus	entitat singular de població
Localització
42° 20′ 52″ N, 1° 13′ 45″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Alt Urgell
Municipi	les Valls d'Aguilar
Població humana
Població	0
Geografia
Altitud	1.551,1 m
Identificador descriptiu
Codi postal	25714
Codi INE	25906000400
Codi IDESCAT	2590620004300

Biscarbó és un poble, despoblat el 2010, del terme municipal de les Valls d'Aguilar, a la comarca de l'Alt Urgell. Pertanyia, però, a l'antic municipi de Castellàs, de la comarca del Pallars Sobirà.

Va ser un municipi fins que el 1847 es va incorporar a Castellàs en no assolir el mínim de 30 veïns caps de casa, llindar establert per la llei municipal del 1845.

Està situat a l'esquerra del Riu de Biscarbó i a la dreta del Torrent de Comaleda, molt a prop del límit amb el terme veí de Montferrer i Castellbò. És a prop i a ponent del poble de Vila-rubla. És a l'extrem sud-est del contrafort en aquesta direcció de la Serra de Llagunes i del cim de la Rasa.

Biscarbó té l'església sufragània de Sant Martí, depenent de la parròquia de Santa Maria de Castellàs. Formen el poble, entre d'altres, les cases següents: Cal Gatnau, Cal Mestre, Cal Bernadí, Cal Gosset i Cal Torredà, a més del Paller del Torredà.

Etimologia

Segons Joan Coromines, l'origen de Biscarbó es troba en el mot basc bizkargune (pujol, alçada), compost de bizkar (cim, turó) i gune (lloc, paratge).

Història

Prehistòria

Prop de la població, enlairat pel costat de ponent, hi ha el Dolmen de Biscarbó, també anomenat la llosa del Corralet. Es tracta d'una cambra pirinenca en bon estat de conservació, situada a l'oest del poble.

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Biscarbó, juntament amb Castellàs, declara 5 focs laics i 2 d'eclesiàstics.

Història contemporània

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Biscarbó (Biscarbo). S'hi pot llegir que el poble està situat a la dreta del Segre, en terreny muntanyós i poblat d'arbres. Tenia en aquell moment 13 cases i l'església, sufragània de la de Castellàs. La població era de 13 veïns (caps de casa) i 55 ànimes (habitants).

Demografia

Evolució demogràfica

1970	1981	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011
4	1	1	2	2	2	2	0	0

Les dades del 1553 són 4 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.

Comunicacions

S'hi accedeix per un camí rural des de la N-260 (Eix pirinenc), a l'altura del Port del Cantó.

Bibliografia

• Coromines, Joan. «Biscarbó». A: Onomasticon cataloniae. II Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-902-0. 
• Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Castellàs». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs

• Pujol en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya