Bitxac rogenc
Aparença
Saxicola rubetra | |
---|---|
Bitxac rogenc mascle ♂ | |
Dades | |
Pes | 2,06 g |
Envergadura | 22 cm |
Nombre de cries | 5,3 |
Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22710156 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Muscicapidae |
Gènere | Saxicola |
Espècie | Saxicola rubetra Linnaeus, 1758 |
Distribució | |
El bitxac rogenc[1] o vitrac a les Balears (Saxicola rubetra) és un ocell menut passeriforme que abans es classificava dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara és considerat dins la família dels muscicàpids (Muscicapidae).[2]
És un ocell migrador insectívor que cria en pastures o herbassars no conreats d'Europa i Àsia. Fa el niu en l'herba. Tots hivernen a l'Àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]
Etimologia
[modifica]Saxicola, "que viu a la roca", del llatí saxum, una roca + incola, aquell que hi viu. rubetra, del llatí per "color vermellós".
Referències
[modifica]- BirdLife International (2004). Saxicola rubetra. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 de maig del 2006 (en anglès). L'entrada de la base de dades inclou una justificació de per què aquesta espècie és de risc mínim
- Wink, M.; Sauer-Gürth, H. & Gwinner, E. (2002): Evolutionary relationships of stonechats and related species inferred from mitochondrial-DNA sequences and genomic fingerprinting. British Birds 95: 349-355. PDF fulltext
Notes
[modifica]- ↑ Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia Consulta en: 11 desembre 2021
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 710. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Whinchat. Saxicola rubetra» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 15 juliol 2022].