Vés al contingut

Bkerké

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Bkerké
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAssentament humà i monestir Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud650 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativagovernació del Mont Líban Modifica el valor a Wikidata
Map
 33° 58′ 04″ N, 35° 38′ 02″ E / 33.9678°N,35.6339°E / 33.9678; 35.6339
Lloc webbkerke.org.lb Modifica el valor a Wikidata

Bkerké (en àrab: بْكِرْكِي) és la seu episcopal del Patriarcat catòlic maronita d'Antioquia de l'Església maronita del Líban, situada a 650 m sobre la badia de Joünié, al nord-est de Beirut, al Líban.

Tot i que ara utilitzada exclusivament per l'església, la zona era propietat de la família noble Khazen. El clergat n'és el beneficiari per un waqf especial.[1][2]

Història

[modifica]

Els registres fiscals otomans indiquen que Bkerké (anomenat aleshores Bikarkiyya) tenia 15 llars cristianes i cinc solters el 1523, 20 llars cristianes el 1530 i 12 llars cristianes i quatre solters el 1543.[3]

L'edifici més antic del conjunt religiós va ser un monestir construït el 1703 per Khattar al-Khazen, en el qual, el 1730, s'hi van instal·lar monjos antonins. El 1750, el bisbe Germanus Saqar i la monja Hindiyya al-'Ujaimi el van destinar a l'orde religiós del Sagrat Cor de Jesús. Finalment, el 1779, va entrar en ús per l'església maronita i el 1830 es va convertir en la residència d'hivern del patriarca maronita del Líban. L'actual estructura de coberta vermella va ser construïda el 1893,[4] durant l'època del patriarca John Peter El Hajj, i dissenyada per Leonard al-Azari.

Des de la seva creació, pels volts de 858 dC, la seu del Patriarcat catòlic maronita no s'ha situat mai a Antioquia, malgrat el nom, sinó que es va fundar a Kfarhay, a les muntanyes de Batroun, i durant els cinc-cnets anys posteriors es va situar en diverses muntanyes al voltant de Biblos, com ara Yanouh, Mayfouq, Lehfed, Habeel, Kfifan, al-Kafr i Hardeen. El 1440 es va traslladar a Qannoubine, a la vall de Kadisha, a causa de la persecució intensificada i hi va romandre fins al 1823 quan es va traslladar a Dimane i, finalment, el 1830, a Bkerké.[5] Avui en dia, els patriarques maronites utilitzen Dimane com a residència d'estiu i Bkerké com a residència d'hivern.

El monestir va ser renovat l'any 1970 pel patriarca Paul Peter Meouchi. El patriarca Anthony Peter Khoraish va afegir la porta exterior el 1982 i, el 1995, el patriarca Nasrallah Pierre Sfeir va construir una nova ala per allotjar els arxius i servir com a museu. També va establir tombes per als patriarques i va decorar l'església amb finestres ornamentades.[6]

Un llibre antic fa referència a un convent, anomenat Kourket, que probablement es trobava en aquesta mateixa zona, si no al mateix lloc. Segons aquestes històries, el convent, fundat cap a l'any 1755, hauria patit alts índexs de mortalitat, atribuïts a l'aire de la regió. Segons aquest relat, l'any 1775, un viatger, que va passat la nit fora de les muralles del convent, va observar com s'enterrava, d'amagat, un cadàver i ho va comunicat al governador local. El governador va enviar un regiment de genets al convent, on van descobrir "abominacions que fan posar els cabells de punta". La fundadora del convent, Hendia, havia "destruït les seves monges, a vegades per a quedar-se amb llur propietat, ja que es mostraven reticents a seguir ordres...". Després d'aquest descobriment, va ser empresonada i va fugir de diversos convents.[7]

Referències

[modifica]
  1. An Interview with Cheikh Malek el-Khazen. CatholicAnalysis.org. Published: 28 July 2014.
  2. Bkerke El Khazen waqf. Khazen.org. Retrieved: 29 November 2014.
  3. Bakhit, 1972, p. 275.
  4. «Bkirke». ikamalebanon. Arxivat de l'original el 5 March 2011. [Consulta: 29 gener 2011].
  5. «The Maronite Patriarchate». Arxivat de l'original el 2020-04-09. [Consulta: 17 març 2016].
  6. «تاريخ دير بكركي» (en arabic). Bkerké Lebanon. Arxivat de l'original el 11 October 2014. [Consulta: 12 novembre 2019].
  7. The Cabinet of curiosities, or Wonders of the world displayed: Forming a repository of whatever is remarkable in the regions of nature and art, extraordinary events, and eccentric biography. With forty-three illustrations. Piercy & Reed, 1840.