Blakeïta
 Blakeïta | |
|---|---|
 Blakeïta de color marró  | |
| Fórmula química | Fe3+ 2[TeO₃]₃ (?) |
| Epònim | William Phipps Blake |
| Localitat tipus | mina Mohawk, Goldfield, Comtat d'Esmeralda, Nevada, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JM.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JM.10 |
| Heys | 28.3.22 |
| Propietats | |
| Color | de marro a marró vermellós fosc; de groc daurat a marró groguenc i marró en llum transmesa |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Lluïssor | mat |
| Color de la ratlla | marró groguenc |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) |
| Símbol | Bak |
| Referències | [1] |
La blakeïta és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada en honor de William Phipps Blake (1826-1910), geòleg, consultor miner i educador.[1]
Característiques
[modifica]La blakeïta és un òxid de fórmula química Fe3+
2[TeO₃]₃ (?). La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2 a 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la blakeïta pertany a «04.JM - Tel·lurits sense anions addicionals, amb H₂O» juntament amb els següents minerals: emmonsita, keystoneïta, kinichilita, zemannita, graemita, teineïta.
Jaciments
[modifica]La blakeïta va ser descoberta a la mina Mohawk, a Goldfield (Comtat d'Esmeralda, Nevada, Estats Units). També ha estat descrita en altres mines de Goldfield i al municipi de Moctezuma, a Sonora (Mèxic).[1]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blakeïta