Blanca Bardagil
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 abril 1988  (36 anys)Vic (Osona) |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturga, directora de teatre |
| Lloc web | blancabardagil.com |
   
| |
Blanca Bardagil (Vic, Osona, 9 d'abril del 1988) és una dramaturga, directora teatral i guionista catalana, llicenciada en direcció i dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona, i cofundadora de la companyia A4MansTeatre, des d'on va estrenar les seves primeres obres.[1] Ha escrit i dirigit més d'una desena d'obres i diverses peces breus;[1][2][3] també ha escrit el guió del curtmetratge Without Milk i el de la primera temporada de Cites (TV3), com a membre de l'equip de guionistes de la sèrie.[4][1]
L'any 2018 va escriure Amanda, un text de ficció per entregues per Instagram que havia començat com un experiment dramatúrgic aprofitant les possibilitats que ofereixen les xarxes socials, i on els seguidors podien votar i decidir què passaria.[5][6]
L'abril de 2020 va dur a la televisió, juntament amb l'actor Sergi Cervera, la sèrie Jo també em quedo a casa, una tragicomèdia de format innovador formada per deu capítols curts i adaptada a la situació excepcional de confinament a causa de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020, en la qual les xarxes socials són l'element que tots els personatges utilitzen per comunicar-se entre ells. La sèrie és interpretada per Sergi Cervera, Mar Ulldemolins, Mariona Ribas, Dafnis Balduz, Jordi Cadellans, Peter Vives, Diana Roig i Bernat Mestre.[7]
Obres teatrals
[modifica]- 2009: L'amant de Diògenes, coescrita amb Montserrat Mas (Ed. Bròsquil), i que va guanyar el Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi el 2009[8][9]
- 2010: Cuques, a la Nau Ivanow (Barcelona)[10] / Cucarachas (en castellà), al Teatro Casa de Vacas (Madrid)[11]
- 2011: Satisfaction, a la Sala Flyhard (Barcelona)[12] i a la Pensión de las pulgas (Madrid)[13]
- 2012: L'ànima de la nit, a la Sala Flyhard (Barcelona)[13]
- 2014: Estúpids, a La Seca Espai Brossa (Barcelona), monòleg coescrit amb Ferran Rañé i dirigit per ella[1][14][15]
- 2018: Llibres per cremar, al Teatre de l'Atlàntida (Vic)[16] i al Maldà (Barcelona), escrita per Amélie Nothomb[17][16] i traduïda per Roger Batalla[18]
- 2018: Les cigonyes venen de Tailàndia, al Maldà (Barcelona)[19]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Blanca Bardagil a la Sala Beckett
- ↑ «Blanca Bardagil al Teatre Lliure». Arxivat de l'original el 2019-11-04. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ Blanca Bardagil i el ‘Superhome’, a El 9 Nou, 7/9/2015
- ↑ Blanca Bardagil a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ «‘Amanda’ és un experiment dramatúrgic en xarxes socials» a El Periòdic d'Andorra, 26/9/2018
- ↑ Un relat a través d’Instagram a El 9 Nou, 24/8/2018
- ↑ ««Jo també em quedo a casa», la nova proposta de ficció de TV3 per a les tardes de confinament». CCMA, 31-03-2020 [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ Blanca Bardegil y Monserrat Mas ganan el Ciutat d'Alcoi a El País, 11/6/2009 (castellà)
- ↑ Cultura.-'L'Amant de Diògenes' de Blanca Bardegil y Montserrat Mas, obra ganadora del Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi, a Europa Press, 9/6/2009 (castellà)
- ↑ Cuques, a la Nau Ivanow
- ↑ Blanca Bardagil a El timbal
- ↑ "Satisfaction" de Blanca Bardagil a la Sala Flyhard a iCat
- ↑ 13,0 13,1 Blanca Bardagil al Kosmopolis
- ↑ Ferran Rañé porta una lliçó magistral sobre l'estupidesa a La Seca[Enllaç no actiu] a Teatralnet, 28/1/2014
- ↑ Estúpids, en La Seca – Espai Brossa., a Indienauta, 22/2/2014 (castellà)
- ↑ 16,0 16,1 El Maldà estrena Llibres per cremar de Amélie Nothomb a Enplatea, 31/1/2018 (castellà)
- ↑ Amélie Nothomb gela el Maldà a Núvol, 13/2/2018
- ↑ A la hoguera de las jerarquías literarias, académicas y de género a El Mundo, 25/1/2018 (castellà)
- ↑ Cuestión de confianza a Enplatea, 7/7/2018 (castellà)