Blanca Brisac Vázquez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1910  Sant Sebastià (Guipúscoa) | ||
| Mort | 5 agost 1939 (28/29 anys) Madrid | ||
| Causa de mort | pena de mort, ferida per arma de foc | ||
| Sepultura | cementiri de l'Almudena | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pianista | ||
Blanca Brisac Vázquez (Sant Sebastià, 1910 - Madrid, 5 agost 1939) va ser una pianista i costurera, del grup de Les Tretze Roses, joves republicanes espanyoles afusellades el 5 d'agost de 1939 a les tàpies exteriors del Cementiri de l'Almudena, juntament amb 43 homes. Tots ells acusats de pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) o al Partit Comunista d'Espanya (PCE) malgrat que Blanca Brisac no hi estava afiliada.[1]
Trajectòria
[modifica]Brisac era la gran de tres germanes filles d'un jueu francès que, després d'haver estat propietari d'una fàbrica de paraigues a Baiona, s'havia establert a Sant Sebastià en desertar de l'exèrcit francès durant la Primera Guerra Mundial. Finalment, la família es va taslladar a Madrid on Blanca Brisac va conèixer el seu marit Enrique García Mazas. Tots dos eren músics, Brisac tocava el piano i García Mazas el violí a la banda que ambientava les pel·lícules mudes del cinèma Alcalá. Després de casar-se, ell va continuar tocant en un cafè i ella es va dedicar a cosir a casa i a cuidar els fills, Mercedes, que va morir de pulmonía als pocs mesos i Enrique.[2]
Poc després d'acabar la Guerra Civil, el 24 de maig de 1939, per culpa d'una delació, Brisac va ser detinguda.[3] A l'expedient núm. 30.426, un testimoni va mencionar que en el seu domicili del carrer de San Andrés, nº1 del barri de Maravillas, es planejava un complot per atemptar contra el general Franco el día de la desfilada commemorativa del Primer Año de la Victoria.[4] La delatora va ser la cunyada de Juan Canepa, un músic comunista, amic de García Mazas.[5] Tots dos havien estat afiliats al Sindicat de Profesors de Orquestra i Canepa, al final de la guerra, estava en una situació desesperada i malvivia de la caritat dels veíns. Després de ser detinguts i interrogats, malgrat que van negar tots els càrrecs, van ser traslladats a la presó de Yeserías i Blanca Brisac a la Presó de dones de Ventas i, segons la versió oficial, Juan Canepa es va suicidar al calabós.[1]
En un Consell de guerra el 3 agost 1939, per aquella causa van ser condemnades a la pena capital 56 persones, 13 dones i 43 homes, entre els quals Brisac i García Mazas.[1]
Actualment, aquella sentència està considerada com una represàlia per l'atemptat que havien realitzat poc abans alguns membres de les JSU contra el Comandant de la Guardia Civil, membre del Servei de Informació i Policía Militar franquista, Isaac Gabaldón, la seva filla y el conductor José Luis Díez Madrigal.[6] Malgrat que en aquelles dates les 13 dones ja estaven a la presó per una denúncia diferent,[7] l'acta del procès conclou que: Resultó probado que Blanca Brisac era miembro de las JSC y su esposo, además, del Partido comunista y que habían intervenido en los trabajos de organización de las actividades de la JSC.[1]
Brisac va escriure una carta al seu fill poc abans de ser afusellada, la matinada del 5 d'agost de 1939.[8]La primera descàrrega només la va ferir i va estar cridant, demanant auxili, fins que va ser rematada amb el tir de gràcia. El seu marit havia sigut afusellat unes hores abans.[9][10]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Fonseca, Carlos. Trece rosas rojas : [la conmovedora historia de trece mujeres fusiladas en Madrid. RBA, 2005. ISBN 84-473-4002-3. OCLC 803886782.
- ↑ Fonseca, Carlos. Trece rosas rojas : [la conmovedora historia de trece mujeres fusiladas en Madrid. RBA, 2005. ISBN 84-473-4002-3. OCLC 803886782.
- ↑ «Cárcel de ventas». carceldeventas.madrid.es. Arxivat de l'original el 27 de febrero de 2021. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ Cruz, Luis de la. «Dos de las rosas eran del Barrio Maravillas» (en castellà), 07-01-2014. [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ Hernández Holgado, Fernando. «La prisión militante: las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)» (en castellà). eprints.ucm.es, 10-05-2011. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ Redacción, Mundo Obrero; Comunicación, Cultura y. «El asesinato del comandante Gabaldón en 1939» (en castellà). [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ Hernández Holgado, Fernando. La prisión militante las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945). Universidad Complutense de Madrid, 2011. ISBN 978-84-695-0327-0. OCLC 929343024.
- ↑ DSalamanca. «El último adiós, desde el barrio de Fuente del Berro» (en castellà), 13-05-2018. [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ Holgado, Fernando Hernández. Mujeres encarceladas: la prisión de Ventas, de la República al franquismo, 1931-1941 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2003. ISBN 978-84-95379-64-1.
- ↑ Callicó, Jaume Sobrequés i; Molinero; Sala. Congreso: los campos de concentración y el mundo penitenciario en España durante la Guerra Civil y el franquismo (en castellà). Museu d'História de Catalunya, 2003. ISBN 978-84-8432-440-9.