Vés al contingut

Blanqueta de Limós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula begudaBlanqueta de Limós
TipusLimoux wines (en) Tradueix, vi escumós i vi francès Modifica el valor a Wikidata
OrigenAude Modifica el valor a Wikidata
DenominacióAppellation d'origine contrôlée i denominació d'origen protegida Modifica el valor a Wikidata
Data de creació18 febrer 1938 Modifica el valor a Wikidata

La Blanqueta de Limósblanqueta de Llimós, o blanquette de Limoux en francès[1][2] és un vi escumós originari de l'Aude, amb Appellation d'origine contrôlée (AOC) per decret des del 18 de febrer de 1938, esdevenint en el primer vi creat a la vinya del Llenguadoc i un dels primers AOC de França. Hi han dues varietats: la «blanqueta de Limós brute» i la «blanqueta de Limós mètode ancestral», i és considerat l'escumós més antic del món.[3]

Com el seu nom indica, aquest escumós es produeix a la zona de Limós, a Occitània. De fet, se n'atribueix la seva creació a l'abadia propera de Sant Hilari.

La Blanqueta es produeix a partir del raïm propi de la zona: la varietat blanca mausac (en francès: mauzac), que ha de ser utilitzat com a mínim en un 90%. Aquest percentatge mínim es combina amb un toc de chardonnay i de chenin blanc. El nom de Blanqueta ve del color blanquinós propi del dessota de les fulles del raïm mausac.[4][5]

Titus Livius ja va elogiar a l'antiga Roma els vins blancs de l'Aude i concretament els de Limós, malgrat no eren encara efervescents; de fet, l'historiador romà els va definir com a «vins de la llum», blancs, fins i afruitats.[6] Des de llavors diversos escrits certifiquen de la fabricació i l'exportació d'ampolles de vi blanc procedents de la regió, i al llarg de l'edat mitjana, s'observa que de vegades alguns vins es tornaven espontàniament efervescents. Aquest fenomen va ser constatat pels monjos benedictins de l'abadia de Sant Hilari l'any 1531 a partir de la transformació del vi blanc tradicional de la regió,[7] fet que faria de la Blanqueta de Limós el vi escumós més antic del món.[3][8]

Referències

[modifica]
  1. Fàbrega, 2003, p. 276.
  2. «El desprestigi del cava». Diari de Girona. [Consulta: 20 febrer 2019].
  3. 3,0 3,1 «De la grande découverte historique au statut d'Appellation». Site officiel de L'A.O.C de Limoux. Arxivat de l'original el 6 de març 2007. [Consulta: 20 febrer 2019].
  4. «La Blanquette de Limoux» (en francès). Aude Pays Cathare. [Consulta: 4 març 2023].
  5. «Blanquette de Limoux». Vino.com. [Consulta: 4 març 2023].
  6. DD.AA., 2007, p. 123.
  7. DD.AA., 1995, p. 43.
  8. Poncelis Brambila, Pedro. «Los vinos espumosos del mundo». Etnoteca. The Billionaire. Arxivat de l'original el 9 de març 2008. [Consulta: 20 febrer 2019].

Bibliografia

[modifica]
  • Fàbrega, Jaume. La Cuina del país dels càtars : cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provença. Cossetània, 2003. ISBN 9788496035805. 
  • DD.AA.. Le vin en Languedoc et en Roussillon : de la tradition aux mondialisations, XVIe-XXIe siècle. Trabucaire, 2007. ISBN 978-2849740576. 
  • DD.AA. «Pierres blanches des métiers de la Vigne et du vin». Revue des oenologues et des techniques vitivinicoles et oenologicques, 21, 1995. ISSN: 0760-9868.