Blasa Jiménez Chaparro
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 març 1889  Alhambra (província de Ciudad Real) |
| Mort | 1940 (50/51 anys) Amorebieta-Etxano (Biscaia) |
| Batllessa | |
| 3 juny 1938 – agost 1938 Circumscripció electoral: Alhambra | |
| Dades personals | |
| Altres noms | La letrada |
| Activitat | |
| Ocupació | política, activista política |
| Partit | Partit Comunista d'Espanya |
Blasa Jiménez Chaparro (Alhambra, Ciudad Real, 4 de març de 1889 – Amorebieta, Biscaia, finals de 1940), més coneguda com Blasa la letrá (la Lletrada), va ser una activista política, alcaldessa republicana i presa política durant el franquisme. Va morir a la presó.[1]
Pionera de la política espanyola en l'entorn camperol, [2][3] El sobrenom de «la letrá» va sorgir perquè era de les poques dones rurals que en aquella època sabia llegir i escriure. També ajudava els seus veïns a aprendre'n.[2]
Trajectòria política
[modifica]Amb ideals pròxims al marxisme, abans de la Guerra Civil espanyola, va formar part de la Casa del Poble d'Alhambra i va actuar d'interventora del PSOE durant les eleccions de 1936.[3]
El 1938 va ser la màxima dirigent del Partit Comunista d'Espanya al seu poble i va ser secretària de la Ràdio Comunista d'Alhambra.[2][3]
El 21 de març del mateix any, va ser nomenada consellera de la Corporació Municipal d'Alhambra per Julia Álvarez Resano, governadora civil de la província de Ciudad Real i primera dona governadora d'Espanya[4]
El 22 d'abril va ser nomenada consellera de propaganda de l'Ajuntament d'Alhambra,[3] regidora, dipositària dels fons municipals i representant del Comitè Local del Socors Roig Internacional, càrrec que va ocupar durant l'etapa de la guerra civil espanyola.[2]
El 3 de juny de 1938 va ser nomenada alcaldessa d' Alhambra,[5] convertint-se així en la primera alcaldessa de la província de Ciudad Real.[2] Va dimitir del càrrec a la fi d'agost del mateix any.[3]
Al març de 1939, com a rebuig a la revolta organitzada contra la Junta de Defensa de Madrid, va presentar la seva dimissió del Partit Comunista.[3][4]
Empresonament, judici i mort
[modifica]Pocs dies després del final de la Guerra Civi, amb la derrota del bàndol republicà, Jiménez Chaparro va ser detinguda per les noves autoritats franquistes del poble i reclosa la presó de Villanueva de los Infantes. Durant l'estiu de 1939, va ser sotmesa a un Consell de Guerra Sumaríssim.[3]
Les autoritats franquistes locals i el Servei d'Informació de Falange Espanyola d'Alhambra van presentar múltiples acusacions, la majoria basades en el seu activisme i militància política.[2] El Tribunal militar, presidit pel jutge Conrado Pérez-Pedrera Palau, la va acusar «d'adhesió a la rebel·lió militar».[4]
En aquell procés, també van acusar el seu marit i els seus fills de ser membres destacats del Partit Comunista d'Alhambra, d'haver motivat l'assassinat del cap local de la Falange i d'encoratjar les masses a cometre actes incendiaris, profanació d'imatges religioses i saqueig d'alguns habitatges del poble.[3]
Es van presentar testimonis, fins i tot del bàndol franquista, que van afirmar que Jiménez Chaparro «no va cometre cap atropellament contra les persones de dretes» durant la seva etapa com a alcaldessa de la localitat,[2] Julia Rodero, secretària de la Secció Femenina de FET i de les JONS d'Alhambra, i Isabel Arias, delegada d'Auxili Social de la localitat, van afirmar que «[...] Blasa va impedir costés el que costés [...] que féssim treballs rudes de sega i arrencada. [...] Sempre que vam recórrer a ella, va tenir amb nosaltres tota classe de consideracions».[4]
En un primer moment, Jiménez Chaparro va ser condemnada a pena de mort, però finalment li va ser substituïda per 30 anys de presó. Va ser traslladada a la presó femenina d'Amorebieta (Biscaia), considerada una de les presons de dones més dures de la dictadura franquista.[3]
A la presó, a part de les condicions de vida insalubres i la manca d'alimentació, va ser sotmesa a múltiples tortures, com la gota xinesa, vexacions i mutilacions. S'estima que va morir al cap d'uns deu mesos, possiblement en la pròpia presó.[6] El seu cos mai va ser recuperat.[3]
Durant el seu empresonament, van ser executats el seu marit, Andrés Orejón Peláez,[7] i un dels seus fills, Severiano Orejón Jiménez.[2][4] Els altres dos fills mascles també van ser empresonats.[4]
El 2 d'octubre de 2021, Blasa Jiménez Chaparro va rebre un'homenatge de reconeixement al seu poble natal, com a primera alcaldessa del municipi.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Mujeres de la provincia: Blasa Jiménez Chaparro» (en castellà). [Consulta: 29 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «"La libertad me quitaron pensando en ti": la historia de Blasa La Letrada, alcaldesa republicana en la guerra y presa política de Franco» (en castellà). eldiario.es, 07-08-2019. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Gómez Santos, Luis Ángel «Blasa Jiménez Chaparro (Alhambra, Ciudad Real): Una alcaldesa republicana en el mundo rural» (PDF) (en castellà). VV.AA.: Para hacerte saber mil cosas nuevas. Ciudad Real 1939., 2018 [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Benito Santos, María Sol; Muñoz Sánchez, Esmeralda «Blasa Jiménez Chaparro: La represión de una alcaldesa rural» (PDF). Memòria Antifranquista del Baix Llobregat, 12, 17, 2017, pàg. 28-31 [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «Blasa Jiménez: la alcaldesa de Alhambra que destacó por su compromiso social durante la II República» (en castellà), 06-03-2021. [Consulta: 29 novembre 2024].
- ↑ «Todos los nombres de la represión de posguerra en Ciudad Real» (en castellà). Mapas de memoria. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «Andrés Orejón Peláez [CR-726 | Víctimas de la dictadura]». [Consulta: 29 novembre 2024].