Blat de moro escairat
 Plat d'escudella de blat de moro escairat.  | |
| Característiques | |
|---|---|
| Regió | Berguedà |
| País d'origen | Espanya |
| Detalls | |
| Tipus | plat |
| Ingredients principals | dacsa i Sus scrofa domesticus |
El blat de moro escairat és un menjar típic de la comarca del Berguedà.
Prové d'una varietat de blat de moro característica de l'Alt Berguedà, de grans blancs i grossos. Aquests grans s'escairen –se'n treu la pellofa– i s'assequen per assegurar-ne una millor conservació. Abans de ser consumits s'han de deixar en remull i s'han de bullir força estona. Segons la dita, "un bon blat de moro escairat ha de ser ben porquejat",[1] perquè es considera que combina molt bé amb productes del porc. El cultiu del blat de moro es va introduir al Berguedà al segle xviii i es va estendre molt ràpidament gràcies al seu alt rendiment i la seva resistència al clima de muntanya.[2] També hi pot haver influït el fet que les autoritats van trigar a fer-ne un control fiscal.[3]
Escairat
[modifica]Per treure la pellofa del blat de moro s'utilitzen uns molins anomenats escairadors. Consisteixen en una mola sobre la qual roda un trull semblant als d'oli.[3] També es pot escairar coent els grans amb cendra i fregant-los amb els dits perquè en salti la pellofa.[3]
Escudella de blat de moro escairat
[modifica]Amb un brou fet gairebé exclusivament amb porc i blat de moro es fa l'escudella de blat de moro escairat, el menjar típic de Nadal al Berguedà.[4] Curiosament, malgrat que és pràcticament desconegut en altres zones de Catalunya, aquest plat és gairebé idèntic al pozole mexicà. Sembla que tots dos plats van aparèixer simultàniament al segle xviii, gràcies a l'arribada del blat de moro a Europa i del porc a Mèxic.[3] Altres plats llatinoamericans molt semblants són el muti pela equatorià, el mote peruà i el locro argentí.[3]
La primera recepta per a aquest plat que es conserva és de l'any 1887, explicada pel masover del Castell de Brocà, al municipi de Guardiola de Berguedà: "No gastem cada àpat més que cinc cèntims per persona, quedant tots molt tips. Per això agafam una olla d'aqueixes, i posem una quarta de blat de moro, un picotí de mongetes i un os de tocino per amaniment i bull que bull."[3] L'any 1989, el cuiner de Gironella Miquel Márquez va començar a promocionar l'escudella de blat de moro escairat com "el plat de la pau". Des d'aleshores es reparteix gratuïtament als assistents a la Fira de la Puríssima de Gironella i s'ha convertit en una part essencial de la festa.[5]
Referències
[modifica]- ↑ López-Monné, Rafael et al. Berguedà. La muntanya, la tradició, la taula. Cuina mil·lenària.. Tarragona: Arola, 2008. ISBN 978-84-92408-21-4.
- ↑ Sen, Miquel (Dir.). La cuina comarca a comarca. El Berduedà.. Ciro Ediciones, 2005. ISBN 84-609-6679-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Massanés, Toni. La cuina del Berguedà. Evolució i receptari.. Berga: L'albí - Columna, p. 113-118. ISBN 84-86631-29-7.
- ↑ «Blat de moro escairat». Gastroteca.cat. [Consulta: 14 abril 2015].
- ↑ «25 anys repartint el plat de la pau». Regió 7, 11-12-2014. [Consulta: 14 abril 2015].