Beta vulgaris
 Beta vulgaris subsp. vulgaris  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | bleda-rave |
| Planta | |
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Amaranthaceae |
| Tribu | Beteae |
| Gènere | Beta |
| Espècie | Beta vulgaris L., 1753 |
.svg){kind=icon}
.jpg)
Beta vulgaris és una espècie de planta amb flors del gènere Beta dins la família de les amarantàcies (Amaranthaceae).[1] D'aquesta espècie es coneixen especialment les diferents varietats cultivars que se n'han obtingut i que s'utilitzen per a l'alimentació humana i del bestiar, es poden destacar la bledera, la bleda-rave, la remolatxa sucrera i la remolatxa farratgera.
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies biennals que poden atènyer de fins a 2 metres d'altura quan floreixen. Les seves fulles, en roseta a la base, són simples, glabres, verdes i amb un llarg pecíol. Les flors són petites, verdes, amb dos estigmes i s'agrupen en grans inflorescències molt ramificades. El fruit és un aqueni que conté entre 2 i 6 llavors.[2]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[3] [4]
Subespècies
[modifica]Dins d'aquesta espècie es reconeixen les dues subespècies següents :[1]
- Beta vulgaris subsp. adanensis (Pamukç.) Ford-Lloyd & J.T. Williams
- Beta vulgaris subsp. vulgaris
Sinònims
[modifica]- Sinònims de Beta vulgaris subsp. adanensis[5]
- Sinònims homotípics
- Beta adenensis Pamukç.
- Sinònims heterotípics
- Beta vulgaris subsp. provulgaris Ford-Lloyd & J.T. Williams
- Sinònims heterotípics de Beta vulgaris subsp. vulgaris[6]
- Sinònims heterotípics
- Beta alba DC.
- Beta altissima Steud.
- Beta atriplicifolia Rouy
- Beta bengalensis Roxb.
- Beta brasiliensis Scheidw.
- Beta braziliensis J.McNab
- Beta carnulosa Gren.
- Beta cicla (L.) L.
- Beta cicla var. argentea Krassochkin & Burenin
- Beta cicla var. brasiliensis Bosse
- Beta cicla variegata Rob.
- Beta cicla var. viridis Krassochkin Burenin
- Beta crispa Tratt.
- Beta decumbens Moench
- Beta esculenta Salisb.
- Beta foliosa Ehrenb. ex Steud.
- Beta hortensis Mill.
- Beta hybrida Andrz.
- Beta incarnata Steud.
- Beta lutea Steud.
- Beta marina Crantz
- Beta maritima L.
- Beta maritima var. atriplicifolia Krassochkin
- Beta maritima subsp. atriplicifolia (Rouy) Burenin
- Beta maritima subsp. danica Krassochkin
- Beta maritima var. erecta Krassochkin
- Beta maritima var. glabra Delile
- Beta maritima subsp. marcosii (O.Bolòs & Vigo) Juan & M.B.Crespo
- Beta maritima subsp. orientalis (Roth) Burenin
- Beta maritima var. pilosa Delile
- Beta maritima var. prostrata Krassochkin
- Beta noeana Bunge ex Boiss.
- Beta orientalis Roth
- Beta perennis (L.) Halácsy
- Beta purpurea Steud.
- Beta rapa Dumort.
- Beta rapacea Hegetschw.
- Beta rosea Steud.
- Beta sativa Bernh.
- Beta stricta K.Koch
- Beta sulcata Gasp.
- Beta triflora Salisb.
- Beta vulgaris var. alborubens Gray
- Beta vulgaris var. altissima Döll
- Beta vulgaris var. annua Graebn.
- Beta vulgaris var. asiatica Burenin
- Beta vulgaris subsp. asiatica Krassochkin ex Burenin
- Beta vulgaris var. atra Alef.
- Beta vulgaris var. atriplicifolia (Rouy) Krassochkin
- Beta vulgaris var. aurantia Burenin
- Beta vulgaris var. bassana Alef.
- Beta vulgaris f. cicla (L.) Backer
- Beta vulgaris subsp. cicla (L.) Schübl. & G.Martens
- Beta vulgaris convar. cicla (L.) Alef.
- Beta vulgaris var. cicla L.
- Beta vulgaris var. conditiva Alef.
- Beta vulgaris var. coniciformis Burenin
- Beta vulgaris convar. crassa Alef.
- Beta vulgaris var. crispa Alef.
- Beta vulgaris convar. cruenta Alef.
- Beta vulgaris var. debeauxii Clary
- Beta vulgaris var. depressalba Alef.
- Beta vulgaris var. depressiflava Alef.
- Beta vulgaris var. depressirubra Alef.
- Beta vulgaris subsp. esculenta Cout.
- Beta vulgaris var. foliosa (Asch. & Schweinf.) Aellen
- Beta vulgaris subsp. foliosa Asch. & Schweinf.
- Beta vulgaris var. glabra (Delile) Aellen
- Beta vulgaris var. globosalba Alef.
- Beta vulgaris var. globosiflava Alef.
- Beta vulgaris var. globosirubra Alef.
- Beta vulgaris var. grisea Burenin
- Beta vulgaris var. grisea Aellen
- Beta vulgaris var. hortensis (Mill.) Alef.
- Beta vulgaris var. leucopleura Alef.
- Beta vulgaris subsp. lomatogonoides Aellen
- Beta vulgaris var. longalba Alef.
- Beta vulgaris var. longiflava Alef.
- Beta vulgaris var. longirubra Alef.
- Beta vulgaris var. lutea DC.
- Beta vulgaris var. macropleura Alef.
- Beta vulgaris var. marcosii O.Bolòs & Vigo
- Beta vulgaris subsp. maritima (L.) Arcang.
- Beta vulgaris var. maritima (L.) Moq.
- Beta vulgaris var. mediasiatica Burenin
- Beta vulgaris var. morina Alef.
- Beta vulgaris var. naudariana Alef.
- Beta vulgaris subsp. orientalis (Roth) Aellen
- Beta vulgaris var. orientalis (Roth) Moq.
- Beta vulgaris var. ovaliformis Burenin
- Beta vulgaris subsp. perennis (L.) Aellen
- Beta vulgaris var. perennis L.
- Beta vulgaris var. phoenicopleura Alef.
- Beta vulgaris var. pilosa Moq.
- Beta vulgaris var. praecox Alef.
- Beta vulgaris var. purpurea André
- Beta vulgaris var. pusilla Alef.
- Beta vulgaris f. rapa (Dumort.) Backer
- Beta vulgaris var. rapacea W.D.J.Koch
- Beta vulgaris var. raposa Gray
- Beta vulgaris var. rhodopleura Alef.
- Beta vulgaris var. rubidus Burenin
- Beta vulgaris var. rubra L.
- Beta vulgaris var. rubra Burenin
- Beta vulgaris var. rubricaulis Gray
- Beta vulgaris var. rubrifolia Krassochkin ex Burenin
- Beta vulgaris var. ruficeps Alef.
- Beta vulgaris var. saccharifera Alef.
- Beta vulgaris var. scotica Alef.
- Beta vulgaris var. sicula Klett & Richt.
- Beta vulgaris var. subrosea Krassochkin ex Burenin
- Beta vulgaris var. subrosea Krassochkin ex Burenin
- Beta vulgaris var. variocicla Alef.
- Beta vulgaris var. virescens Burenin
- Beta vulgaris var. viridifolia Krassochkin' ex Burenin
- Beta vulgaris var. xantha Alef.
- Beta vulgaris var. xanthopleura Alef.
Cultivars
[modifica]Actualment les varietats cultivars es classifiquen en quatre grups:[7][8]
Grup Garden Beet o Beetroot
[modifica]Agrupa les varietats cultivars per a la producció d'arrels dedicades a l'alimentació humana.
Grup Sugar Beet
[modifica]Agrupa del varietats cultivars per a la producció d'arrels dedicades a la producció de sucre. La primera varietat va ser creada a finals del segle xviii a Alemanya i avui dia és un conreu de gran importància econòmica atès que més del 20% de la producció mundial de sucre procedeix de les varietats d'aquest grup.
Grup Fodderbeet o Mangelwurzel
[modifica]Agrupa les varietats cultivars per a la producció d'arrels dedicades a l'alimentació del bestiar, la remolatxa farratgera. La primera varietat va ser creada a finals del segle xviii a Alemanya, es caracteritzen per la seva mida, poden arribar a pesar 20 kg.
Grup Leaf Beet
[modifica]Agrupa les varietats cultivars per a la producció de fulles dedicades a l'alimentació humana, que es caracteritzen per les seves grans fulles i l'absència d'una arrel grossa i carnosa. S'hi troben les diferents varietats de bledera.
Ecologia
[modifica]Planta generalment biennal, com en el cas de la bleda-rave hortícola, es fa en horts i es pot conrear fins i tot en climes freds com els d'Escandinàvia. La varietat de taula té arrels grosses vermelles i carnoses i es menja cuita o amanida. Té dos pigments no tòxics; betacianina i betaxantina utilitzats sovint com a colorant alimentari, de caràcter indigeribles que tenyeixen els excrements i l'orina.
Conreu
[modifica]Necessita molta d'aigua sinó les arrels poden ser amargants i té una color vermella difuminada, però no requereix pas una terra rica, per tant pot fer de segon conreu de rotació. No tolera els fems frescs. És rica en bor, i cal adobar-la en funció d'aquest element. Per exemple, en conreus amb una producció estimada de 60 tones per hectàrea, en cal 600 gr.[9]
Hom practica dues menes diferents de sembrat, la d'hivernacle i la d'exterior. Es cull sense esperar que la planta sigui vella per a evitar que la carn es torni llenyosa.
El sembrat d'hivernacle, per a conreus primerencs, es pot fer en planter a la fi de l'hivern europeu, amb un espaiament significatiu entre les llavors. La terra ha de ser fina, i no cal que sigui gaire adobada en aquesta fase. Es podrà collir al cap d'uns 4 mesos.
El sembrat directament en terra requereix una certa temperatura, més aviat a la fi de la primavera i es cull uns 2 mesos més tard; per a climes mediterranis, es sembra entre mitjan maig i juny i es cull entre juliol i agost. Amb la terra ben llaurada i lleugera, es fan files separades d'uns 30 cm, en la qual s'enterren les llavors uns 3 cm de pregones, cobrint-les lleugerament, tot respectant una distància entre plantes de 20 cm. Si es planta molt d'hora la planta grana, però arrels petites i fibroses.
Cal tombar (remoure) la terra periòdicament. En els estius de tipus mediterrani ha de ser regada. Cal adobar-la intensament vista la gran quantitat de matèria que produeix per hectàrea. Creix unes arrels extremadament grosses i es cull per mitjans mecanitzats.
Plagues
[modifica]Pateix atacs del míldiu, dels pugons, la mosca de la bleda-rave i puçots com Chaetocnema tibialis[10] que en malmeten el cultivament, però els problemes més greus per a la seva explotació agrícola solen anar relacionats amb la manca de nutrients o el regament en excés que provoca asfíxia de les arrels. Dels nutrients, el bor és dels més importants, detectat per meristemes i pel llanguiment de la planta en si mateixa.
Gastronomia
[modifica]
La bleda-rave hortícola o de taula és molt important en la gastronomia de certs països, com ara Ucraïna, on forma una ingredient clau del plat estel, la sopa anomenada borsx. També a l'Argentina se sol usar en amanides.
Bleda-rave sucrera: procés d'obtenció del sucre
[modifica]La part de la bleda-rave sucrera que conté sucre és l'arrel. Aquestes arrels es transporten i es renten per a llevar-ne la terra i el material silícic que l'acompanya. Després es tallen en rodelles gràcies a uns discs que giren a 40-60rpm. Aquestes rodelles es tracten amb aigua calenta en uns difusors, la qual cosa permet la difusió del sucre a fora de la cèl·lula per efecte d'osmosi. Els difusors són uns cilindres de 5-6 m de diàmetre i 20-40m de longitud que giren lentament. A l'interior del tub una hèlix empeny la bleda-rave endavant mentre va circulant aigua. El pH s'ha de mantenir entre 5.8 i 6.3 perquè s'extregui poca pectina i així afavorir la purificació del suc. S'obté un suc verd i un residu anomenat polpa, format per la fracció ensucrada de la bleda-rave. El suc surt a una temperatura entre 58-60 °C. La seva composició és la següent: 18% sacarosa, 12% no sucres i 70% aigua. El suc té un tractament de purificació que consta de tres tractaments principals: encalcinada, carbonatació i sulfitatge.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Beta vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «Beta vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Beta vulgaris L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 222.
- ↑ «Beta vulgaris subsp. adanensis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «Beta vulgaris subsp. vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «Beta vulgaris» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «Beta vulgaris» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «Can't beet this». Rio Tinto Minerals. Arxivat de l'original el 2008-10-31.
- ↑ Fontanet, Xavi; Vila, Andreu. Plagas y enfermedades en hortalizas y frutales ecológicos (en castellà). Estella, Navarra: La Fertilidad de la Tierra, Setembre 2014, p. 333. ISBN 978-84-940582-2-6.
- ↑ Sugarbeet. University of California, Davis, 20 gener 2009.