Bob Ray
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Cecil M. Ray  11 novembre 1918 Barnstaple (Anglaterra) |
| Mort | 28 abril 2010 (91 anys) |
| Altres noms | C.M. Ray |
| Residència | Anglaterra |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme, comerciant |
| Esport | trial enduro motocròs |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Regne Unit |
| Temporades | 1945 - 1958 |
| Equips | Ariel |
| Palmarès en trial | |
| British Experts | 1 (1946) |
| Palmarès en motocròs | |
| MXDN | 1 (1947) |
| Palmarès en enduro | |
| ISDT | 3 Trofeus (1949-1951) 1 Vas (1948) |
Cecil M. Ray, conegut com a Bob Ray (Barnstaple, 11 de novembre de 1918 - 28 d'abril de 2010)[1][2] va ser un pilot de motociclisme anglès que va destacar en competicions de trial, motocròs i enduro durant les dècades del 1940 i 1950, sempre com a pilot oficial d'Ariel.[3] Entre altres èxits destacats, va guanyar el British Experts Trial de 1946 i va formar part de l'equip britànic que va guanyar la primera edició del Motocròs de les Nacions, el 1947. A banda, com a membre de la selecció britànica als Sis Dies Internacionals (ISDT) va obtenir-hi una victòria al Vas (1948) i tres més al Trofeu (1949-1951).
Biografia
[modifica]Fill de grangers, Ray va aprendre a anar en moto de ben petit tot fent servir una antiga Ariel 350 del seu pare per a menar els ramats. En començar la Segona Guerra Mundial va demostrar una gran habilitat conduint una BSA militar mentre el seu instructor Jack Williams entrenava els reclutes a Denton Moor, Yorkshire.[1] La seva perícia va fer que el nomenessin instructor de motociclistes i es va passar tota la guerra a Kendal desenvolupant aquesta tasca.[2]
Acabada la guerra, Ariel, assessorada pels instructors militars de Ray, el va contractar com a pilot oficial per a competir en proves de trial, motocròs (anomenat aleshores scramble) i als ISDT.[1] La primera prova important que va disputar amb la marca va ser el Colmore Cup Trial, en una edició inusualment fangosa. Tot i no fer-hi un bon paper, va anar millorant ràpidament i al cap de poques temporades ja havia guanyat trofeus importants en totes les disciplines que practicava, com ara el Trofeu Patchquick i el British Experts Trial el 1946, un guardó de primer nivell als Sis Dies d'Escòcia de Trial i la victòria per equips al Motocròs de les Nacions el 1947 i diverses medalles d'or als ISDT, on va competir 8 anys.[2] La seva victòria al British Experts Trial va ser molt sonada en vèncer-hi rivals de la talla de Fred Rist, Jim Alves, Allan Jefferies, Hugh Viney, Charlie Rogers i Bill Nicholson.[1]
Durant la dècada del 1950, Ray va ser un dels principals especialistes en fora d'asfalt britànics. Al llarg de la seva etapa d'activitat va pilotar sovint a les competicions de trial l'Ariel GOV 131 (l'equip disposava de tres motos oficials, amb matrícules correlatives: GOV 130 -pilotada per Ron Langston-, 131 i 132[4]), tot i que de vegades pilotava la GOV 132, una moto que es va fer mundialment famosa quan Sammy Miller l'heretà en entrar a l'equip oficial de la marca el 1958, l'any en què Bob Ray es va retirar definitivament.[2][1] La seva antiga GOV 131 li fou assignada a Gordon Blakeway.[5]
Un cop retirat de les competicions, Bob Ray es va dedicar a dirigir una cadena de botigues de motocicletes que havia fundat el 1947 (amb establiments a Barnstaple, Braunton, Ilfracombe i Tiverton),[1] alhora que participava en algunes proves de trial en automòbil (modalitat de què n'arribà a ser campió britànic[1]) i en la promoció d'esdeveniments per als TV Scrambles de la BBC.[2]
El malnom 'Bob'
[modifica]Cecil M. Ray apareix sovint com a "C.M. Ray" a les fonts coetànies, però també com a "Bob Ray", el nom amb què ha passat a la posteritat. L'origen d'aquest malnom és incert, però sembla estar relacionat amb la seva infantesa, quan acostumava a córrer amunt i avall (en anglès, "bob up and down") per casa.[1]
Palmarès
[modifica]- 1 victòria al British Experts Trial (1946)
- 1 victòria al Motocross des Nations (1947)
- 3 victòries al Trofeu dels ISDT (1949-1951)
- 1 victòria al Vas dels ISDT (1948)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Westlake, Andy. «Bob Ray - Ariel Ace». A: Off-Road Giants! (volume 2): Heroes of 1960s Motorcycle Sport (en anglès). Veloce Publishing Ltd, 2011, p. 27-32. ISBN 978-1845843236.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Bob Ray – Team Ariel ISDT Ace of the ’50’s» (en anglès). speedtracktales.com, 2010. [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ Berry, Ian. «Post-war boom». A: Out Front! British Motocross Champions 1960-1974 (en anglès). High Wycombe: Panther Publishing, 2011, p. 2. ISBN 978-0-9564975-3-6.
- ↑ «Sammy Miller» (en anglès). trialsguru.net, 01-02-2015. [Consulta: 25 novembre 2022].
- ↑ Westlake, Andy. «Gordon Blakeway - A great all-rounder». A: Off-Road Giants! (volume 3): Heroes of 1960s Motorcycle Sport (en anglès). Veloce Publishing Ltd, 2008, p. 90-97. ISBN 1-84584-745-8.