En una butlla de 1199 per la qual es concedien privilegis al monestir de San Millán de la Cogolla apareix anomenat com Bovacella, que segons Galmés,[3] 149 procedeix de l'arrel preromànicabob-, "serral, gola". El seu segon element -cella seria "graner", d'aquesta manera significaria "lloc on es guarda el gra perquè mengin els bous". Aquesta denominació romanç que prové del llatíbovata, remitent al lloc on beuen els bous en la seva forma diminutiva femenina[4]
↑Ranz Yubero, José Antonio, José Ramón López de los Mozos (1º semestre 2002). «Topónimos riojanos del patrimonio emilianense en una bula de 1199. (Archivo de San Millán M. 41-52)» (en español). Berceo (142): pág. 65 a 76. ISSN 0210-8550
_-_Municipality_Map.svg&lang=ca)
.svg){kind=small}