Vés al contingut

Bolòmetre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un bolòmetre és un instrument per mesurar la quantitat de radiació electromagnètica incident. Fou inventat l'any 1878 per l'astrònom estatunidenc Samuel Pierpont Langley.[1] Malgrat que es poden utilitzar per a mesurar radiació de qualsevol freqüència, el disseny dels bolòmetres els fa més sensibles per a la banda de 200 µm a 1 mm de longitud d'ona; per a altres bandes s'acostumen a utilitzar altres tipus de detectors més sensibles.

Un bolòmetre està format per un absorbidor, que està connectat a un dissipador de calor (zona de temperatura constant) a través d'una unió aïllada. El resultat és que qualsevol radiació absorbida per l'absorbidor en fa augmentar la temperatura per sobre de la del dissipador de calor. A partir de la diferència de temperatures, que es pot mesurar amb termòmetres, es pot calcular la potència absorbida.

Referències

[modifica]
  1. «bolómetro | Real Academia de Ingeniería». [Consulta: 10 abril 2019].