Vés al contingut

Oriol de Bolòs i Capdevila

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bolòs, O.)
Plantilla:Infotaula personaOriol de Bolòs i Capdevila
Biografia
Naixement16 març 1924 Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 2007 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - ciències naturals Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, pteridòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona, catedràtic
Institut Botànic de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaO.Bolòs Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJordi de Bolòs Masclans i Núria de Bolòs Masclans Modifica el valor a Wikidata
PareAntoni de Bolòs i Vayreda Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria del Tura de Bolòs i Capdevila
Jordi de Bolós Capdevila Modifica el valor a Wikidata
Premis

IPNI: 933-1

Oriol de Bolòs i Capdevila (Olot, 16 de març de 1924 - Barcelona, 22 de març de 2007) fou un botànic català.[2][3]

Biografia

[modifica]

Fill primogènit d'Antoni de Bolòs i Vayreda, farmacèutic i botànic, Oriol de Bolòs va mostrar un interès precoç per la natura.[4] Quan tenia uns set anys, va patir una infecció al cap del fèmur que el va fer estar al llit durant tot un any i que li va deixar la seqüela d'una coixesa que l'acompanyaria tota la vida. Aquell temps d’immobilitat va augmentar la seva passió per la natura i va consolidar el seu desig de ser botànic, aprofitant les llargues hores de repòs per a la lectura, que van accentuar el seu instint de recerca i la curiositat pel coneixement. La prohibició dels metges de jugar amb altres nois al pati de l’escola van fer que fins als 10 anys rebés formació particular a casa, cosa que sens dubte va forjar una part de la seva personalitat.[5]

Des de jove, va estar en contacte amb figures destacades de la botànica catalana, gràcies a la influència del seu pare, que era farmacèutic i conservador d’herbaris de l’Institut Botànic. Des d’adolescent, treballà a la farmàcia del seu pare i s’endinsà en la literatura botànica de nivell, llegint obres com la Geobotánica d’Emili Huguet del Villar o la Végétation de la moitié orientale des Pyrénées, d’Henri Gaussen. Va estudiar el batxillerat a Barcelona.

A partir de 1942 estudià a la Universitat de Barcelona la carrera de Ciències, que acabà el 1947 i obtingué la llicenciatura de Ciències en 1948, secció de Naturals, amb premi extraordinari. El doctorat el feu a la Universitat de Madrid al 1950, amb una tesi sobre la vegetació del Montseny.[6] Quatre anys més tard es va casar amb Margarida Masclans i Aleu, filla d'un altre botànic, Francesc Masclans.

Carrera professional

[modifica]

Oriol de Bolòs s'especialitzà en florística i geobotànica dels Països Catalans i també de la regions mediterrània i macaronèsica.[7] Va ser professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, on va guanyar la càtedra de Fitografia i Ecologia Vegetal el 1953 després d’haver estat col·laborador, per oposició, del Consell Superior d’Investigacions Científiques el 1951.[5]

Va escriure cap a dues-centes publicacions, entre aquestes, El paisaje vegetal barcelonés (1962), Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura (1967), i com a coautor, la Flora Manual dels Països Catalans i la Flora dels Països Catalans (amb Josep Vigo).[7][8] Fou responsable de l'àrea de botànica de la Gran Enciclopèdia Catalana.[9]

Deixeble de Pius Font i Quer, va dirigir l'Institut Botànic de Barcelona entre 1967 i 1984 i va ser president de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1989 i 1992.[7] Fou conseller de la Institució Catalana d'Història Natural i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Comissió Fitosociològica Internacional. Formà part, com a directiu, d’entitats conservacionistes, com la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural - DEPANA.[10]

Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol (1982), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1994).[3][11]

El 22 de març de 2007 morí a la ciutat de Barcelona als 83 anys.[3]

El fons documental d'Oriol de Bolòs està dipositat a la Universitat de Lleida, a la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, i conté unes 200 monografies, sobretot de botànica, florística i geobotànica, publicacions periòdiques com les de la secció de Botànica de l'Institut d'Estudis Catalans, diverses revistes (Itinera Geobotànica, Ecología, Anales del Jardín Botánico de Madrid, etc.), alguns mapes amb la localització d'espècies vegetals i una important col·lecció de separates.[12]

Referències

[modifica]
  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. Milian, Àlex «Recordeu Oriol de Bolós». El Temps, 2075, 19-03-2024, pàg. 28.
  3. 3,0 3,1 3,2 «S'ha mort el botànic olotí Oriol de Bolòs». VilaWeb, 23-03-2007. [Consulta: 4 desembre 2024].
  4. Pairolí, Miquel. Oriol de Bolòs. Una vida dedicada a l’estudi de la botànica. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, setembre de 2001 (Biografies de la Fundació Catalana per a la Recerca). ISBN 84-89570-26-4. 
  5. 5,0 5,1 «Oriol de Bolòs i Capdevila». Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Geografia. [Consulta: 4 desembre 2024].
  6. Vigo, Josep «Oriol de Bolòs i Capdevila. Fitogeògraf, fitocenòleg, botànic». Acta Botánica Barcinonensia, 45, 1998, pàg. 7-27. ISSN: 0210-7597.
  7. 7,0 7,1 7,2 Pàgina d'Oriol de Bolós Arxivat 2007-03-29 a Wayback Machine. a la web de l'Institut d'Estudis Catalans
  8. de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  9. Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  10. «Fons Oriol de Bolòs. Biografia». Universitat de Lleida. Unitat de Biblioteca i documentació, 30-10-2024. [Consulta: 27 novembre 2024].
  11. «Les seccions de ciències de l'IEC». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: agost 2013].
  12. «Fons Oriol de Bolòs. Fons». Universitat de Lleida. Unitat de Biblioteca i documentació. Biblioteca del Campus de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agroalimentària (ETSEA) i Forestal i de Veterinària., 30-10-2024. [Consulta: 4 desembre 2024].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]