Vés al contingut

Bola esciòptica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Il·lustració d'una scioptric ball de Daniel Schwenter (1636).[1][2]
Lent orientable de 1741. Vegeu que la lent és exterior a l'articulació de ròtula (bola o esfera).

Una bola esciòptica («scioptic ball» en anglès; sovint escrit «scioptric») és un dispositiu òptic format per una lent muntada en una ròtula allotjada en un suport. El conjunt esfera-lent, pot girar dins del suport per orientar l'objecte a visionar. Una expressió sinònima més actual podria ser "lent orientable".[3]

El dispositiu anterior pot adoptar formes molt diverses i ser construït en materials diferents. El centre de gir sempre és el centre de la bola, esfera o ròtula. La lent pot muntar-se a l’interior de la ròtula o a l’exterior.

Aquest sistema fou molt usat en càmeres obscures i esmentat en obres especialitzades.[4][5][6]

Al Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol hi ha un exemple físic de bola esciòptrica.[7]

Daniel Schwenter

[modifica]

L'alemany d'estudis orientals, matemàtic, inventor, poeta i bibliotecari Daniel Schwenter va escriure en el seu llibre Deliciae Physico-Mathematicae sobre un instrument que un home de Pappenheim li havia mostrat. Aquest instrument permetia que el moviment d'una lent es projectés més d'una escena a través de la càmera obscura. Consistia en una bola tan gran com un puny, a través del qual es feia un forat (AB) amb una lent adjunta a un costat (B). Aquesta pilota es col·locava a l'interior de dues meitats d'una part d'una bola buida que s'enganxava (CD), on es podia girar. Aquest dispositiu es connectava a la paret de la càmera obscura (EF).[8] Aquesta ròtula es va anomenar posteriorment scioptric ball.[9]

Usos

[modifica]

L’ús tradicional de les lents orientables fou com a lents en càmeres fosques. Hom cercava una imatge de l’exterior per a ser projectada i vista a l’interior.

La propietat de concentrar la llum exterior i transportar-la a l’interior va permetre una funció similar a la del prisma de coberta, per a il·luminar recintes interiors foscos.

Referències

[modifica]
  1. Webster, N. A Dictionary of the English Language: Revised and enlarged by Chauncey A. Goodrich. With pronouncing vocabularies of scripture, classical and geograph. names. Dav. Bogue, 1851, p. 989. 
  2. Schwenter, D. Deliciae Physico-Mathematicae: Deliciae physico-mathematicae, oder: Mathematische und philosophische Erquickstunden (etc.). 1 (en alemany). Dümler, 1651, p. 255 (Deliciae Physico-Mathematicae). 
  3. Johnson, C. Science for the Curious Photographer: An Introduction to the Science of Photography. Taylor & Francis, 2017, p. 70. ISBN 978-1-351-81186-6. 
  4. Bradbury, S. The Evolution of the Microscope. Elsevier Science, 2014, p. 154. ISBN 978-1-4831-6432-8. 
  5. Joyce, J. Scientific Dialogues Intended for the Instruction and Entertainment of Young People: In which the First Principles of Natural and Experimental Philosophy are Fully Explained. E. Parker, 1838, p. 253. 
  6. Adams, G. Lectures on Natural and Experimental Philosophy, Considered in It's Present State of Improvement: Describing in a Familiar and Easy Manner, the Principal Phenomena of Nature .... Hindmarsh, 1794, p. 197 (Lectures on Natural and Experimental Philosophy, Considered in It's Present State of Improvement: Describing in a Familiar and Easy Manner, the Principal Phenomena of Nature). 
  7. «Scioptric Ball». Museu del Cinema. [Consulta: 24 juliol 2024].
  8. Schwenter, D. Deliciae Physico-Mathematicae: Deliciae physico-mathematicae, oder: Mathematische und philosophische Erquickstunden (etc.). 1 (en alemany). Dümler, 1651, p. 182 (Deliciae Physico-Mathematicae). 
  9. Lloyd, H. A Treatise on Light and Vision. Longman, Rees, Orme, Brown and Green, 1831, p. 160. ISBN 978-0-598-56840-3. 
  10. Frisius, R.G.. De radio astronomico et geometrico liber (en italià). Greg. Bontius, 1545. 
  11. What causes the varied purple hues in old glass bottles?