Boleslau I de Bohèmia
| |||
| Nom original | (cs) Boleslav I. Ukrutný  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 915 (Gregorià) Bohèmia (Txèquia) | ||
| Mort | d. 15 juliol 972 (56/57 anys) Txèquia | ||
6è Duc de Boèmia (oc)  | |||
| 28 setembre 935 – 15 juliol 972 ← Venceslau I, duc de Bohèmia – Boleslau II de Bohèmia → | |||
| Altres | |||
| Títol | Duc de Boèmia (oc) Duc | ||
| Família | Dinastia Premíslida | ||
| Cònjuge | Biagota | ||
| Fills | Vok, Boleslau II de Bohèmia, Doubravka de Bohèmia, Střezislava, Vladivoj, Duke of Bohemia, Strachkvas, Mlada | ||
| Pares | Vratislav I de Bohèmia i Drahomíra | ||
| Germans | Venceslau I, duc de Bohèmia Spytihněv | ||
Boleslau I de Bohèmia (935 - 15 de juliol de 967 o 972) Duc de Bohèmia era fill de Vratislav I i Drahomíra princesa de Lutitz.
Pujà al tron després d'assassinar al seu germà Venceslau en 935.[1] Malgrat que fins llavors havia figurat al cap del partit nacional pagà i de l'aristocràcia, en el seu regnat afavorí la difusió del cristianisme i volgué doblegar el poder d'aquella. Es proposà en va d'emancipar Bohèmia del jou alemany i hagué de reconèixer Otó I com a sobirà, el 950. En la lluita d'Otó contra els magiars Boleslau va romandre fidel a aquest.
Agregà als seus dominis Moràvia, Galitzia occidental i una part de Silèsia. En els últims anys de la seva vida es convertí al cristianisme.
Referències
[modifica]- ↑ Jiri Machacek, Martin Wihoda. The Fall of Great Moravia: Who Was Buried in Grave H153 at Pohansko near Břeclav? (en anglès). Brill, 2019, p. 163. ISBN 9789004392878.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 1394 (ISBN 84-239-4508-1)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boleslau I de Bohèmia