Boletus pinicola
Boletus pinophilus | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Boletus pinicola | |||||||||
Bolet | |||||||||
Estat de conservació | |||||||||
Risc mínim | |||||||||
UICN | 122090237 | ||||||||
Taxonomia | |||||||||
Superregne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Boletales | ||||||||
Família | Boletaceae | ||||||||
Gènere | Boletus | ||||||||
Espècie | Boletus pinophilus Pilát i Dermek, 1973 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Sinònims |
El cep o sureny (Boletus pinicola o Boletus pinophilus) és un bolet comestible del gènere Boletus.[1]
Característiques
[modifica]La cúticula és marronosa tirant a vermellosa. El peu és dur i blanquinós. A sota del barret presenta una massa esponjosa blanquinosa que es va enfosquint en els exemplars més vells. Es pot confondre amb altres bolets semblants també molt preuats com el Boletus edulis o el Boletus aereus, però cal diferenciar-lo d'altres varietats de boletus tòxiques com els mataparents o el Boletus satanas, vulgarment conegut amb el nom de matagent.
Hàbitat
[modifica]Com diu el seu nom pinicola es troba amb facilitat des de principi d'estiu a principi de tardor en les pinedes d'alta muntanya entre 1.500 i 2.000 metres d'altitud.
Gastronomia
[modifica]El boletus pinicola o cep d'alta muntanya és una espècie molt preuada,[2] tot i que alguns el consideren inferior en gust al Boletus edulis o al Boletus aereus. Laminat i amanit en cru, amb carn o amb arrossos és una menja molt valorada.
Tradicional se sol assecar aquest bolet. És dels pocs bolets que admet la congelació en cru un cop el bolet ha estat laminat.
Referències
[modifica]- ↑ Gutiérrez i Burniol, Carles. «El boletus pinícola». Arxivat de l'original el 2021-01-16. [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ «Boletus pinicola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.