Mataparent de Satanàs
Rubroboletus satanas  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Rubroboletus | ||||||||
| Espècie | Rubroboletus satanas Kuan Zhao i Zhu L.Yang, 2014 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus satanas | ||||||||
| Sinònims | Boletus satanas Boletus crataegi Suillellus satanas Suillellus satanas var. americanus Suillus satanas
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El mataparent de Satanàs[1][2] o matagent[3] (Boletus satanas, del llatí boletus: bolet; satanas: dimoni), és un mataparent d'esponja roja de barret gris cendra, brunenc en madurar, marge gens o molt poc rosa i que no blaveja, o només ho fa molt lleugerament, al tacte o frec.[4]
Morfologia
[modifica]
Bolet de gran a molt gran, de barret de fins a 30 cm de diàmetre, massís, carnós; barret hemisfèric a globós, marge sempre involut; de color de gris pàl·lid a gris platejat, gairebé blanc, de gris ocraci a ocraci en envellir, pot tenir algun tint olivaci o rosaci, especialment al marge i només de jove, amb l'edat amb taques bru groguenques; molt finament vellutat de jove, llis en madurar; la superfície no blaveja al frec.
Tubs separables de la carn, inicialment groc llimona, blavegen al frec i al tall; porus de vermell a vermell ataronjat, més pàl·lids cap al marge; blavegen a la pressió.
.jpg)
Cama de fins a 15 cm de longitud; grossa, de bulbosa a gairebé cilíndrica; de cremosa a groc llimona a la part superior, més vermellosa cap al peu, gairebé completament vermella en envellir; amb un reticle ben desenvolupat a la part superior, vermell, de malles irregulars i allargassades; blaveja al frec.
Carn groga en el jove, més blanquinosa en madurar, pot tenir una línia roja sota la cutícula; blaveja principalment a la part superior; olor poc destacable en el jove, desagradable en madurar; gust lleugerament àcid.[5][6][7][4]
Hàbitat
[modifica]Rar; des de l'estiu fins a principis de tardor; sempre en sòls calcaris; termòfil; de la muntanya mitjana; en boscos de planifolis; vora roures, alzines, faigs.[2][5][6][7]
Comentaris
[modifica]Carn + I: Negatiu, sense reacció amiloide en la carn de la cama.
Confusions
[modifica]Són similars el mataparent de Le Gal (Rubroboletus legaliae) i el mataparent vermell i groc (Rubroboletus rhodoxanthus), però se'n diferencien pel to rosa dels barrets i l'absència de l'olor desagradable del mataparent de Satanàs.
El mataparent de llop (Rubroboletus lupinus) té el barret rosa i la cama groga. El mataparent belltintat (Rubroboletus pulchrotinctus), que viu en ambients similars, té el marge del barret amb tons rosa, els porus joves grocs i groc ataronjat en madurar i tons groguencs a la cama.[5][6][7]
Comestibilitat
[modifica]No és comestible, la seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Bolets de Catalunya II (col·lecció) (en català i castellà). Barcelona: Societat Catalana de Micologia, 1983.
- ↑ 4,0 4,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «B. satanas « boletales.com». [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Muñoz, José Antonio. Fungi Europaei. 2: Boletus s.l., excl. Xerocomus: Strabilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae / José Antonio Muñoz. Alassio (Savona): Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.