Mataparent de Le Gal
Rubroboletus legaliae  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Rubroboletus | ||||||||
| Espècie | Rubroboletus legaliae Della Magg. i Trassin., 2015 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus legaliae | ||||||||
| Sinònims | Boletus spinarii Boletus legaliae Rubroboletus legaliae f. spinarii Boletus splendidus subsp. moseri
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El mataparent de Le Gal[1] (Rubroboletus legaliae) és un mataparent d'esponja roja de barret bru pàl·lid (cafè amb llet) que es taca de rosaci, especialment vora el marge i la cama ornamentada amb un reticle vermell a la part superior.[2][3]
Morfologia
[modifica]
Barret de fins a 20 cm de diàmetre, primer hemisperic, després de pla-convex a convex; superfície seca, mat; inicialment bru grisenca, ben aviat amb taques rosàcies, que es poden estendre fins acolorir tota la superfície; blaveja al frec; marge involut, rosaci; gratant la superfície la carn subjacent fa olor de xicoira torrefacta.[3]
Tubs de color groc llimona, blavegen al tall i al frec; porus fins, ataronjats de joves, de vermell brillant a taronja, grocs gairebé el marge del capell; a la pressió i al frec esdevenen blaus.
.jpg)
Cama de fins a 12 cm de longitud; curta, clavada; de groga a bru ocràcia o vermellosa a la part inferior; amb un reticle fi, vermell a la part superior; blaveja al frec.
Carn compacta; de color groc pàl·lid, blaveja de manera notable al tall, tant al barret com en tota lla cama, perd aquest color ràpidament; olor agradable, de levístic (brou Maggi), dolça al tast.[2][4][5][6][3]
Hàbitat
[modifica]Rar; des de l'estiu a mitjans de tardor; de tendència termòfila, des de terrenys lleugerament àcids a moderadament calcaris; de la muntanya mitjana; en boscs de planifolis; vora roure de fulla grossa (Quercus petraea), roure pènol (Q. robur), roure reboll (Q. pyrenaica) i faig (Fagus sylvatica); algun cop vora alzina (Q. ilex) i castanyer (Castanea sativa).[4][5][6]
Comentaris
[modifica]Carn + I: Negatiu, sense reacció amiloide en la carn de la cama.
Són propers el mataparent vermell i groc (Rubroboletus rhodoxanthus) i el mataparent de Satanàs (Rubroboletus satanas). Del primer se'n diferencia pel color pàl·lid de la cama, el viratge complet a blau de la carn de la cama, des del barret fins al peu i l'olor agradable de la carn, especialment la del peu. Del segon, pel color rosaci de la superfície del barret, l'olor de la carn i el substrat on viu, que en el cas del mataparent de Satanàs és estrictament calcari.[2][4][5][6]
Comestibilitat
[modifica]No és comestible.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Eyssartier, Guillaume; Roux, Pierre. Le guide des champignons: France et Europe. París: Belin, 2011. ISBN 978-2-7011-5428-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «B. legaliae « boletales.com». [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Muñoz, José Antonio. Fungi Europaei. 2: Boletus s.l., excl. Xerocomus: Strabilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae / José Antonio Muñoz. Alassio (Savona): Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.