Bolivarita
 Bolivarita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Al₂(PO₄)(OH)₃·4-5H₂O |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DF.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DF.10 |
| Dana | 42.6.8.1 |
| Heys | 19.7.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | amorf |
| Color | groc-verdós clar |
| Fractura | desagregable, concoidal |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Densitat | 2,05 g/cm³ (mesurada); |
| Impureses comunes | U |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) |
| Any d'aprovació | 1921 |
| Símbol | Bva |
| Referències | [1] |
La bolivarita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor d'Ignacio Bolívar (9 de novembre de 1850, Madrid - 19 de novembre de 1944, Ciutat de Mèxic), naturalista, entomòleg i director del Museu Nacional de Ciències Naturals d'Espanya, a Madrid.
Característiques
[modifica]La bolivarita és un fosfat de fórmula química Al₂(PO₄)(OH)₃·4-5H₂O. Va ser publicada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1921. Cristal·litza de manera amorfa. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Possiblement es tracti només d'una varietat d'evansita. En aquest cas, si la bolivarita fos formalment desacreditata, l'evansita tindria prioritat com a nom d'espècie.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Pontevedra (Galícia), i posteriorment també ha estat descrita a Brandberg (Àustria), a la mina Ashio (Tochigi, Japó), i al dipòsit de ferro d'Agbaja (Kogi, Nigèria). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat).[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Bolivarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 abril 2019].
- ↑ «Bolivarite from Alum mines, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].