Bolnisi Sioni
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ka) ბოლნისის სიონი  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Basílica i catedral | |||
| Construcció | segle V | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bolnisi (Geòrgia) | |||
| ||||
| Monument Cultural destacat de Geòrgia | ||||
| Activitat | ||||
| Religió | Església Ortodoxa de Geòrgia | |||
Bolnisi Sioni (en georgià: ბოლნისის სიონი) o catedral de Bolnisi Sioni és una basílica de l'Església ortodoxa georgiana al poble i districte de Bolnisi, Geòrgia. La catedral va ser construïda entre els anys 478-493. És l'edifici existent més antic de l'Església de Geòrgia.[1] El bisbe David va ser el líder de l'església supervisora durant la construcció de Bolnisi Sioni.[2]
Arquitectura
[modifica]El temple va ser construït en els anys 478-493 i és el primer edifici georgià que té una data de finalització inscrita en l'exterior.[3] És una basílica de tres naus amb cinc parells de pilars i una absis, coberta amb un sostre de duesaigües.[3] L'esquema decoratiu de Bolnisi Sioni és un estil sassànida. Les parts sud i central de l'església estan adornades amb talles de rotlles de plantes enfiladisses, arabescs i motius foliars. Es van utilitzar blocs de maçoneria uniformes per construir sobre les restes remotes de l'antiguitat d'un edifici original a la façana sud.[2] Les parets de la catedral estan decorades amb creus de pedra característiques de la zona («creu de Bolsini»), que es van convertir en el símbol de Geòrgia i més tard es van col·locar a la bandera de l'estat.[4]
Geòrgia estava en contacte amb l'art de Pèrsia durant la construcció de Bolnisi Sioni:[5] evidència d'això és la decoració de l'edifici. L'escultura i els adorns de Bolnisi Sioni i d'altres esglésies georgianes circumdants estan influïdes per l'art i l'arquitectura iraniana, d'Armènia i del Pròxim Orient.[6] Les representacions de caça i l'escultura són similars a l'art i l'arquitectura dels segles IV i V de l'Iran.[2]
-
Campanar de Bolnisi Sioni -
Façana de l'església
.jpg)
Inscripcions
[modifica]A la catedral han sobreviscut les més antigues inscripcions en un alfabet georgià trobat a Geòrgia, el més antic dels quals data de l'any 494.[7] Les inscripcions en pedra es fan en forma d'escriptura asomtavruli.[8]
Inscripció 1
[modifica]La inscripció que està tallada en pedra, amb vuit línies de text, es troba al mur exterior oriental de l'església.[9] La inscripció «envolta» un relleu que representa la creu de Bolnisi inscrita en un cercle doble decoratiu: les línies 3-6 de la inscripció estan «trencades» pel relleu.[9] La cantonada inferior esquerra de la inscripció ha caigut i la part superior dreta està lleugerament danyada.[9] Se suposa que la inscripció prové del mateix període que la inscripció que informa de la fundació de l'església.[9]
El text s'executa seguit: les paraules no n'estan separades una d'una altra.[9]
| « |
ႵႤႣႧႤႮႨႱႩႭႮႭႱႨႩႰႤႡႭ |
» |
Traducció més o menys en català:
| « | "Crist, tingues pietat del bisbe David i la congregació,
i dels fidels que t'adoren en esta església, |
» |
Inscripció 2
[modifica]La pedra inscrita —quatre línies de text— commemorant la fundació de l'església és a la façana del temple.[11] La inscripció va ser descoberta el 1937 durant uns treballs d'inventari.[11]
La lectura del text es veu obstaculitzada pel mal estat de la inscripció, que parcialment és il·legible: en manca la part esquerra i el final de la primera línia està fet malbé.[11] A més a més, el text és seguit contínuament: les paraules no estan separades i algunes estan escrites en forma abreujada.[11] Al llarg dels anys s'han fet molts d'intents per complementar el text.[11]
La inscripció conté la paraula llegible «Peroz», seguida de la paraula «mep», que inicialment es va interpretar com una referència al nom del governant de l'Imperi sassànida Peroza I (459-484).[12] El text dona la data de la construcció de l'església en el vintè any del regnat de Peroza, i la seva finalització 15 anys més tard, i això significa que el temple es va erigir en els anys 478-493.[12] Els intents posteriors de llegir el text van donar com a resultat una interpretació diferent de «Peroz», un governant local del segle V que va adoptar el cristianisme i va construir l'església en el segle v.[13]
| « | ႨႱႠႱႠႫႤႡႨႱ ႠჂႧႠႭႺ ႼႪႨႱႠႮႤႰႭႦႫႤႴ ႠႫႨႱႤႩ ႪႤႱႨႠჂႱႠჂ ႣႠႠႧႾႭჃႧႫႤႲႼႪႨႱ |
» |
Traducció més o menys en català:
| « | Amb l'ajut de la Santíssima Trinitat, en el vintè (desè) any del Rei [a] P̣eroz començà la construcció d'aquesta església, i en l'any 15 [després de] |
» |
Referències
[modifica]- ↑ Rapp, Stephen H. (2003), Studies in Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts, p. 316. Peeters Bvba, ISBN|90-429-1318-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Piranashvili, Maka «Mystics as a Product of Cultural Tourism (On the Example of Georgia's Archeology)». European Scientific Journal, 2016, pàg. 110-112 [Consulta: 18 novembre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 McGuckin, John Anthony. The Encyclopedia of Eastern Orthodox Christianity. John Wiley & Sons, 2010, p. 272. ISBN 978-1-4443-9254-8.
- ↑ Mikaberidze, Alexander «Bolnisi» (en anglés). Diccionario histórico de Georgia. Rowman & Littlefield, 2015, pàg. 199.
- ↑ Tabidze, Manana «Sociolinguistic aspects of the development of Georgian». Working Papers, 47, 1999, pàg. 202 [Consulta: 18 novembre 2018].
- ↑ Rapp, Stephen H «The Iranian heritage of Georgia: Breathing new life into the pre-Bagratid historiographical tradition». Iranica Antiqua, 44, 2009, pàg. 659 [Consulta: 18 novembre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ Hewitt, BG. Georgian: A Structural Reference Grammar. Series: London Oriental and African language library (en anglès). John Benjamins Publishing, 1995, p. 4. ISBN 978-90-272-3802-3.
- ↑ Rapp Jr, Stephen H. The Sasanian World through Georgian Eyes: Caucasia and the Iranian Commonwealth in Late Antique Georgian Literature. Ashgate Publishing, Ltd., 2014, p. 39. ISBN 978-1-4724-2552-2.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Fähnrich, Heinz. Die ältesten georgischen Inschriften (en alemany). BRILL, 2013, p. 25-27. ISBN 978-90-04-25108-3.
- ↑ 10,0 10,1 Die Bolnisi-Inschriften / The Bolnisi Inscriptions (alemany). A: Proyecte ARMAZI [1]. consulta: 28 de juliol de 2019
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Fähnrich, Heinz. Die ältesten georgischen Inschriften (en alemany). BRILL, 2013, p. 12. ISBN 978-90-04-25108-3.
- ↑ 12,0 12,1 Fähnrich, Heinz. Die ältesten georgischen Inschriften (en alemany). BRILL, 2013, p. 13. ISBN 978-90-04-25108-3.
- ↑ Fähnrich, Heinz. Die ältesten georgischen Inschriften (en alemany). BRILL, 2013, p. 24. ISBN 978-90-04-25108-3.