Bombardeig de Mataró i Palamós
| ||||
| Tipus | bombardeig naval d'una ciutat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Guerra de Successió Austríaca | |||
| Interval de temps | 20 - 25 juliol 1742 | |||
| Localització | Mataró (Maresme) Palamós (Baix Empordà) | |||
| Estat | Monarquia Absoluta Borbònica | |||
| Participant | ||||
El bombardeig de Mataró i Palamós fou un dels episodis de la Guerra de Successió Austríaca
Antecedents
[modifica]En 1742 l'almirall Nicholas Haddock, comandant en cap de la Royal Navy a la Mediterrània no havia aconseguit forçar la flota espanyola a una acció, i desgastat amb anys i decepcions, fou substituit per Thomas Mathews, amb un reforç de set bucs de la línia, fent base al port piemontès de Vilafranca de Mar i a les illes Ieras i va enviar diversos esquadrons per a fer un creuer a la recerca de vaixells espanyols.[1] Després de la batalla de Saint-Tropez, en represàlia es van dirigir a la costa catalana.[2]
El bombardeig
[modifica]El 20 de juliol de 1742[3] dos dels navilis de línia van bombardejar Mataró i el 25 de juliol[4] ho feren a Palamós, causant nombrosos desperfectes i van enfonsar diversos vaixells.[2]
Conseqüències
[modifica]La flota va seguir patrullant el mediterrani, i es presentà a Nàpols i aconseguí la retirada dels 20.000 homes que el Regne de les Dues Sicílies havia enviat en suport del Regne d'Espanya en la guerra.[5] però la derrota anglesa a la batalla de Toló a principis de 1744 va fer que la flota francoespanyola que s'escapava va poder lliurar tropes i subministraments a l'exèrcit espanyol a Itàlia, fent girar de manera decisiva la guerra al seu favor.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Fernández Duro, 1902, p. 298.
- ↑ 2,0 2,1 Rivington, James. The Naval History of Great Britain; with the Lives of the Most Illustrious Admirals and Commanders, from the Reign of Queen Elizabeth ... to the Year One Thousand Seven Hundred and Fifty Eight, Etc,. British Library, 1758, p. 152.
- ↑ Costa Oller, Francesc. Mataró al segle xviii. Alta Fulla Editorial, 1998, p. 12. ISBN 8486556570.
- ↑ Trijueque, Pere «Els quatre genets de l'apocalipsi Palamós (1630-1750)». Estudis del Baix Empordà, 11, 1992, pàg. 73. ISSN: 1130-8524.
- ↑ Carlyle, Thomas. History of Friedrich II of Prussia. vol.5. Chapman and Hall, 1871, p. 235.
- ↑ Baugh, Daniel A. «Mathews, Thomas (1676–1751)». A: Oxford Dictionary of National Biography (en anglès).
Bibliografia
[modifica]- Fernández Duro, Cesáreo. Armada española desde la unión de los reinos de Castilla y de León (en castellà). vol.VI. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1902.