Bonet de Clarmont
|
Per a altres significats, vegeu «Sant Bonet (desambiguació)». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Bonitus 623 (Gregorià)  Alvèrnia (França) | ||
| Mort | 706 (Gregorià) (82/83 anys) Lió (França) | ||
| Sepultura | Catedral de Clarmont | ||
| Bisbe d'Alvèrnia | |||
| ← Avit II de Clermont (en)  – Nordebert (en) → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic romà | ||
| bisbe i confessor | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme | ||
| Festivitat | 15 de gener | ||
| Iconografia | Com a bisbe | ||
| Patró de | terrissaires (al sud de França) | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
.jpg)
Bonet, bisbe de Clarmont, en llatí Bonitus (Alvèrnia, vers 623 - Lió, 710), fou un bisbe que succeí son germà Avit en el bisbat de Clarmont d'Alvèrnia. Havia estat abans prefecte de la Provença marsellesa. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia
[modifica]Bonet va néixer a Alvèrnia vers 623 d'una família tocant al senat romà, potser els Siagrii. Va excel·lir en els estudis de Dret; va esdevenir nutritus i després referendari de Sigebert III, rei d'Austràsia entre 639 i 656. Cap a 680, fou prefecte de la Provença marsellesa succeint Hèctor de Provença, assassinat a Autun el 675. Va exercir la funció més com a sacerdot que com a jutge; entre els actes que el fan fer estimat pels ciutadans, recomprava esclaus per a deixar-los en llibertat.[1]
Una desena d'anys més tard, cap a 691,[2] va accedir a la seu episcopal de Clarmont d'Alvèrnia succeint son germà Avit.[3] Segons Manteyer, va introduir a la Provença austrasiana el culte dels sants alvernesos.[4] Després d'un episcopat ple de zel, va renunciar al càrrec el 701,[5] i es va retirar a un monestir. Va morir a Lió quan tornava d'un pelegrinatge a Roma.
Avui, les seves relíquies es troben a la catedral de Clarmont d'Alvèrnia. Ben aviat, fou honorat com a sant i la festa se'n celebra el 15 de gener; a França, és el patró dels terrissaires. Bonet va donar el seu nom a nombrosos pobles francesos, principalment a Alvèrnia.[6]
Notes i referències
[modifica]- ↑ Paul-Albert Février (sota la direcció de) - La Provence des origines à l'an mil, pàgina 474.
- ↑ Georges de Manteyer, La Provence du premier au douzième siècle - pàgs. 47, 48: «En efecte, havent mort Avit el 691 després d'haver fundat a Volvic un monestir a la tomba de sant Preu, va ser ell [Benet] qui, renunciant al món, va fer esdevenir al seu torn bisbe d'Alvèrnia en substitució del seu germà. »
- ↑ Paul-Albert Février (sota la direcció de) - La Provence des origines à l'an mil, pàgina 461.
- ↑ Georges de Manteyer, La Provence du premier au douzième siècle - pàg. 65: «Fou realment doncs el patrici Bonet que va introduir a la Provença austrasiana els cultes alvernesos de Sidoni Apol·linar, de les germanes Maria-Magdalena i Marta, com també els de Maximí, de Marcel i dels Innocents …; »
- ↑ Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, pàg. 42
- ↑ Veure la pàgina Sant Bonet (desambiguació)
Bibliografia i fonts
[modifica]- Vita Boniti
- Georges de Manteyer - La Provence du premier au douzième siècle - Librairie Alphonse Picard & fils, Paris, 1908, accessible en text complet
- Paul-Albert Février (sota la direcció de) - La Provence des origines à l'an mil - Editions Ouest-France Université 1989 - ISBN 2737304563, pag. 461 i 474.
- Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, Hachette Littérature (ed. 1997) - ISBN 2012788513.