Vés al contingut

Bacallà polar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Boreogadus saida)
Infotaula d'ésser viuBacallà polar
Boreogadus saida Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaGadidae
GènereBoreogadus
EspècieBoreogadus saida Modifica el valor a Wikidata
Lepech., 1774
Nomenclatura
Sinònims
  • Gadus saida (Lepechin, 1774)
  • Gadus fabricii (Richardson, 1836)
  • Gadus agilis (Reinhardt, 1837)
  • Pollachius polaris (Gill, 1862)
  • Boreogadus polaris (Gill, 1863)[1]
Il·lustració del 1906
Mida comparada de dos exemplars
Exemplar fotografiat a la mar de Beaufort

El bacallà polar[2] (Boreogadus saida) és una espècie de peix de la família dels gàdids i l'única del gènere Boreogadus.[3]

Descripció

[modifica]
  • Fa 40 cm de llargària màxima (tot i que la seua mida normal és de 25),[4] de color marronós i amb molts punts al dors. Els flancs i el ventre argentats. Aletes fosques amb les vores clares.
  • Mandíbula inferior lleugerament més llarga que la superior.
  • 49-57 vèrtebres.
  • 3 aletes dorsals i dues d'anals.
  • 42-57 radis tous a l'aleta dorsal i 33-34 a l'anal.
  • Absència d'espines a les aletes dorsal i anal.
  • Aleta caudal força còncava.
  • L'aleta pectoral arriba més enllà del final de la primera aleta dorsal.
  • Absència de porus a la línia lateral.
  • Escates petites i incrustades (no superposades).
  • És capaç de sintetitzar glicoproteïnes anticongelants al seu fetge, la qual cosa evita la congelació dels seus líquids corporals encara que la temperatura circumdant estigui per sota del punt de congelació.[4][5][6][7][8][9]

Alimentació

[modifica]

Menja principalment Mysida epibentònics i, també, amfípodes, copèpodes i peixos.[4]

Depredadors

[modifica]

És depredat per la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica);[10][11] narvals; belugues; al Canadà per Reinhardtius hippoglossoides, Gadus ogac[12] i Illex illecebrosus;[13] a Noruega per Hippoglossoides platessoides[14] i el fulmar (Fulmarus glacialis);[15] i a Alaska per ocells marins.[16][17]

Reproducció

[modifica]

A la mar de Beaufort i a la majoria de la seua àrea de distribució, els mascles assoleixen la maduresa sexual en arribar als 2-3 anys de vida i les femelles als 3,[18] mentre que és de 4-5 anys per a tots dos sexes a la mar Blanca.[4] La fecundació és externa, migra a prop de la costa en gran nombre per a fresar-hi i es reprodueix només una vegada a la vida (sota el gel marí i entre els mesos de novembre i febrer,[18] però es pot estendre fins a mitjans del juliol al nord-est de la mar dels Txuktxis).[19] Els seus ous són els més grossos i els menys nombrosos (al voltant d'11.900 per femella) de totes les espècies de bacallans.[4] La incubació dura entre 45 i 90 dies i varia en funció de la temperatura de l'aigua.[20][21][22][23]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix d'aigua marina i salabrosa, demersal, oceanòdrom[24] i de clima polar (87°N-52°N, 180°W-180°E),[4] el qual es troba fins als 400 m de fondària[4] a l'oceà Àrtic[25][26][27] (incloent-hi la mar dels Txuktxis,[19][28][29] la mar de Beaufort,[30][18] la mar de Barentsz[31][32] i la badia d'Ungava),[33] l'Atlàntic nord (la mar Blanca, Islàndia,[34] el sud de Groenlàndia[35][36][37][38][39] i el Canadà -Nova Brunswick, Nunavut, el Quebec i els Territoris del Nord-oest-)[40][41][42][43][44][45] i el Pacífic Nord (des de la mar de Bering[46][47] fins a les illes Pribilof i la badia de Bristol). És present als hàbitats costaners durant l'estiu i l'hivern,[4] encara que a la mar de Beaufort també és normal trobar-lo a les llacunes salabroses i a les aigües dolces de les desembocadures dels rius.[4] Tot i que s'associa amb el gel (com ara, a la mar Blanca), també és comú a les aigües lliures de glaç a prop de la costa (com és el cas d'Alaska).[1][5][48][6]

Amenaces

[modifica]

La preferència d'aquesta espècie per les aigües fredes i el glaç fa que sigui vulnerable al canvi climàtic, ja que l'alteració de la distribució del gel marí i de la temperatura de l'aigua a les regions àrtiques afectaria a la seua supervivència. Un estudi realitzat a la badia de Hudson ha correlacionat la disminució de la capa de gel amb la disminució de les seues poblacions.[49][6][50]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans,[5] la seua longevitat és de 7 anys[4][51] i és emprat per elaborar farina de peix i oli.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ TERMCAT (català)
  3. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Cohen, D. M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(10). Roma: FAO. 442 p.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 NatureServe[Enllaç no actiu] (anglès)
  7. ↑ Gillispie, J. A. G., 1997. The biology and ecology of Arctic cod. M.S. thesis, University of Alaska Fairbanks, Fairbanks, Alaska.
  8. ↑ Hop, H., W. M. Tonn i H. E. Welch, 1997. Bioenergetics of Arctic cod (Boreogadus saida) at low temperatures. Can. J. Fish Aquat. Sci. 54: 1777-1784.
  9. ↑ FAO Fisheries & Aquaculture - Aquatic species (anglès)
  10. ↑ Finley, K. J., M. S. W. Bradstreet i G. W. Miller, 1990. Summer feeding ecology of harp seals (Phoca groenlandica) in relation to Arctic cod (Boreogadus saida) in the Canadian high Arctic. Polar Biology 10:609-618.
  11. ↑ Nilssen, K. T., T. Haug, V. Potelov, V. A. Stasenkov i Y. K. Timshenko, 1995. Food habits of harp seals (Phoca groenlandica) during lactation and moult in March-May in the southern Barents sea and White sea. ICES. J. Mar. Sci. 52 :33-41.
  12. ↑ Mikhail, M. Y. i H. E. Welch, 1989. Biology of Greenland cod, Gadus ogac, at Saqvaqjuac, northwest coast of Hudson Bay. Environ. Biol. Fish. 26:49-62.
  13. ↑ Dawe, E. G., 1992. Predation by short-finned squid on Atlantic cod and other fish at Newfoundland, Canada. Copenhagen-Denmark ICES 1992, 11 p.
  14. ↑ Berestovskiy, Y. G., 1995. Feeding habitats and strategy of american plaice, Hippoglossoides platessoides limandoides, in the Barents and Norwegian seas. J. Ichthyol. 35(5):40-54.
  15. ↑ Cherel, Y., V. Ridoux, H. Weimerskirch, T. Tveraa i O. Chastel, 2001. Capelin (Mallotus villosus) as an important food source for northern fulmars (Fulmarus glacialis) breeding at Bjørnøya (Bear Island), Barents Sea. ICES J. Mar. Sci. 58:355-361.
  16. ↑ Swartz, L. G., 1966. Sea cliff birds. A: N. J. Wilimovsky i J. N. Wolfe (eds.). Environment of the Cape Thompson region, Alaska. U.S. Atomic Energy Commission, Washington DC.
  17. ↑ FishBase (anglès)
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Craig, P. C., W. B. Griffiths, L. Haldorson i H. McElderry, 1982. Ecological studies of Arctic cod (Boreogadus saida) in Beaufort Sea coastal waters, Alaska. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 39:395-406.
  19. ↑ 19,0 19,1 Wyllie-Echeverria, T., W. E. Barber i W. Wyllie-Echeverria, 1997. Water masses and transport of age-0 Arctic cod and age-0 Bering flounder into the northeastern Chukchi Sea. A: Fish ecology in Arctic North America, American Fisheries Society Symposium 19:60-67.
  20. ↑ Sameoto, D., 1984. Review of current information on Arctic cod (Boreogadus saida, Lepechin) and bibliography. Bedford Institute of Oceanography, Canadian Dept. of Fisheries and Oceans.
  21. ↑ Morrow, J.E., 1980. The freshwater fishes of Alaska. University of. B.C. Animal Resources Ecology Library. 248 p.
  22. ↑ Christiansen, J. S., S. E. Fevolden, O. V. Karamushlo i L. I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p.
  23. ↑ Rass, T. S., 1968. Spawning and development of polar cod. Rapp. Proc. Verb. Cons. Perm. Internat. Explor. Mer 158:135-137.
  24. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  25. ↑ Lowry, L. F. i K. J. Frost, 1981. Distribution, growth, and foods of Arctic cod (Boreogadus saida) in the Bering, Chukchi, and Beaufort Seas. Can. Field-Nat. 95:186-191.
  26. ↑ Graves, J. i E. Hall, 1988. Arctic Animals. Department of Renewable Resources, Government of the Northwest Territories, Yellowknife, N.W.T., el Canadà. 85 p.
  27. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  28. ↑ Fechhelm, R. G., P. C. Craig, J. S. Baker i B. J. Gallaway, 1984. Fish distribution and use of nearshore waters in the northeastern Chukchi Sea. Final Report: NOAA/OCSEAP. Prepared by LGL Ecological Research Associates, Inc.
  29. ↑ Gillispie, J. G., R. L. Smith, E. Barbour i W. E. Barber, 1997. Distribution, abundance, and growth of arctic cod in the northeastern Chukchi Sea. Pàgs. 81-89. A: J.B. Reynolds (ed.). Fish ecology in Arctic North America. American Fisheries Society Symposium 19, 19-21 de maig del 1992, Fairbanks, Alaska, els Estats Units.
  30. ↑ Cannon, T. C., D. R. Glass i C. M. Prewitt, 1991. Habitat use patterns of juvenile Arctic cod in the coastal Beaufort Sea near Prudhoe Bay, Alaska. American Fisheries Society Symposium 11:157-162.
  31. ↑ Hognestad, P. T., 1968. Observations on polar cod in the Barents Sea. Rapports et proces-verbaux des reunions, conseil permanent international pour l'exploration de la mer 158:126-130.
  32. ↑ Dolgov, A. V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  33. ↑ Dunbar, M. J. i H. H. Hildebrand, 1952. Contribution to the study of fishes of Ungava Bay. J. Fish. Res. Board Can. 9(2):83-128.
  34. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  35. ↑ Steffensen, J. F., P. G. Bushnell i H. Schurmann, 1994. Oxygen consumption in four species of teleosts from Greenland: No evidence of metabolic cold adaptation. Polar Biol. 14(1):49-54.
  36. ↑ Rätz, H-J., 1999. Structures and Changes of the Demersal Fish Assemblage off Greenland, 1982-1996. NAFO Sci. Coun. Studies, 32:1-15.
  37. ↑ Nielsen, J. G. i E. Bertelsen, 1992. Fisk i grønlandske farvande. Atuakkiorfik, Nuuk. 65 s.
  38. ↑ Muus, B., F. Salomonsen i C. Vibe, 1990. Grønlands fauna (Fisk, Fugle, Pattedyr). Gyldendalske Boghandel, Nordisk Forlag A/S København, 464 p. (en danès).
  39. ↑ Jensen, A. S., 1925. On the fishery of the Greenlanders. Medd. Komm. For Havsundersøgelser. Serie Fiskeri 7:1-39.
  40. ↑ McAllister, D. E., V. Legendre i J. G. Hunter, 1987. Liste de noms inuktitut (esquimaux), français, anglais et scientifiques des poissons marins du Canada arctique. Rapp. Manus. Can. Sci. Halieut. Aquat, 1932,106 p.
  41. ↑ Coad, B.W. i J.D. Reist, 2004. Annotated list of the arctic marine fishes of Canada. Can. MS Rep. Fish Aquat. Sci. 2674:iv:+112 p.
  42. ↑ Hop, H., H. E. Welch i R.E. Crawford, 1997. Population structure and feeding ecology of the Arctic cod schools in the Canadian high Arctic. Pàgs. 194-207. A: J.B. Reynolds (ed.). Fish Ecology in Arctic North America. American Fisheries Society Symposium 19, Proceedings of the fish Ecology in Arctic North America Symposium held at Fairbanks, Alaska. 19-21 de maig del 1992.
  43. ↑ Haedrich, R. L. i N. R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  44. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  45. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  46. ↑ Allen, M. J. i G. B. Smith, 1988. Atlas and zoogeography of common fishes in the Bering Sea and northeastern Pacific. NOAA Tech. Rep. NMFS 66, 151 p.
  47. ↑ Matarese, A. C., A. W. Kendall, D. M. Blood i M. V. Vinter, 1989. Laboratory guide to early life history stages of Northeast Pacific fishes. NOAA Tech. Rep. NMFS 80:1-652.
  48. ↑ GBIF (anglès)
  49. ↑ Gaston, A. J., K. Woo i J. M. Hipfner, 2003. Trends in forage fish populations in the northern Hudson Bay since 1981, as determined from the diet of nestling thick-billed murres Uria iomvia. Arctic 58(3):227-233.
  50. ↑ The Arctic cod (Boreogadus saida) ecosystem under the double pressure of climate change and industrialization (Arctic Cod) Arxivat 2013-05-17 a Wayback Machine. (anglès)
  51. ↑ Beverton, R.J.H. i S.J. Holt, 1959. A review of the lifespans and mortality rates of fish in nature, and their relation to growth and other physiological characteristics. P. 142-180. A: G.E.W. Wolstenholme i M. O'Connor (eds.). CIBA Foundation colloquia on ageing: the lifespan of animals. Vol. 5. J & A Churchill Ltd, Londres.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bacallà_polar&oldid=34363495»