Vés al contingut

Borrida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarBorrida
Característiques
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipussuquet de peix Modifica el valor a Wikidata

La borrida (en occità és una especialitat culinària del litoral mediterrani occità de Tolon, Agde, Seta, de la Camarga fins a l'estany de Grussan.[1] És un plat veí de la bolhabaissa.[2]

A Mallorca la borrida o bacallà amb borrida i avorrida de bacallà és un ofegat de bacallà amb patates i amb una salsa de ceba forastera, alls, tomata, julivert, farina, pebre bo i pebre bord.

Ingredients

[modifica]

Es prepara amb peixos blancs: mújol, verat, llobarro, llucet i rap, i marisc, que s'estuben. En acabat dins el fumet es cou en una brunesa de llegums (api, porros, pastanagues, cebes, etc. El mateix fumet s'allarga en un allioli o una maionesa d'oli d'oliva que cobreix els peixos i les verdures. El tot se serveix a taula acompanyat de crostons engradallats.[3][4]

Etimologia

[modifica]

El seu nom en occità sembla venir del verb bolir/borir ("bollir").

La Borrida de Baudròi (de Seta, Occitània)

[modifica]
  • Aicí i’amai un plat de Seta
  • Famós, mès un pauc complicat;
  • Per qu’intre dins vòstre sicap;
  • Escotatz ben ma liçoneta:
  • Prenètz dau peis a proporcion
  • De tres quart de liura per tèsta,
  • Ros, coeta lònga, e, sans façon,
  • Pelats, voidats.
  • Lo fetge rèsta.
  • Pòrres, èrbas a volontat,
  • Grelhs d'api, cebas ben achadas,
  • Lo peis a morcilhs decopat,
  • Aquí vòstra caiçarolada.
  • D'òli, metètz un rag a fons,
  • Un jaç de peis, un jaç d'èrba,
  • Pauc de sau, de pebre a borron,
  • D'alhs escrachats, lo fetge en sèrva.
  • D'aiga que cobrigue lo tot,
  • Puòi fuòc, que per dessús s'enauça;
  • Mantenètz lo bolh jusc’au bot
  • Dau temps qu’alestissètz la saussa.
  • Ambe quauques vesenhas d'alhs
  • Dins lo mortièr montatz d'alhòli;
  • Cau que la saussa tengue als talhs,
  • Tanben ie planiguetz pas l'òli.
  • Quand lo fetge es cuòch, lo tiratz,
  • Dessarcissètz dins una sieta,
  • Amb un pauc d'òli, lo montatz:
  • Es çò milhor de la recèpta.
  • Tanlèu qu’es freg, doçament,
  • Dins lo mortièr que se desòla,
  • Mesclatz lo fetge ambe l'alhet
  • Puòi, retiratz la caiçaròla.
  • Prenètz de jus çò que vos cau
  • Per que la saussa s'espessigue,
  • Dins lo mortièr, pauc après pauc,
  • Montatz, jusc'a que se rampligue.
  • Un amic vos ten lo mortièr:
  • zo, remenatz la caiçaròla !
  • Cau que chaca talhon entièr
  • Pòrta sa saussa tròn de muòla!…
  • Après, s'avètz bon apetís
  • Vos creiretz au Paradís.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Bourride» (en francès). [Consulta: 18 desembre 2021].
  2. rédaction, La. «Notre sélection des meilleurs restaurants de spécialités marseillaises» (en francès), 18-02-2020. [Consulta: 18 desembre 2021].
  3. Grandpastis. «Bourride de lotte à la provençale et croustillant de chorizo» (en francès), 14-11-2017. [Consulta: 18 desembre 2021].
  4. «The recipe of the month : The monkfish Bourride from Provence» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2021].
  5. F. Combes (1903) dins l'Armanac Cetori, 1904.

Enllaços externs

[modifica]
Llibre de cuina
Llibre de cuina
de Viquillibres
de Viquillibres
Al Llibre de cuina de Viquillibres hi ha receptes i
contingut gastronòmic lliure relatius a Borrida .