Boscos de pi i roure de Sierra Madre del Sur

Boscos de pi i roure de Sierra Madre del Sur
Tipus	bosc; ecoregió WWF
Localització
Entitat territorial administrativa	Mèxic
	17° 33′ N, 100° 18′ O / 17.55°N,100.3°O
Característiques
Superfície	61.200 km²

Els boscos de pi i roure és una ecoregió del bosc subtropical de coníferes de la serralada de Sierra Madre del Sur del sud de Mèxic. Els boscos de pi i roure de Sierra Madre del Sur ocupen una superfície de 61.200 km², en els estats de Michoacán, Guerrero i Oaxaca.

Els boscos de pi i roure ocupen els vessants més alts de la serralada de Sierra Madre del Sur, que discorre d'est a oest paral·lela a la costa del Pacífic sud de Mèxic. Els boscos estan envoltats de boscos tropicals secs en elevacions més baixes, els boscos secs de Jalisco, a l'oest, els boscos secs de Balsas al nord, a la conca hidrogràfica del riu Balsas, i els boscos secs del sud del Pacífic, al sud i a l'est al llarg de la costa del Pacífic.

Flora

Les comunitats vegetals principals són els boscos de roures, boscos ennuvolats, boscos de pi i roure i boscos d'avets. Les comunitats vegetals varien amb l'altitud i les precipitacions.

Els boscos de roures creixen entre els 1.900 fins als 2.500 metres d'altitud. Els boscos nuvolosos creixen a 2.300 metres, els boscos de pi i roure creixen a 2.400-2.500 metres, i boscos d'avets creixen per damunt dels 3.000 metres.

Quercus magnolifolia, Quercus castanea i alguns individus de Pinus montezumae són predominants en zones verdes, amb abundants plantes herbàcies i algunes epífites de les famílies d'orquídies i bromeliàcies. Els boscos de pi i roures i els boscos de pi també hi creixen Quercus obtusata i Arbutus xalapensis. Les epífites vasculars no hi abunden, amb l'excepció de Tillandsia spp. Les plantes herbàcies són comunes. Els pins que predominen són Pinus herrerai, Pinus pseudostrobus, Pinus pringlei, i Pinus ayacahuite. El pi endèmic Pinus rzedowskii es classifica com una espècie amenaçada.^[1] Les Epífites vasculars són poc freqüents, però abunden les molses i líquens. El bosc ennuvolat es caracteritza per Abies sp. Quercus uxxoris, Pinus ayacahuite i Cupressus lindleyi. En aquest cas, la capa de gespa està ben desenvolupada, i les falgueres i les orquídies hi creixen pràcticament a tot arreu.

Referències

↑ Perry, Jesse P. Jr., The Pines of Mexico and Central America, Timber Press, 1991, Portland, Oregon. (anglès)

Bibliografia

Rzedowski, J. Vegetación de Mexico, Editorial Limusa, 1978, Mexico, D.F., Mexico. (castellà)

Enllaços externs

[1] Perry, Jesse P. Jr., The Pines of Mexico and Central America, Timber Press, 1991, Portland, Oregon. (anglès)

[1]