Bramfeld
| |||||
| Tipus | barri d'Hamburg  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Hamburg | ||||
| Bezirk | Wandsbek | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 53.220 (2023) (5.269,31 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 10,1 km² | ||||
| Altitud | 23 m | ||||
Bramfeld (en baix alemany Braamfeld[1]) és un nucli del districte de Wandsbek a la ciutat estat d'Hamburg a Alemanya. A la fi de 2010 tenia 51.105 habitants a una superfície de 10,1 km².[2] Se situa entre el Seebek a l'oest i l'Osterbek a l'est.
Història
[modifica]
(monument llistat)
El nom prové del baix alemany Braam[3] que significa ginesta d'escombres i de feld que significa camp obert a la landa[4]
El primer esment escrit data del 1271 quan l'arquebisbe de Bremen va comprar el poble i donar-lo com a prebenda al capítol d'Hamburg per tal de poder alimentar un vicariat. El poble rural produïa llúpol, ruibarbre, cogombres i coliflor. La seva situació a una de les antigues carreteres entre Hamburg i Lübeck. Des del 1307 el monestir d'Harvestehude va conquerir un alberg a la carretera, per tal de crear-se una renda estable. El 1626 va crear-se la primera mútua, una estrena per a la regió de Stormarn.
Des del 1880 va començar la urbanització del poble. Va començar quan els horticultors van haver de deixar els seus masos a Hammerbrook i que el poble va esdevenir l'hort d'Hamburg. Al mateix temps, els primers tallers de metal·lúrgia i negocis van instal·lar-se a les carreteres Bramfelder Chaussée i Wandsbeker Straße. La línia de tramvia n° 9 obert el 1948 es deia l'Exprés del Ruibarbre. El 1913, la ciutat d'Hamburg va comprar 156 hestàrees per a eixamplar el cementiri d'Ohlsdorf i compensar la pèrdua amb un funs per crear la xarxa del clavegueram i el compromís de mantenir una franja verd a l'entorn del llac Bramfelder See. El 1920 va començar la urbanització: de 1919 a 1935 la població va augmentar de 4740 a 10.173 habitants, hi comprés Steilshoop, que encara no era un barri independent.[5]
Llocs d'interès
[modifica]El patrimoni arquitectural és jove. La darrera casa d'entramat de fusta va ser derrocada fa anys i els edificis més vells no tenen gaire més que 100 anys
- Els llacs Ole Diek i Bramfelder See que malgrat el nom administrativament pertany al barri de Steilshoop
- L'antiga escola
- L'església de Pasqua neobarroca
Galeria
[modifica]-
Quarter dels bombers -
L'església de Pasqua -
El Seebek a la frontera entre Bramfeld i Barmbek-Nord -
La seu de la companyia Otto-Versand -
-
El Wellingsbüddler Scheedgraven a la frontera entre Wellingsbüttel i Bramfeld
Referències
[modifica]
- ↑ Autos in Flammen[Enllaç no actiu]
- ↑ Bevölkerungsstand und -entwicklung im Jahr 2010 nach Stadtteilen Arxivat 2012-01-31 a Wayback Machine., Statistisches Amt für Hamburg und Schleswig-Holstein[Enllaç no actiu]
- ↑ Beate Hennig & Jürgen Meier, «Braam», Klein Hamburgisches Wörterbuch, Neumünster, Editorial Wachholtz, 2006, pàgina 47, ISBN 3 529 04650 7
- ↑ Horst Beckershaus, «Bramfeld», Die Namen der Hamburger Stadtteile, Hamburg, Editorial Ernst Kabel, 1998, pàgina 27, ISBN 3-8225-0471-8 (en català: Els noms dels barris d'Hamburg)
- ↑ Daniel Tilgner (redacció), «Bramfeld», Hamburg von Altona bis Zollenspiecker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt, Hamburg, Hoffmann & Campe, 2002, pàgines 240-241, ISBN 3-455-11333-8 (en català: Hamburg d'Altona cap a Zollenspiecker: el manual Haspa de tots els barris de la ciutat hanseàtica)